La delegació de l’Ajuntament de Palma ha defensat aquest dimecres, a la seu del Ministeri de Cultura a Madrid, el seu projecte per esdevenir Capital Europea de la Cultura l’any 2031. Sota el títol Palma 2031 i amb el lema estratègic ‘Mediterrània in Motion’, la delegació ha exposat les línies mestres d’una candidatura que cerca transcendir el mer esdeveniment artístic per plantejar una reforma estructural de la ciutat a través de la cultura. La jornada, que ha durat poc més d’una hora i mitja, representa la culminació d’un any de feina tècnica i institucional.
Una proposta més enllà del màrqueting institucional
L’exposició, realitzada a la Sala Velázquez, ha fugit de les fórmules buides per centrar-se en un mètode de treball que la delegació qualifica de “creatiu, obert i transferible”. El projecte Palma 2031 no s’ha presentat com una llista d’actes, sinó com un motor de canvi per a l’economia, el turisme, l’urbanisme i el patrimoni des d’una perspectiva social. Segons el document estratègic o Bid Book, la proposta integra més de 250 projectes ciutadans i ha aconseguit el suport de 67 municipis de les Illes Balears, intentant demostrar una base social àmplia que va més enllà de la institució municipal.
L’exposició ha estat coral. Ha començat amb la intervenció de Sandra Lipski, directora de l’Evolution Mallorca Internacional Film Festival, seguida de la coordinació tècnica d’Antoni Riera, catedràtic d’Economia Aplicada. Durant els 60 minuts posteriors, el jurat —compost per vuit experts europeus i dos representants del Ministeri— ha traslladat preguntes sobre la viabilitat de la proposta i el seu impacte real en la inclusió i la sostenibilitat.
Expertesa i presència professional femenina
Un dels punts clau de la jornada ha estat la participació de veus de la societat civil i de professionals que han aportat el gruix tècnic a la candidatura. En aquest sentit, s’ha donat visibilitat a figures com la coreògrafa i ballarina Mar Aguiló, la investigadora Anna Traveset (Premi Nacional d’Investigació), la gestora cultural Maria del Mar Matas i la directora general de Patrimoni, Pilar Ribal. Aquesta pluralitat de perfils ha estat l’encarregada de defensar com el mètode ‘Mediterrània in Motion’ pot reforçar la cultura en un espai de cruïlla com és el mar Mediterrani.
La delegació municipal ha volgut subratllar que aquest no és un “projecte polític”, sinó un full de ruta per a la ciutat que posa el focus en la inclusivitat i la sostenibilitat. En declaracions posteriors a la sessió, l’equip de govern ha assegurat sentir-se “tranquil i content” amb la defensa realitzada, posant en valor l’esforç col·lectiu de l’últim any.
El calendari cap a la decisió final
El projecte Palma 2031 competeix directament amb vuit ciutats espanyoles més: Jerez de la Frontera, Càceres, Burgos, Toledo, Oviedo, Las Palmas de Gran Canaria, Granada i Potries. El batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha recordat que el simple fet de presentar la candidatura ja suposa un èxit, atès que només sis de les 50 capitals de província han fet el pas de preparar un projecte d’aquesta envergadura.
La incertesa es resoldrà aquest divendres a les 13:30 hores, quan el Ministeri de Cultura comuniqui quins aspirants superen aquesta etapa i accedeixen a la fase final. Independentment del resultat, l’administració local afirma que el pla de treball per a la ciutat no canviarà, mantenint la cultura com a eix central de la seva gestió. Si Palma resultés finalment escollida en les fases posteriors, compartiria capitalitat amb la ciutat maltesa de Victòria l’any 2031.
