Vuit anys després del seu darrer treball discogràfic, Papa Topo publica el 25 d’abril Presto y con toda la fuerza, un disc ambiciós, íntim i apocalíptic alhora. El seu líder, Adrià Arbona, comparteix amb UEP! Mallorca una conversa pausada i reveladora sobre aquest nou treball, el procés creatiu, els temes socials que hi aborda i el significat de tornar a exposar-se públicament amb una obra que considera personal i reivindicativa.

Un títol amb referències clàssiques i intencions musicals

El títol del disc prové d’una indicació de tempo d’una obra de Haydn, Les Set Paraules de Crist. “Presto y con toda la fuerza” és la indicació final, just quan es representa la mort de Crist. Arbona explica que aquesta referència resumeix l’esperit del disc: un punt final carregat d’intensitat, un trencament que també vol ser musical i emocional.

“És un disc apocalíptic, però no fosc. Té humor, melodies pop, però amb un rerefons dramàtic”, diu el músic. Una dualitat que travessa tot el treball, entre l’accessibilitat formal i el pes temàtic del contingut.

“Molts cops es fa negoci amb les sigles LGTBI, en lloc de defensar drets”

– Adrià Arbona

Reivindicació i crítica al món contemporani

Les lletres del disc aborden qüestions socials, polítiques i personals. El tema Fràgil parla de la pressió de les xarxes socials, la dictadura dels algoritmes i la necessitat constant de producció dins el món cultural. Nunca digo no, en canvi, tracta el consentiment en clau sexual, però també en l’àmbit laboral i relacional.

Hi ha també una crítica explícita a la mercantilització del col·lectiu LGTBI: “Molts cops es fa negoci amb les sigles, en lloc de defensar drets”. El disc, diu Arbona, “és el més polític que hem fet mai”.

Una mirada íntima al procés creatiu

Durant vuit anys, Adrià Arbona va viure un bloqueig creatiu. Va començar amb només 16 anys i de manera gairebé accidental. Ara, amb més trajectòria i coneixement, ha volgut fer un disc completament seu, que controla de principi a fi.

“Volia tenir el control total. Ópalo Negro, el disc anterior, va tenir cert recorregut, especialment fora d’Espanya. Però aquest el volia produir tot sol, amb el meu criteri i el meu missatge”.

El disc inclou una cançó en català, Crist de la Sang, que connecta amb una vivència personal i emocional. També hi ha una portada il·lustrada per Rafa Rojas inspirada en El jardí de les delícies, amb Adrià en el centre. “Em pos en el centre perquè el disc xerra de coses molt íntimes meves”.

“No volia fer un disc superficial. He volgut parlar d’allò que m’afecta”

– Adrià Arbona

El risc de mostrar-se

Fer un disc tan íntim implica exposar-se. “Sempre havia xerrat de coses allunyades de mi, però ara volia ser clar, parlar de manera directa, sense disfresses”. Per ell, aquest exercici ha estat alliberador.

“És necessari alçar la veu. Parlam de retrocessos, d’un rebuig creixent. I per a algú com jo, que em consider progressista, no fer-ho seria frívol”.

Presto y con toda la fuerza és, per a Arbona, una manera de mostrar la seva manera d’entendre el món: amb sensibilitat, sentit crític i una mirada compromesa amb la realitat. “No volia fer un disc superficial. He volgut parlar d’allò que m’afecta, del que m’envolta, del que m’indigna. Però també del que m’emociona i del que m’importa. És el meu intent de posar paraules i música a tot allò que veig i visc”.

La seva veu, en aquest sentit, no només connecta amb el seu públic habitual, sinó que vol arribar a altres persones que puguin sentir-se reconegudes en aquests relats de vulnerabilitat i resistència.

Mallorca, el públic i la connexió amb Llatinoamèrica

Adrià reconeix que, tot i l’estima que rep a l’illa, és a Mèxic i Argentina on Papa Topo ha trobat una connexió molt especial amb el públic. “Hi ha una fidelitat molt forta”, explica. Per ara, no hi ha data confirmada de concert a Mallorca, però sí actuacions a Madrid i Barcelona i possibles gires internacionals en preparació.

Referents i generacions: una nova escena local

Durant l’entrevista, Adrià recorda com, quan va començar, se sentia bastant sol dins l’escena musical mallorquina. “Em sentia molt tot sol aquí, encara que dins l’escena indie em vaig sentir acollit”. Ara, en canvi, celebra que hi hagi una nova onada d’artistes com Fades Fades o Baldo que comparteixen inquietuds similars.

“Haver estat referent per a alguns d’aquests músics joves em commou. Quan en Ferran de Fades em va dir que m’escoltava de petit, vaig sentir que tot aquest recorregut havia valgut la pena. Ara veig que no estic sol. Que hi ha un moviment, una escena, una xarxa”.

Tot i seguir camins diferents, reconeix sentir una afinitat ideològica i artística amb figures com Samantha Hudson, amb qui va col·laborar en els inicis. “Tenim molt respecte mutu. I m’alegra que surti gent amb discurs i missatge clar des d’aquí. És necessari”.

El futur de Presto y con toda la fuerza

Amb el disc acabat i a punt de sortir, Arbona es mostra il·lusionat pel que ha de venir. Sap que hi ha públic que l’espera, tant aquí com fora. Però més enllà de les xifres o l’èxit, diu que aquest disc representa la seva manera de veure el món. “He deixat enrere la por. I ara tenc ganes de xerrar amb tota la força”.