El Ministeri de Cultura ha fet oficial avui, 15 de gener de 2026, la llista definitiva de les nou ciutats de l’Estat espanyol que opten a la designació com a Capital Europea de la Cultura 2031. Palma figura oficialment entre les aspirants en un procés competitiu que compartirà protagonisme amb Malta, país que també acollirà la capitalitat aquell any. La cursa per la designació arrenca ara i es perllongarà fins a finals d’aquest mateix any, moment en què es coneixerà la ciutat guanyadora.
Una competició amb nou aspirants
El llistat fet públic pel Ministeri confirma un escenari de competència entre perfils urbans diversos. A més de Palma, les ciutats que opten al títol són Burgos, Cáceres, Granada, Jerez de la Frontera, Las Palmas de Gran Canaria, Oviedo, Toledo i Potries. Totes elles, incloent-hi la capital balear, hauran de sotmetre’s a una primera fase de garbellament tècnic.
Segons el calendari establert, el pròxim mes de març es faran públiques quines d’aquestes nou ciutats superen el tall i es converteixen en finalistes. No serà fins al mes de desembre quan es reveli quina localitat serà l’elegida per ostentar el títol el 2031. Aquest sistema de fases elimina automàticament les propostes que no s’ajustin als criteris exigits abans de la votació final.
Un jurat sota control internacional
La decisió sobre el futur cultural de Palma no recaurà exclusivament en l’administració espanyola. El procés de selecció serà executat íntegrament per un comitè d’experts conformat per dotze persones. La composició d’aquest òrgan demostra un pes determinant de les institucions comunitàries: deu dels membres seran experts internacionals designats directament per les institucions europees vinculades a la Capitalitat.
Per contra, el Ministeri de Cultura només designarà dos experts nacionals per a aquest comitè. Tot i que l’estructura del jurat ja està definida, la identitat concreta de les persones que avaluaran la candidatura de Palma i de la resta d’aspirants encara no s’ha fet pública i serà anunciada més endavant.
Exigències i antecedents històrics
La ciutat que finalment obtingui la designació haurà d’assumir el compromís d’organitzar un programa cultural que s’estengui al llarg de tot l’any 2031. Aquest programa haurà d’incloure, de manera obligatòria, activitats amb artistes locals i europeus, així com projectes de cooperació internacional, segons detalla la informació ministerial. La Unió Europea atorga aquest títol anual amb l’objectiu de destacar la diversitat cultural del continent, promoure el diàleg intercultural i estimular el desenvolupament econòmic i social a llarg termini de la ciutat escollida.
La iniciativa, posada en marxa per la Comissió Europea el 1985, ha reconegut fins ara més de 60 ciutats. En el cas d’Espanya, quatre ciutats han aconseguit superar aquest procés anteriorment: Madrid el 1992, Santiago de Compostela l’any 2000, Salamanca el 2002 i San Sebastián el 2016.
La normativa europea estableix que el procés s’ha d’iniciar amb sis anys d’antelació a l’esdeveniment, motiu pel qual l’anunci s’oficialitza aquest 2026. La designació formal de la guanyadora s’ha de produir quatre anys abans de l’exercici de la capitalitat. Palma entra així en una fase decisiva on haurà de demostrar la seva capacitat davant d’un jurat majoritàriament forà abans de la resolució final del desembre.
