L’historiador i escriptor barceloní Jordi Martí-Rueda, publica Passarem, una obra que recupera biografies reals de resistència civil i militar davant l’ascens dels totalitarismes als anys trenta. Coincidint amb el 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola, el llibre planteja un paral·lelisme entre la cruïlla històrica del segle XX i el context sociopolític actual, marcat pel retorn de discursos autoritaris i el revisionisme. A través de relats documentats i fotografies, l’autor analitza els mecanismes de seducció de l’odi i les respostes individuals que van marcar un punt d’inflexió en la defensa de les llibertats.
La resistència des de la identitat i el gènere
L’eix central de Passarem se situa en les decisions extraordinàries preses per persones anònimes en un moment en què el feixisme convertia l’odi en doctrina d’estat. L’autor posa el focus en perfils que sovint han quedat en els marges de la historiografia oficial, especialment dones que van trencar amb el seu entorn per coherència ideològica o supervivència.
Un dels casos exposats és el de Margarita Zimbal. Filla d’un matrimoni nazi, Zimbal va fugir d’Alemanya per combatre com a miliciana a la Guerra Civil espanyola amb només dinou anys. El seu relat no només documenta el conflicte bèl·lic, sinó també la ruptura dràstica amb els vincles familiars i la ideologia imposada a la seva llar d’origen. Aquesta visió s’allunya de l’heroisme buit per centrar-se en la complexitat de la tria personal en temps de guerra.
La ferida interior i l’exili psicològic
L’obra també explora com les estructures d’opressió afecten la psique individual. Salaria Kea, infermera afroamericana que es va desplaçar a un hospital de guerra republicà, protagonitza una de les cròniques més analítiques del llibre. A través de la seva experiència, Martí-Rueda descriu com la segregació racial, sistèmica als Estats Units, operava com una ferida interior que Kea va haver de gestionar en un context bèl·lic estrany.
D’altra banda, el llibre aborda la pervivència del trauma a través de la figura de Fina Piquet. Seguint el rastre de la seva infantesa marcada per l’exili i el franquisme, el text narra com Piquet aconsegueix, ja en l’etapa adulta, vèncer les pors inoculades durant la dictadura. Aquest enfocament permet a l’lector comprendre que la memòria democràtica no és només una qüestió de dades històriques, sinó de reparació emocional i generacional.
Eines d’anàlisi per a un present convulsiu
Amb el pròleg de Miquel Ramos i les il·lustracions de Kael Abello, Passarem segueix l’estela formal de Brigadistes. Vides per la llibertat. L’objectiu no és la nostàlgia, sinó l’aportació d’arguments teòrics per identificar el funcionament del feixisme avui dia. L’autor utilitza les biografies breus per destil·lar els “ingredients” que permeten combatre l’autoritarisme, entenent que les dinàmiques d’animalització de l’enemic detectades fa un segle tornen a ser vigents en l’espai públic contemporani.
Jordi Martí-Rueda, qui des del 2018 desenvolupa la seva tasca professional a la Direcció General de Memòria Democràtica, consolida amb aquest títol una trajectòria dedicada a la divulgació de la Guerra Civil i les Brigades Internacionals. La seva obra anterior ha estat reconeguda amb guardons com el premi Liberisliber de no ficció i ha comptat amb l’aval d’hispanistes com Paul Preston, subratllant el rigor d’una recerca que busca el context intel·lectual darrere de cada vida recuperada.
