El batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha presentat aquest dijous 12 de juny, al Parc del Canòdrom, la primera de les Meses de treball constituïdes per elaborar les propostes de la candidatura de Palma com a Capital Europea de la Cultura 2031. L’acte ha tengut lloc davant l’escultura Nuvolet d’Albert Pinya.
Aquesta Mesa, integrada per dotze personalitats destacades del món cultural i artístic, constitueix un dels eixos del projecte denominat Cultura Col·lectiu. L’Ajuntament preveu constituir una segona Mesa demà divendres, dedicada al món de la ciència i el coneixement.
Independència i participació com a model de gestió
Martínez Llabrés ha destacat que Palma ha optat per un model organitzatiu basat en la “independència crítica i l’excel·lència professional”, rebutjant el model habitual d’una direcció artística única. Segons ha explicat, les Meses estan formades per professionals amb una trajectòria reconeguda, amb l’objectiu de generar un projecte col·lectiu, obert i participatiu.
El primer edil ha remarcat també que, independentment de la resolució final del procés, considera que Palma ja és, per mèrits propis, una ciutat europea de la cultura, per la seva història, diversitat creativa i capacitat de diàleg amb altres contextos.
Dotze veus del sector cultural integren la primera Mesa
Els integrants d’aquesta primera Mesa representen diferents àmbits del sector creatiu:
- Mar Aguiló, directora artística de PalmaDansa i especialista en cos i arts escèniques.
- David Barro, responsable d’Es Baluard i expert en art contemporani.
- Miquel Àngel Payeras, al capdavant del projecte Chefs(in), en representació de la gastronomia.
- Miquel Ferrer, president del Gremi de Llibreters i vinculat al sector editorial.
- Fran Reus, president d’Art Palma Contemporani i promotor de l’art actual.
- Mar Matas, mediadora cultural del projecte Apropa Cultura.
- Sandra Lipski, directora del festival Mallorca Film Evolution.
- Mercedes Martín, oceanògrafa i divulgadora científica.
- Antoni Barceló, arquitecte responsable del projecte de reforma de la Plaça Major.
- Álvaro Martínez, director del Mallorca Live Festival.
- Diego González, president de l’Escola Universitària Adema.
- Antoni Gomila, actor i gestor cultural.
A més, el batle ha fet referència a un tretzè component simbòlic, representat per la ciutadania i el teixit cultural que, segons ha dit, també podrà fer arribar propostes a través de canals participatius.
Una candidatura oberta al diàleg mediterrani
La candidatura de Palma s’articula sota el títol Mediterrània in Motion, una proposta que, segons el batle, busca repensar la ciutat com a espai en moviment i en connexió amb altres ciutats mediterrànies. En aquest sentit, s’estan establint vincles amb La Valletta (Capital Europea de la Cultura el 2018), així com amb Birgu i Victoria, ciutats de Malta que també aspiren a la capitalitat de 2031.
La presentació del dossier preliminar està prevista abans del mes d’octubre. Aquest document, amb una extensió màxima de 60 pàgines, servirà com a base per determinar quines ciutats passaran a la segona fase del procés de selecció.
Martínez Llabrés ha subratllat que el projecte ha de tenir continuïtat política i estabilitat institucional, i ha reclamat que es mantengui al marge de la confrontació partidista.
