La Fundació SGAE anuncia el cartell i el lema que defineixen la XXV edició dels Premis Max de les Arts Escèniques. Dos creadors balears, el dramaturg i director escènic Josep-Pere Peyró i la ballarina i coreògrafa de la Compañía Nacional de Danza Mar Aguiló, seran els encarregats de plasmar sobre l’escenari del Teatre Principal de Maó les arrels mediterrànies i els corrents marins un viatge cap al passat i el present que dota de sentit el lema d’enguany: «On el mar et crea».

La cerimònia de lliurament dels Premis Max – Menorca tindrà lloc el proper 6 de juny al Teatre Principal de Maó.

«Tots els processos de cocreació són enriquidors i exigeixen un alt grau de generositat, ja que han d’unificar mons artístics que es nodreixen de fonts diferents. En el nostre cas, la Mar ve de la disciplina de la dansa, de l’expressió del cos, del moviment, i jo de l’escriptura dramàtica. A més a més, l’edat ens situa en temps diferents, en generacions diferents. Organitzar i unificar aquests dos territoris ha esta la nostra feina, per a mi, apassionant. Una tasca rica i gens comuna. En aquest sentit, agreixo l’encàrrec de la Fundació SGAE, perquè ha fet possible aquesta col·laboració», destaca Peyró, que afegeix: «Dirigir la cerimònia, després d’haver estat set anys allunyat del teatre i d’haver tornat els darrers cinc treballant el petit format, vol dir tornar al gran format i integrar-me, de nou, a un col·lectiu de creadors després de viatjar en solitari».

«On el mar et crea», lema dels XXV Premis Max de les Arts Escèniques
El dramaturg i director escènic Josep-Pere Peyró i la ballarina i coreògrafa Mar Aguiló formen el tàndem que dirigirà la XXV edició dels Premis Max – Menorca

La cerimònia de lliurament se celebrarà el 6 de juny de 2022 al Teatre Principal de Maó

La Fundació SGAE anuncia el cartell i el lema que defineixen la XXV edició dels Premis Max de les Arts Escèniques. Dos creadors balears, el dramaturg i director escènic Josep-Pere Peyró i la ballarina i coreògrafa de la Compañía Nacional de Danza Mar Aguiló, seran els encarregats de plasmar sobre l’escenari del Teatre Principal de Maó les arrels mediterrànies i els corrents marins un viatge cap al passat i el present que dota de sentit el lema d’enguany: «On el mar et crea».

La cerimònia de lliurament dels Premis Max – Menorca tindrà lloc el proper 6 de juny al Teatre Principal de Maó. Organitzats per la Fundació SGAE, compten amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament de Maó, la Fundació Foment de Turisme Menorca, el Ministerio de Cultura y Deporte a través de l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música (INAEM), el Grup Eulen i Ernest & Young. La cerimònia serà retransmesa a partir de les 20 hores per La 2 d’RTVE i a través del Canal Internacional y d’RTVE Play.

«Tots els processos de cocreació són enriquidors i exigeixen un alt grau de generositat, ja que han d’unificar mons artístics que es nodreixen de fonts diferents. En el nostre cas, la Mar ve de la disciplina de la dansa, de l’expressió del cos, del moviment, i jo de l’escriptura dramàtica. A més a més, l’edat ens situa en temps diferents, en generacions diferents. Organitzar i unificar aquests dos territoris ha esta la nostra feina, per a mi, apassionant. Una tasca rica i gens comuna. En aquest sentit, agreixo l’encàrrec de la Fundació SGAE, perquè ha fet possible aquesta col·laboració», destaca Peyró, que afegeix: «Dirigir la cerimònia, després d’haver estat set anys allunyat del teatre i d’haver tornat els darrers cinc treballant el petit format, vol dir tornar al gran format i integrar-me, de nou, a un col·lectiu de creadors després de viatjar en solitari».

Mar Aguiló i Josep- Pere Peyró, directors dels XXV Premis Max – Menorca
«On el mar et crea», lema dels XXV Premis Max – Menorca
Dues generacions, dues disciplines, però un únic missatge: «On el mar et crea». «Vam escollir el mar Mediterrani com a immens espai simbòlic on s’uneixen passat i present, i on s’anuncia el futur de les nostres arts. «Tot ve del mar i tot torna al mar» seria la nostra consigna artística. A més a més, volem celebrar la trobada festiva de tota una comunitat unida per una disciplina artística que tot just surt de dos anys de paràlisi a causa de la pandèmia. Dir-li al món que continuem aquí, actius i creatius malgrat un horitzó complex i un futur incert. Som optimistes i creiem en nosaltres mateixos. Mai no ho hem tingut fàcil i som aquí!», expressen.

El sis de juny, tots dos estaran entre les bambolines del Teatre Principal de Maó, que per primer cop acull una cerimònia dels Premis Max amb clares referències a l’expressió cultural balear: «La gala és una oportunitat per mostrar la riquesa de la cultura escènica que existeix al territori balear, i recordar, també, que aquesta cultura ve d’una llarga tradició en el món de les arts escèniques, gairebé tot va començar amb el món hel·lènic clàssic, en què es van definir gèneres i formes», recorda Peyró. «Volem que la gala mostri un Mediterrani que es nodreix de la tradició, un Mediterrani sensual i festiu, un mar tempestuós i violent, un Mediterrani líric i un altre que uneix cultures…», incideixen.

