La Galeria Pelaires de Palma acull des del 20 de setembre Parsley, Sage, Rosemary, and Thyme, una exposició col·lectiva comissariada per Saša Bogojev. La mostra reuneix obres de Katherine Bradford, Ferdinand Dölberg, Alessandro Fogo, Aubrey Levinthal, Gori Mora, James Owens, Christian Quin Newell, Nastaran Shahbazi, Mònica Subidé, Jonathan Wateridge i Matthias Weischer.
Un projecte col·lectiu sobre identitat, símbols i narrativa visual
Amb Parsley, Sage, Rosemary, and Thyme com a títol, la mostra parteix de la càrrega simbòlica de les herbes aromàtiques presents a la cançó tradicional Scarborough Fair per explorar com el significat de paraules, imatges i gestos es transforma segons el context. Les obres dels onze artistes participants s’apropen a aquest fenomen des de la pintura, emprant referències personals, culturals i històriques.
Els artistes seleccionats construeixen relats visuals que combinen el quotidià amb l’oníric, el gestual amb el simbòlic i la figuració amb la narrativa emocional. Cada peça situa l’espectador dins un espai ambigu on l’experiència individual es creua amb qüestions de memòria, identitat, desig o intimitat.
Artistes de diferents generacions i contextos
Katherine Bradford (1942), pintora nord-americana establerta a Brooklyn, aporta una trajectòria centrada en la figuració simbòlica i escenes oníriques amb figures com superherois o nedadors. Ferdinand Dölberg (1998), artista alemany establert entre Berlín i Londres, explora identitats de gènere i corporalitats fictícies mitjançant un llenguatge visual d’arrel dadà.
Alessandro Fogo (1992), italià format a Bèlgica, presenta una trajectòria vinculada a la pintura figurativa amb enfocaments mitològics i espirituals. Aubrey Levinthal (1986), establerta a Filadèlfia, crea escenes íntimes marcades per un temps estancat i atmosferes introspectives.
Des de Mallorca, Gori Mora (1992) incorpora una perspectiva queer, centrada en experiències personals i moments d’intimitat quotidiana. James Owens (1995), artista britànic, treballa amb paisatges vegetals i figuracions liminals que evoquen tensions entre esperança i decadència.
Christian Quin Newell (1991), italià de mare catòlica i pare clarivident, incorpora influències del misticisme, la filosofia budista i l’herència cultural híbrida. Nastaran Shahbazi (1982), artista iraniana resident a París, basa la seva pràctica en la memòria i el desplaçament geogràfic i afectiu.
Mònica Subidé (1974), de Barcelona, crea espais pictòrics que oscil·len entre presència i absència, utilitzant una figuració gestual per explorar el món emocional. Jonathan Wateridge (1972), nascut a Zàmbia i resident al Regne Unit, presenta escenes domèstiques que barregen realisme i atmosfera cinematogràfica.
Finalment, Matthias Weischer (1973), pintor alemany associat a l’Escola de Leipzig, exhibeix interiors i paisatges que juguen amb la percepció espacial i la presència humana suggerida.
Una exposició comissariada per Saša Bogojev
Saša Bogojev, crític i comissari especialitzat en pintura contemporània, signa el text curatorial de Parsley, Sage, Rosemary, and Thyme. L’exposició busca mostrar com els artistes utilitzen la pintura per narrar, qüestionar o reformular realitats i símbols, i situar l’espectador dins relats que es mouen entre l’univers íntim i el col·lectiu.
