El llibre Botxins i repressors, coordinat per Maria Eugènia Jaume Esteva i Pau Tomàs Ramis i publicat aquest maig per Illa Edicions, dona continuïtat al projecte memorialístic iniciat per la col·lecció Miquel Quetglas. Amb un enfoc centrat en els qui dugueren a terme la repressió durant la Guerra Civil i la dictadura franquista a les Illes Balears, l’obra recull les aportacions presentades en les primeres jornades organitzades pel col·lectiu Recerca, celebrades el 19 d’octubre de 2024 a Manacor.
Entre els continguts, destaquen capítols que document en mà reconstrueixen el paper actiu de les institucions locals, els cossos de seguretat i les figures civils que actuaren com a botxins i col·laboradors del règim. A UEP! Mallorca, hem conversat amb l’historiador Pau Tomàs Ramis, coeditor del llibre i participant actiu en la recerca.
Dels silencis forçats als noms concrets
«Aquest llibre se centra en les figures dels botxins i els repressors, una temàtica que fins ara havia estat molt tabú», explica Tomàs. L’objectiu de les jornades que varen donar origen a l’obra era precisament donar visibilitat a aquests perfils, sovint silenciats o ignorats en els relats històrics. «No només es tracta de repressió en general, sinó de posar noms i documents a qui la va executar», afegeix.
La publicació recull les intervencions de la pràctica totalitat de ponents de les jornades, agrupades en blocs temàtics que aborden diferents aspectes: des dels casos puntuals fins al paper de les institucions com ajuntaments, esglésies o òrgans judicials. L’historiador destaca, per exemple, el capítol de Manel Santana sobre els informes elaborats pels batles: «Persones que coneixien de tota la vida als detinguts redactaven informes que podien determinar el seu destí».
«A Palma era més difícil, però a Llubí, Llucmajor o Sant Llorenç tothom sabia qui tocava a la porta per dur algú detingut».
– Pau Tomàs Ramis
Una repressió que no acaba amb la guerra
El període d’estudi principal es centra en el primer any i mig de la Guerra Civil, però Tomàs insisteix que la repressió s’estén molt més enllà: «Va ser una repressió sostinguda, gairebé fins als primers anys del període democràtic». El llibre recull també com, a través de la llei d’amnistia, molts dels responsables varen quedar impunes. «La transició es va fer de manera que moltes coses quedaren ocultes», apunta.
Un dels punts que vol posar en relleu l’autor és el cas dels represaliats no assassinats. «Durant molt de temps, la recerca es va centrar en les víctimes mortals. Però també hi ha tota una part de persones que varen sobreviure, forçades a canviar de poble, a exiliar-se o a viure en silenci. Això també és repressió», afirma. En aquest sentit, recorda que gran part del seu treball sobre els Jocs Olímpics Populars s’ha centrat en aquest perfil.
El poder i els privilegis després de la repressió
«Els botxins sovint ocupen llocs de poder després del conflicte», alerta Tomàs. Alguns d’ells varen passar a formar part d’ajuntaments, diputacions o cossos policials. «Molts d’aquests noms no han transcendit, perquè es va imposar un silenci forçat». Tot i això, en pobles petits on tothom es coneixia, era habitual saber qui havia estat implicat. «A Palma era més difícil, però a Llubí, Llucmajor o Sant Llorenç tothom sabia qui tocava a la porta per dur algú detingut».
Quan se li demana si encara hi ha famílies que se’n beneficien, Tomàs respon amb fermesa: «Jo diria que sí. No parlam de les mans executores directes, que sovint eren joves manipulats. Parlam de famílies que ocupaven posicions de poder i que encara avui arrosseguen privilegis heretats d’aquella institucionalització de la repressió».
«Hi ha un retorn del feixisme, de l’ultradreta, de les estratègies revisionistes. I assusten. La nostra manera de respondre és continuar fent feina, publicar, investigar i donar llum»
– Pau Tomàs Ramis
Contra el revisionisme, investigació i memòria
Un dels objectius de la col·lecció Miquel Quetglas és, segons l’autor, combatre el revisionisme històric amb recerca rigorosa. «La manera de desmuntar els discursos revisionistes i negacionistes és fent investigació, acudint a les fonts reals, ja siguin orals, escrites o d’hemeroteca». En aquest sentit, defensa que conèixer la història és essencial per garantir la no repetició.
«Hi ha un retorn del feixisme, de l’ultradreta, de les estratègies revisionistes. I assusten. La nostra manera de respondre és continuar fent feina, publicar, investigar i donar llum», afirma. En paraules que va llegir a la també investigadora Maria Llobera, «no es pot parlar de víctimes sense parlar de repressors».
Compromís personal amb la memòria
Tomàs Ramis és també educador, i el seu interès pel període de la Segona República i la Guerra Civil sorgeix del treball en cultura popular. «Vaig arribar a aquest tema a través d’un projecte de solidaritat popular. Quan vaig començar a llegir les causes militars, em vaig adonar que si tens una mínima consciència en drets humans i justícia, no pots restar indiferent», relata.
Confessa que encara avui, després de llegir centenars de documents, hi ha casos que el commouen profundament: «Encara se me posen els pèls de punta. I sí, alguna vegada han caigut llàgrimes mentre llegia segons quines causes».
Perspectives de difusió
Botxins i repressors forma part del tercer volum de la col·lecció Miquel Quetglas. Els dos anteriors estaven dedicats, respectivament, a la Segona República i a la Guerra Civil i el primer franquisme. Tot i que el llibre acaba de sortir, ja s’estan preparant presentacions públiques a Manacor i a Sant Llorenç, algunes d’elles amb la col·laboració de l’Obra Cultural Balear.
Amb aquest nou títol, el col·lectiu d’investigadors vinculat al col·lectiu Recerca amplia la cartografia de la repressió franquista a Mallorca, no només des del testimoni de les víctimes, sinó assenyalant les responsabilitats i deixant constància documental d’un sistema de violència planificada i sostinguda.
