L’exposició “Los olvidados” de Patrick Hamilton, que es mantindrà fins al 7 de gener al Casal Solleric, presenta cinc propostes escultòriques que sorgeixen de la intervenció d’eines de treball. Xerracs, planes, maons, espàtules i cabassos es converteixen en elements que pertanyen al món “precari” del treballador de la construcció, del paleta i del fuster. Aquests objectes, intervinguts per l’artista amb una clau constructivista, prenen vida amb els colors dels moviments “col·lectivistes” que van marcar la política sindical durant el segle XX.
La obra de Patrick Hamilton, amb una forta orientació conceptual, s’inspira en els elements formals dels moviments abstractoconstructivistes llatinoamericans, nord-americans i europeus de la postguerra, alhora que incorpora el cànon conceptual de la neoavantguarda xilena. Aquesta exposició és una reflexió i qüestionament dels conceptes de feina, economia, memòria i història, especialment en el context de les darreres dècades a Xile, destacant el període conegut com a postdictadura. La seva obra, en aquest sentit, és una exploració estètica constant de les conseqüències de la “revolució neoliberal” implantada a Xile per Pinochet i els Chicago Boys durant els anys setanta i vuitanta, i la seva influència en el camp social i cultural des d’aleshores fins ara.
L’obra i el pensament visual de Hamilton esdevenen un retrat dels processos econòmics i culturals experimentats a Xile i altres parts del món sota l’ombra del neoliberalisme en les darreres dècades. Amb un rigor formal que es fonamenta en processos d’investigació historiogràfica i revisió arxivística, la pràctica de Hamilton es caracteritza per un desenvolupament material i estètic interdisciplinari. Utilitza una àmplia gamma de recursos visuals i formats, des de collage, arxiu i fotografia fins a escultura, instal·lació i intervenció arquitectònica.
Especialment per a aquesta exposició al Casal Solleric, Hamilton ha creat una obra inèdita que consisteix en simples cabassos de plàstic que projecten diverses fotografies de la mar Mediterrània tenyida de vermell. Aquest conjunt de treballs planteja interrogants sobre la relació entre formalisme i art conceptual, alhora que qüestiona les jerarquies entre art, treball i disseny. A través d’aquestes obres, Patrick Hamilton ofereix una profunda reflexió sobre com la lluita de classes de les darreres dècades ha cedit el seu lloc a les polítiques de la identitat i les lluites pel reconeixement, tot aprofundint-se en una època marcada pels intents frustrats de transformació social a Sud-amèrica, des d’un sentiment de desesperança i cancel·lació de futur, abordant simultàniament la problemàtica de la immigració que afecta els països mediterranis com a ports d’entrada a Europa.
Hamilton, nascut el 1974 a Lovaina (Bèlgica), amb residència entre Madrid i Santiago de Xile, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Xile, va guanyar la Beca Guggenheim el 2007 a Nova York. La seva obra s’ha exposat en diverses exposicions individuals i col·lectives a Amèrica Llatina, els Estats Units i Europa. Amb un llegat artístic ric i compromès, Patrick Hamilton ofereix als visitants del Casal Solleric una oportunitat única d’immersió en les capes profundes del seu anàlisi estètic i conceptual.
