La tragèdia de l’ambició i la traïció, pilars fonamentals de l’obra shakespeariana, sovint s’han representat des de la solemnitat i la foscor psicològica. Però, què passa quan aquest relat es filtra a través de la irreverència musical? Aquesta és la premissa d’A Macbeth Song al Teatre Principal, una proposta que aterra a la Sala Gran aquest dissabte 31 de gener a les 18 hores. Sota la direcció d’Oriol Broggi, l’espectacle no busca ser una adaptació fidel, sinó una relectura en format de “cabaret gòtic” que utilitza la llengua anglesa com a vehicle original del text.
De la tragèdia al ritual musical
La producció de La Perla 29 s’allunya de les convencions del teatre clàssic per explorar la fusió de gèneres. El pes de la dramatúrgia, signada també per Broggi, recau en la col·lisió entre la narrativa isabelina i l’estètica del grup londinenc The Tiger Lillies. Lluny de ser un mer acompanyament atmosfèric, la banda britànica s’integra en el nucli de l’obra assumint un rol narratiu determinant: ells són les tres bruixes.
Martyn Jacques, Adrian Stout i Budi Butenop no només toquen l’acordió, el piano o l’ukelele; utilitzen aquests instruments per convertir la profecia en un acte sonor. Aquesta decisió artística desplaça el focus de la paraula declamada cap a un espai híbrid de música i ombres, on el destí fatal de Macbeth es canta més que no pas s’explica.
Un elenc entre la interpretació i la performance
Davant la potència visual i sonora dels músics, l’estructura dramàtica se sosté gràcies a la feina interpretativa de Màrcia Cisteró, Enric Cambray i Andrew Tarbet. La presència de Cisteró en aquest muntatge és clau per equilibrar la intensitat excèntrica del “cabaret gòtic” amb la càrrega emocional que requereix el text original. Els intèrprets han de navegar per una posada en escena que la crítica ha definit com a visualment poderosa, on l’estètica no és decorativa sinó part del discurs sobre la corrupció moral.
Trajectòria i context institucional
L’arribada d’A Macbeth Song al Teatre Principal de Palma no és un experiment aïllat. L’obra, estrenada el febrer de 2025 al Teatre La Biblioteca de Barcelona, compta amb un recorregut sòlid que inclou el Festival Temporada Alta de Girona, el Centro de Cultura Contemporánea Condeduque de Madrid i el Festival Teatro Mil de Xile. Aquest bagatge internacional valida la proposta més enllà de la novetat.
Des de la perspectiva de la gestió cultural, la programació d’aquesta peça respon a la voluntat del teatre d’incloure produccions en llengua estrangera. Més que una simple estratègia de captació de públic resident internacional o visitant, es tracta d’una oportunitat per accedir a la sonoritat original de Shakespeare, encara que sigui passada pel sedàs gamberro i fosc de The Tiger Lillies.