Així, descobrirem el mar com a espai de diversió, com a centre de meditació, com a potència natural quan mostra que està enfadat, ventre i nutrient de divinitats, i font d’inspiració per a alguns dels artistes més destacats de la cultura estatal: «Cada escena representa un aspecte del que som. El català hi serà present, i la nostra manera de sentir i veure el món, que es nodreix d’aquesta tradició mediterrània. La nostra manera de ser i estar en tot i davant de tothom: música, cant, dansa, menjar, humor i paisatges. Aquest gran paisatge que contemplem i que alhora ens contempla», expliquen sobre una gala on trobarem referents universals que «naveguen per una mar amb corrents del passat (els clàssics) i un present que banya els nostres peus».

«Del passat, hem convidat a aquesta festa de les arts escèniques alguns personatges com els esmentats ―Afrodita, Antígona, etc.― i alguns autors, Lorca o Shakespeare, perquè parlin, riguin i es diverteixin amb José Luis Alonso de Santos, el nostre premi d’honor d’aquesta edició tan especial, i es barregin amb tots els creadors i creadores presents a la gala, a la vista del públic que la seguirà per televisió. Permeteu-me una pedanteria i que parafrasegi Lacan i digui que tots, ells i nosaltres, no només existim, sinó que insistim», continua Peyró.

Per primer cop, al teatre d’òpera més antic de l’Estat espanyol
El Teatre també serà protagonista. Considerat el primer recinte escènic de l’Estat espanyol dirigit a l’òpera, l’espai, i també els seus directors, esperen «no defraudar» un públic (el de Maó) amb una llarga tradició en la lírica musical. «La celebració d’aquesta edició a les Illes Balears és una oportunitat per incentivar i visibilitzar professionals d’aquesta comunitat. La insularitat és un constrenyiment geogràfic al qual han de fer front les companyies. Crec que és un encert del Govern de les Illes Balears col·laborar en l’organització d’aquesta edició, i fer-ho a Maó, una altra manera de potenciar la cultura en xarxa», declaren els directors.

El caràcter itinerant dels Premis Max els ha dut, al llarg de les seves 24 edicions, per diferents teatres de la geografia estatal, però fins ara mai no havien aterrat a l’arxipèlag balear. En aquesta ocasió, la ubicació escollida ha estat el Teatre Principal de Maó, un coliseu amb experiència i vocació de servei públic, no només pel fet de ser el teatre d’òpera més antic del país, sinó perquè disposa d’una programació indiscutiblement diversa, adreçada a públics heterogenis, i amb una política molt reconeixedora de cessió a diferents entitats culturals sense ànim de lucre, que hi organitzen les activitats pròpies de la seva condició. Experiència i servei són marques de la casa. Garanteixen una gala a l’alçada de totes les institucions participants, en una efemèride rodona que, de ben segur, mostrarà uns Premis Max exultants de joventut, amb múscul i en plena forma .

Un duet balear molt artístic
Josep Pere-Peyró, actor, autor i director teatral fundador de les companyies Morel Teatro, Cía Pere Peyró i La Invenció, i Mar Aguiló, ballarina d’ampli recorregut internacional (École atelier Rudra Béjart, del prestigiós coreògraf Maurice Béjart, Lausana; també ha treballat per a coreògrafs com Nacho Duato i William Forsythe, entre d’altres) i coreògrafa de la Compañía Nacional de Danza. En paral·lel a la seva feina a la CND, Mar Aguiló ha col·laborat amb artistes de diferents disciplines com a ballarina i coreògrafa, i també de directora de moviment en diversos vídeos musicals a Los Angeles, amb James Mountford, i en campanyes amb dissenyadores de moda com ara Cortana o Yulia Yadryshnikova, o la marca de joies Corres. Actualment també és coreògrafa i directora creativa d’ELAMOR, una companyia i productora creativa de dansa amb la qual ha creat peces per a grans espais no convencionals com el Reial Jardí Botànic, el CaixaForum, el Museu del Prado, el Palacio de Cristal del Museu Reina Sofía i va presentar la seva obra Stella als Teatros del Canal.

Dos premis especials
Els guardons d’arts escèniques més prestigiosos del país celebren 25 anys mantenint 20 categories a concurs i dos premis especials: el Premi Max d’honor, que ha distingit la trajectòria del dramaturg i director escènic José Luis Alonso de Santos, i el Premi Max aficionat de caràcter social, que ha reconegut la tasca de Caídos del Cielo, una ONG fundada per la dramaturga Paloma Pedrero. Els darrers anys, els Premis Max de les Arts Escèniques s’han consolidat com els referents del sector, han aconseguit un nombre cada cop més gran de seguidors i han despertat l’interès de companyies de tota mena i de tot el territori estatal.