Dissabte 21 de febrer, els carrers de Ciutat i el Teatre del Mar connecten la memòria física de la repressió franquista amb el debat intel·lectual sobre la deshumanització a Europa.
La memòria històrica sovint corre el risc de quedar fossilitzada en plaques commemoratives o discursos oficials, però la proposta conjunta de Fita a Fita i La Fornal d’Espectacles busca exactament el contrari: caminar el terror per entendre’l. Sota el títol Palma sota el règim dels sospitosos, la ciutat acull una doble intervenció cultural —una ruta urbana i una peça teatral— que recupera la mirada de dos gegants del pensament europeu, Georges Bernanos i Stefan Zweig, davant l’abisme dels totalitarismes del segle XX.
El punt de partida d’aquesta revisió històrica se situa dissabte, 21 de febrer, a les 10:30 h a la Plaça de Cort. Allà s’iniciarà l’itinerari guiat per Fita a Fita, dissenyat no com una simple visita turística, sinó com un exercici d’interpretació en directe del que Bernanos va batejar com el “règim dels Sospitosos”. Aquest concepte, esfereïdorament vigent en l’anàlisi política, descriu un sistema on el poder considera lícit “exterminar preventivament els individus perillosos, és a dir, sospitosos d’esdevenir-ho”.
La denúncia d’un testimoni incòmode
La rellevància d’aquesta proposta rau en la complexitat de la figura de Georges Bernanos. Escriptor francès, catòlic, monàrquic i profundament conservador, va residir a Mallorca entre 1934 i 1937. La seva estada va coincidir amb el cop d’estat del 1936, un esdeveniment que va transformar la seva admiració inicial pel feixisme en una condemna rotunda.
Bernanos va ser testimoni directe de la repressió brutal desfermada pels militars colpistes a l’illa, sovint amb la connivència de l’Església, institució que ell defensava. Aquesta experiència traumàtica va cristal·litzar en l’obra Els grans cementiris sota la lluna (1938), un text clau per entendre la violència de la rereguarda que ara vertebra la ruta per Palma sota el règim dels sospitosos. Com assenyala Miquel Rayó, “tots els camins es perden si no són caminats”, i la intenció de l’organització és precisament evitar que aquesta memòria es perdi en l’oblit urbà.
Un diàleg impossible al Brasil
En paral·lel a l’itinerari de dissabte, el Teatre del Mar acull del 20 al 22 de febrer l’obra Z/B (Zweig & Bernanos). Dirigida per Frederic Roda i amb text de Jaume Capó, la peça planteja una ficció històrica situada al febrer de 1942 a Barbacena, Brasil.
L’obra imagina una trobada entre dos exiliats de caràcters antitètics: Stefan Zweig, intel·lectual d’origen jueu i símbol de l’humanisme europeu proscrit pel nazisme, i el mateix Bernanos. Interpretats per Òscar Intente i Joan Gomila, els personatges s’enreden en una conversa que transita entre la il·luminació intel·lectual i la desesperança absoluta.
L’obra no es limita a la biografia; utilitza els personatges per disseccionar temes com la globalització cultural, els nacionalismes i el paper de la intel·lectualitat en temps de guerra. És un xoc dialèctic entre un Zweig que mai es va enfrontar obertament al nazisme i un Bernanos bel·ligerant contra la barbàrie que havia vist néixer a Mallorca.
A gairebé 90 anys de l’inici de la Guerra Civil i la posterior dictadura, aquesta doble proposta cultural —carrer i escenari— ofereix una oportunitat per analitzar com la por i la sospita es van institucionalitzar, recordant-nos que el passat, si no s’analitza críticament, roman latent sota les llambordes.
