La cartellera de cinema es renova amb el retorn meta-televisiu del barri d’Esperanza Sur, mentre Thimothée Chalamet i Josh Safdie porten l’obsessió pel ping-pong als Oscars.
La cartellera de cinema tanca el mes de gener amb una proposta polaritzada entre la nostàlgia televisiva espanyola, revisada des d’un prisma autoconscient, i l’èpica esportiva nord-americana d’autor. Aquest divendres 30 de gener, les sales acullen un ventall d’estrenes que van més enllà de l’entreteniment pur per plantejar debats sobre els límits de l’humor, la supervivència en entorns hostils i la construcció dels mites polítics i literaris. Des del barri de Carabanchel fins a una illa deserta, passant per la Casa Blanca, el cinema d’aquesta setmana exigeix a l’espectador una mirada activa.
El meta-cinema com a eina de reflexió
La proposta més destacada a nivell estatal és Aída y vuelta, un exercici arriscat on Paco León no es limita a recuperar la popular sèrie de Globomedia, sinó que l’utilitza per disseccionar la pròpia indústria. Lluny de ser un simple capítol allargat, la cinta, coescrita amb Fernando Pérez, planteja un joc de miralls entre realitat i ficció. La trama aborda el rodatge d’un nou episodi, difuminant la línia entre els personatges icònics —com la Lore, el Luisma o la mateixa Aída— i els actors que els interpreten.
Aquesta estructura serveix de vehicle per a una tesi més profunda: la reflexió sobre els límits de l’humor i l’impacte de la fama en la psique del còmic. Amb un repartiment coral que inclou Carmen Machi, Miren Ibarguren i fins a 96 actors (molts seleccionats via càsting online), la pel·lícula intenta transcendir l’anècdota del retrobament per convertir-se en un comentari sobre l’ofici d’actuar.
L’obsessió masculina sota la lent de Safdie
A l’altre extrem de la cartellera de cinema, Josh Safdie presenta Marty Supreme, la cinta que ha valgut a Thimothée Chalamet un Globus d’Or i nou nominacions als Oscars. Safdie, conegut per retratar personatges al límit de l’ansietat, dirigeix la seva mirada cap a Marty Reisman, una figura del tennis taula immersa en el món de les apostes. Acompanyat per Gwyneth Paltrow i Odessa A’zion, Chalamet s’allunya dels seus rols habituals per encarnar una passió que frega la patologia, en una història on l’esport és l’excusa per parlar de l’addicció a l’adrenalina.
Mirades femenines i resistència cultural
En un registre més intimista i antropològic, La lucha aterra a les sales després del seu pas pel Festival de Sant Sebastià. El director José Alayón aposta pel format de 16mm per dignificar la lluita canària, no com a esport, sinó com a ritu ancestral precolonial. La pel·lícula destaca per la decisió de treballar amb lluitadors reals com Tomasín Padrón i la jove Yazmina Estupiñán. Segons Alayón, l’obra es construeix sobre una metàfora física i política: «resistir, aguantar, no deixar-se caure». La trama, centrada en la relació entre un pare i una filla en dol a Fuerteventura, utilitza els cossos per narrar el que les paraules no poden.
Per la seva banda, la directora taiwanesa Shih-Ching Tsou estrena La chica zurda, una exploració de la maternitat i la migració. La història d’una mare soltera i les seves dues filles intentant sobreviure amb un lloc de fideus a Taipei s’allunya de l’èpica per centrar-se en la micro-adaptació quotidiana i la unitat familiar davant l’adversitat.
Biopics i thrillers de supervivència
Completen l’oferta títols que revisen figures històriques i narratives de tensió. Agnieszka Holland dirigeix Kafka, un recorregut vital des de Praga fins a Viena que busca humanitzar l’escriptor txec més enllà del seu mite literari. En paral·lel, el documental Melania promet accés exclusiu als 20 dies previs a la investidura de Donald Trump el 2025, oferint la perspectiva de l’ex primera dama en un moment de transició de poder global. Finalment, Sam Raimi torna a la direcció amb Send Help, un híbrid de comèdia àcida i suspens amb Rachel McAdams i Dylan O’Brien, que transforma una illa deserta en un escenari de batalla d’enginy i egos laborals.
