Aquest dilluns, 2 de febrer, la llibreria Embat de Palma acull la presentació de l’obra ‘OBRERS I SINDICATS. DE LA DICTADURA A LA DEMOCRÀCIA MALLORCA, 1968-1981’, una investigació exhaustiva de Pere Josep Garcia que desgrana el trànsit del moviment obrer des de la resistència antifranquista fins a la seva institucionalització. L’autor, doctor en Història i editor, proposa a través d’aquest volum publicat per Edicions Documenta Balear una crònica tècnica sobre com les estructures laborals de l’illa varen articular la seva transició cap al nou règim democràtic.
La gènesi en la clandestinitat (1968-1975)
L’estudi de Garcia s’inicia en un context d’il·legalitat. El primer bloc de l’obra dissecciona el període comprès entre 1968 i 1975, analitzant la reorganització de la classe treballadora mallorquina sota el pes de la dictadura. Segons el text, durant aquests anys es varen gestar noves formes d’organització que, malgrat la repressió i la manca de dret de vaga, varen aconseguir mantenir una activitat clandestina constant. Aquesta etapa és fonamental per entendre la resiliència d’unes estructures que operaven fora dels marges del reconeixement estatal.
L’onada mobilitzadora i l’ús del Sindicat Vertical
L’any 1976 es presenta a la investigació com un punt d’inflexió marcat per la conflictivitat. L’autor detalla com, en un entorn de canvis polítics accelerats, el moviment obrer a Mallorca va utilitzar de manera estratègica les mateixes esquerdes del Sindicat Vertical per avançar cap a la negociació. Les mobilitzacions d’aquest any no només perseguien millores salarials o laborals, sinó que s’erigien com una eina de pressió política per forçar la ruptura definitiva amb les estructures franquistes.
Del boom de l’afiliació a la institucionalització
Amb la legalització l’any 1977, el panorama sindical mallorquí va experimentar una transformació radical. L’obra documenta l’eclosió de sigles com Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT), que varen passar d’una tolerància precària a una afiliació massiva. Aquest creixement va anar acompanyat de les primeres eleccions democràtiques en els centres de treball, un procés que Garcia analitza amb dades concretes sobre la implantació d’aquestes organitzacions en el teixit productiu de l’illa.
A partir de 1978, la signatura dels Pactes de la Moncloa va alterar les dinàmiques de protesta. El llibre explica com les assemblees espontànies varen ser progressivament substituïdes per processos formalitzats de negociació col·lectiva. Els sindicats varen assumir llavors el paper d’interlocutors vàlids davant l’Estat i la patronal, integrant-se en el marc de concertació social que definiria el model democràtic.
Consolidació i símptomes d’esgotament
En el tram final de la seva cronologia (1980-1981), Garcia no es limita a descriure la consolidació del sistema, sinó que assenyala les primeres tensions internes. Tot i que es varen mantenir les mobilitzacions per defensar convenis, l’autor recull debats sobre la representativitat i la pèrdua d’afiliació que començaven a sorgir. ‘OBRERS I SINDICATS. DE LA DICTADURA A LA DEMOCRÀCIA MALLORCA, 1968-1981’ conclou plantejant si el model sorgit de la Transició presentava ja llavors indicis d’esgotament, tancant així un relat basat en el rigor documental i l’anàlisi de les fonts històriques del sindicalisme a Mallorca.
