El grup Terra i Sal va publicar el passat 19 de juny el seu nou senzill titulat ‘Esclat’, la primera pedra del que serà el seu pròxim àlbum d’estudi sota el segell Illa Delirics. A través de la veu de Paula Gorrias, cantant i teclista de la formació, ens endinsem en una conversa sobre la defensa de la identitat illenca, la denúncia de la massificació turística i els equilibris del treball creatiu des de la independència.
Les arrels d’una família musical
El projecte neix de la unió de diferents orígens geogràfics, una suma que serveix per vertebrar la proposta sonora de la banda. La intèrpret defineix els fonaments del grup assenyalant que, abans que la creació, hi ha un vincle humà.
«Terra i Sal, és un grup d’amics que a poc a poc s’han transformat en família a partir de crear un projecte propi musical», explica Gorrias. «És un grup de música que té les arrels arreu de tot l’arxipèlag balear perquè cada un de nosaltres és d’una illa diferent, o hi té una cama, i ens hem ajuntat per intentar esbrinar quina és aquesta identitat que recorre les illes, quina és aquesta identitat illenca que suposa la mallorquina, la menorquina, l’eivissenca i la formenterenca», detalla l’artista. «I ho fem a través de la música».
Lluny de donar per tancada l’evolució de la banda, Gorrias prefereix mantenir viva la naturalesa canviant de la formació. «Personalment, trobo que mai deixarà de ser un projecte», reflexiona. «Sempre és una cosa que està en construcció, que estem debatent entre nosaltres i que es va transformant», argumenta la cantant. «No sé si la paraula consolidat és gaire potent per a nosaltres; hi ha algunes parts que sí que considero que estan fetes perquè tenim un disc i ara n’estem a punt de treure un altre, però n’hi ha d’altres on considero que continuarà sent un projecte, perquè encara ens estem descobrint».
«…tothom arreu de les illes s’està queixant: d’aquesta massificació turística sense fre, l’especulació urbanística i de l’habitatge, la destrucció de les platges i dels territoris naturals…»
– Paula Gorrias (Terra i Sal)
La saturació d’unes illes al límit
El títol del nou senzill llançat a mitjan juny no és fruit de l’atzar. Funciona com un crit col·lectiu davant d’una realitat sociopolítica i mediambiental que ofega l’arxipèlag. L’artista desgrana l’origen d’aquesta composició amb claredat.
«’Esclat’, bàsicament, com bé ja defineix la paraula, és com una explosió davant d’una situació que no ens és nova, és una cosa que ja ha passat durant un temps», relata. «És una veu que ja fa un parell d’anys que s’està intensificant, ja fa un parell d’anys que tothom arreu de les illes s’està queixant: d’aquesta massificació turística sense fre, l’especulació urbanística i de l’habitatge, la destrucció de les platges i dels territoris naturals, la massificació de gent que fa que no puguis ni caminar tranquil·lament per un carrer», enumera la intèrpret. Segons Gorrias, la cançó adquireix un to de finalització i esgotament ciutadà: «‘Esclat’, és simplement una cosa que peta. Estem arribant a una situació que ja ens satura, no és cap cosa que estigui començant ara».
Cap al ‘folk discòrdia’ i els nous directes
Aquest primer avançament marca l’inici d’una nova etapa en què la sonoritat del grup posa els peus a terra respecte al seu treball de debut. L’artista avança que el nou disc veurà la llum el pròxim 25 de setembre, mentre detalla la metamorfosi musical que ha viscut el quartet.
«Al primer disc, la sonoritat era diferent», puntualitza. «Vam transformar unes cançonetes molt petites de dues persones molt estimades per Terra i Sal que les tenien ocultes perquè no són músics, no es dediquen a això, simplement ho fèiem per estima i diversió. I nosaltres ens vam encarregar de musicalitzar-les», recorda l’artista. «Llavors hi havia un so ja determinat. Ara, en canvi, el so de Terra i Sal s’ha creat de zero. Entre tots els membres hem creat una petita llavor que és el que anomenem ‘folk discòrdia'», revela.
Pel que fa a les presentacions en directe d’aquest estiu, el grup té fixades cites seleccionades amb atenció. El pròxim 4 de juliol, a les 20.00 hores, actuaran al Casino 17 de Gener de Ciutadella. «Aquest concert és un dels que personalment em fa més il·lusió de tota la trajectòria musical que duc, perquè actuem amb una coral sencera, que ens ha harmonitzat moltes cançons», afegeix. La següent data de la gira serà l’11 d’agost durant les festes de Sineu.
«Per iniciar una revolució, primer hi ha d’haver la revolució de dins teu: has de plantejar la teva vida, els teus privilegis, les teves opressions»
– Paula Gorrias (Terra i Sal)
El laberint de la indústria i l’èxode de l’art
Trobar sortides i escenaris on tocar suposa un esforç immens per a una proposta independent i de caràcter social com la seva. Trobar el lloc adequat exigeix picar molta pedra en un circuit sovint impenetrable.
