Papa Topo torna amb Presto y con Toda la Fuerza, segon disc d’estudi i nova etapa artística marcada per un so més ambiciós i un to clarament posicionat davant la realitat social contemporània. El treball, produït i compost per Adrià Arbona durant gairebé tres anys, es presenta com una resposta directa al desencís, la solitud i l’angoixa que, segons l’artista, defineixen l’actualitat.
El títol del disc prové d’una indicació musical de Joseph Haydn en l’obra Les set últimes paraules de Crist a la Creu, concretament en el moviment final El Terremoto, una referència a la sacsejada emocional i simbòlica que travessa tot el disc. A nivell sonor, el disc mescla pop, música electrònica i orquestració clàssica, amb interludis que evoquen danses barroques per aportar cohesió formal.
Existencialisme i crítica al món digital
La primera cançó, Frágil, obre el disc combinant cordes impressionistes amb bases de drum & bass. La lletra posa el focus en la vulnerabilitat de l’individu davant la lògica de les xarxes socials i la tirania dels algoritmes. Adrià Arbona s’inspira en textos de Remedios Zafra per abordar el tema de la identitat digital i la necessitat constant d’autoexposició.
En la mateixa línia, Dime Mentiras reflexiona sobre la dificultat de construir relacions profundes en un entorn híperconnectat però superficial. Ven a mis brazos, escrita el dia abans del confinament de 2020, aborda el col·lapse del món conegut a través d’una melodia lleugera que contrasta amb el seu rerefons apocalíptic.
El discurs es torna polític i directe
El disc inclou temes que exploren la masculinitat, les relacions de poder i el sistema capitalista. Nunca Digo No parla de la dificultat de dir “no” en situacions de pressió, i ho fa amb una producció que barreja elements de shoegaze i gabber. Dinero Rosa, per altra banda, és una paròdia sobre la comercialització de la lluita LGTBIQ+, amb un estil que travessa el soroll atonal i el pop de pistes de ball.
Crist de la Sang, una de les peces en català, adopta el format de cançó tradicional mallorquina i explora el desig de rebre afecte a través del victimisme. Tanca el disc Emasculación, La Solución, un pasdoble accelerat que qüestiona la masculinitat hegemònica amb ironia i estil de cuplé.
Entre el folklore, la fantasia i l’electrònica
Des de la publicació del seu primer àlbum Ópalo Negro el 2016, Adrià Arbona ha aprofundit en els estudis de composició al Taller de Músics de Barcelona. Aquesta formació es reflecteix en l’elaboració d’arranjaments sofisticats i en l’ús d’elements del folklore i la música atonal. El nou disc incorpora, a més, col·laboracions com la de Juliana Gattas (MIRANDA!) a Me Voy A Desenamorar De Ti.
Tot plegat configura un àlbum conceptual que combina l’herència estètica de Papa Topo amb una sonoritat més densa i una càrrega crítica més explícita.
