L’Ajuntament de Palma ha exposat les dades econòmiques i el futur del projecte Palma 2031 després que la ciutat hagi quedat fora de la cursa per a la Capital Europea de la Cultura. El primer tinent de batle de Cultura, Javier Bonet, ha desglossat un escenari marcat per la disparitat pressupostària entre les candidates i ha refermat que el full de ruta d’infraestructures previst fins al 2036 no s’aturarà, malgrat la decepció institucional.
La proposta, articulada sota el concepte Mediterranean Emotion, es plantejava com un mètode per resoldre, mitjançant la cultura, les tensions entre residents i visitants en una ciutat que rep milions de turistes. Segons el consistori, el projecte no ha estat un catàleg d’esdeveniments puntuals, sinó una anàlisi sobre com la mediació cultural pot redefinir la identitat urbana de Palma davant la pressió turística.
La disparitat de recursos econòmics
L’anàlisi de la regidoria posa l’accent en la diferència de finançament entre Palma i la resta de ciutats que han passat a la fase següent. Mentre que la candidatura de Palma ha destinat un pressupost de 82.800 euros per a aquest procés, altres ciutats espanyoles han presentat inversions molt superiors per al període 2025-2026:
- Las Palmas de Gran Canaria: Prop d’1,9 milions d’euros.
- Oviedo: Aproximadament 970.000 euros.
- Càceres: Entorn dels 750.000 euros.
- Granada: 650.000 euros només per a l’any 2025.
L’Ajuntament ha justificat aquesta contenció econòmica per una qüestió de prudència administrativa, evitant la creació de fundacions o comissionats específics —estructures que altres candidates mantenen des de fa 15 anys— fins a tenir la certesa de ser preseleccionats. Malgrat aquesta inversió mínima, el consistori calcula que l’impacte mediàtic i el valor de marca generat per la candidatura se situa entre 1,2 i 2,1 milions d’euros.
Continuïtat del projecte i infraestructures
L’exclusió de la cursa europea no suposa, segons el departament de Cultura, l’abandonament del pla estratègic. El govern municipal manté el compromís d’executar el programa d’infraestructures vinculat a Palma 2031, que preveu una inversió de 274,7 milions d’euros fins a l’any 2036.
Aquest calendari inclou projectes que ja es troben en diferents fases d’execució o concurs d’idees, com la reconversió de l’edifici de Gessa, el centre de creació de Can Ribes, la nova seu de la Simfònica a la Caixa de Música o el districte de les arts. L’objectiu és que aquestes obres no responguin a la urgència d’un any de celebració, sinó a una necessitat estructural de la ciutat per a la pròxima dècada.
El llegat del mètode
Més enllà del títol, la regidoria defensa que el valor real del procés ha estat el treball conjunt de 24 professionals del sector cultural que han configurat el «mètode Palma». Aquest sistema inclou la creació de l’Oficina de Mediació i Dades i els Consells Creatius de Barri per descentralitzar l’oferta cultural cap a la perifèria.
L’Ajuntament ha expressat el seu malestar per la manca de suport d’alguns grups de l’oposició municipal durant el procés, contraposant-ho al consens rebut per part de diversos batles de Mallorca i del teixit artístic local. Tot i el revés del jurat europeu, la tesi institucional és que Palma ja disposa d’un full de ruta definit que seguirà el seu curs independentment de les institucions de Brussel·les.