«Tots els concerts que hem fet, i que podem tancar, és perquè nosaltres mateixes com a grup insistim molt, picant la porta més de dos, tres i quatre pics. No és fàcil», confessa l’entrevistada. «No ho és pel missatge que tenim, per com som, pel que pretenem mostrar, i el que es veu a primera vista que a nosaltres no és fàcil que se’ns donin espais, i d’espais multitudinaris ja ni en parlem», relata. «També és veritat que segons quins espais tampoc els cerquem, perquè intentem al màxim que hi hagi una certa coherència i connexió amb el que pensem i amb el que l’espai ens pot oferir», aclareix Gorrias.
Aquesta trava contrasta frontalment amb les portes que troba obertes fora de l’arxipèlag, particularment en la seva residència actual.
«Sent sincera, he tingut moltes més oportunitats artístiques aquí a València, que és on estic residint i vivint actualment, que no a les Illes Balears i Pitiüses», reconeix la cantant. «És curiós, no? Perquè el que estic treballant té relació amb les Illes Balears i Pitiüses, però resulta que és un projecte que té més escolta quan surts fora», es pregunta de manera retòrica. «Gent amb qui he xerrat i que s’hi dedica, treballant en coses fins i tot més tradicionals de pura paraula folk, també em deia: ‘surt, surt, quan te’n vagis més enfora més t’escoltaran'», afegeix.
Investigació acadèmica i la revolució personal
Fora de les coordenades estrictament performatives o de grup, la construcció de l’univers de Paula Gorrias ve acompanyada d’una formació teòrica constant i de l’ambient cultural que va respirar de petita.
«Ara mateix soc una doctoranda en música, cultura i identitat», informa l’entrevistada. «Soc una persona que intenta esbrinar i treballar damunt d’aquest concepte tan difícil i conflictiu de la identitat, i ho intento fer des del que crec: la música i el potencial de l’art per a la transformació de les comunitats», afirma l’artista. La base d’aquest impuls artístic la troba en les seves pròpies arrels familiars. «Ja vaig néixer en una família on molts són artistes, i grans artistes també», subratlla. «He nascut i he crescut acompanyada de mon pare i ma mare, que sempre m’han obert les portes per fer música o alguna cosa artística, a descobrir tot l’art, i sempre m’han donat tot el suport, de diverses maneres». Gorrias també té un vincle obert amb el teatre, tot i que ara mateix aquesta branca ha quedat pausada per exigències musicals: «Ara el teatre està una mica més frenat perquè la música ara mateix m’està exigint molt i una cosa està hivernant i l’altra està sortint».
No hi ha transformació comunitària sense mirada endins, un posicionament que va expressar al seu perfil d’Instagram sota la sentència que tota revolució comença en un mateix. En ser preguntada sobre quin és el significat d’aquest missatge personal, elabora un discurs sobre la presa de consciència.
«Quan vaig posar aquesta frase feia una reflexió sobre què és lluitar pel que creus i què és la lluita en si», relata. «Em vaig adonar que, tot i que la lluita és i serà sempre col·lectiva, la col·lectivitat no és possible sense l’individu en si. I aquest individu necessita tenir alguna espècie de connexió o de pensament crític abans d’arribar a l’acció», sosté. «Necessitava informar-me, aprendre d’altres comunitats, xerrar amb les persones per veure què pensen, veure si tenim pensaments en comú… Per iniciar una revolució, primer hi ha d’haver la revolució de dins teu: has de plantejar la teva vida, els teus privilegis, les teves opressions. Veure on et situes dins de tot aquest context sociològic i antropològic per, a partir d’aquí, veure com pots accionar i fer que les coses siguin millors», conclou la mallorquina.
Quatre veus on ningú mana
Terra i Sal manté l’horitzontalitat pura i la gestió compartida davant d’una indústria jerarquitzada. Malgrat que Gorrias exerceix múltiples funcions en el projecte sonor i organitzatiu, la figura del capitost està totalment descartada.
«No tenim cap líder en el grup. Per això es fa tan divertit i difícil, perquè bàsicament som quatre caparruts que agafen morrades fins que arribem a una conclusió on tothom ha de cedir un poc i tothom recull un poc», argumenta. A l’hora de concretar el seu paper damunt dels escenaris, detalla la xarxa d’engranatges en la qual opera: «Com a músic soc teclista, faig arranjaments i petites melodies. En la veu soc cantant principal; fent cors i harmonies he après moltíssim gràcies a Terra i Sal i a les meves companyes. Soc la lletrista principal, la que sol tenir la petita nou que comença una lletra».
A tota aquesta feina compositiva i d’interpretació, se li suma el teló de fons al qual s’enfronta la major part del circuit creatiu emergent. «Com a coses que avui en dia hem de fer els artistes, perquè som cinquanta mil coses alhora, soc la que cerca els concerts i es posa en contacte per tancar-los», explica. I posa un epíleg amb relació a les fonts de finançament i la precarització cultural generalitzada: «De concerts gratuïts, a canvi d’un sopar i una copa, me n’he menjat molts»
