L’actriu Paula Malia interpreta Isabel a L’aranya, l’adaptació de l’obra d’Àngel Guimerà dirigida i reescrita per Jordi Prat i Coll. El muntatge, que trasllada l’acció a la Girona del 1968, es podrà veure el divendres 30 de maig a les 20 h al Teatre Principal de Palma. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, Malia reflexiona sobre el pes simbòlic del seu personatge, el rerefons personal del director i la vigència dels temes tractats, com la masculinitat o la frustració de no tenir descendència.
Una versió molt personal de Guimerà
Paula Malia explica que L’aranya és una obra original d’Àngel Guimerà escrita el 1920, però adaptada amb una nova mirada pel director i dramaturg Jordi Prat i Coll. El muntatge manté el nucli de l’original, però trasllada l’acció a la Girona del 1968, dins una botiga de queviures inspirada en l’univers familiar del propi Prat i Coll. “El Jordi es va criar a Girona i ha volgut plasmar la història dels seus pares”, apunta Malia. Els personatges protagonistes, que a l’original eren Tano i Gasparona, aquí passen a dir-se Rosa i Miquel, noms reals dels progenitors del director.
El primer acte se situa en aquest entorn domèstic i quotidià, mentre que la trama es va desenvolupant cap a un territori més simbòlic. “Després apareix una casa, i és també la casa del Jordi”, afegeix Malia, subratllant l’arrelament personal del projecte.
Isabel, un personatge desestabilitzador
Paula Malia assumeix el paper d’Isabel, “l’única dona que ve de Barcelona”, que actua com a catalitzadora dels conflictes. “Juntament amb el personatge que fa en Jordi Rico, són els dos que s’encarreguen de teixir la teranyina de l’aranya”, diu l’actriu. L’obra utilitza aquest símbol per representar la manera com alguns personatges enreden als altres, i Malia considera que “tant Isabel com Grimau són els més foscos de l’obra”.
L’actriu destaca el contrast entre els personatges urbans i la resta: “Normalment les ciutats tenen més foscor, més malícia”. En aquest sentit, L’aranya remet a l’imaginari de Terra baixa, on es confronten la puresa del món rural amb la corrupció de la ciutat.
Temes actuals en un context franquista
Malia considera que, tot i estar ambientada el 1968, l’adaptació ressona amb el present. “Hi ha moltes coses que remeten avui”, afirma, i destaca que el final ha estat modificat per Jordi Prat i Coll per fer-lo més coherent amb la sensibilitat actual. Sense avançar-ne detalls, explica que “el final original no hauria acabat de funcionar avui en dia”, especialment pel rol que hi exerceix la protagonista femenina.
L’actriu també apunta que l’obra posa el focus sobre una parella que no pot tenir fills, però des d’un angle poc habitual. “Normalment és la dona qui pateix aquest fet. Aquí és l’home, en Miquel, qui viu amb dolor no poder ser pare”, assenyala. La Rosa, en canvi, “va una mica més a remolc”. Aquesta inversió dels rols esperats obre, segons Malia, la porta a una altra mirada sobre la masculinitat, més sensible i menys normativa.
Guimerà i la sexualitat amagada
L’adaptació també posa en joc qüestions vinculades a la sexualitat de Guimerà. “Pel que es coneix d’ell, era homosexual”, diu l’actriu, tot reconeixent les dificultats de viure-ho de manera oberta a l’època. Sense fer una lectura biogràfica estricta, Malia apunta que L’aranya pot llegir-se com una obra marcada per una experiència personal de repressió i solitud. La frustració de no tenir descendència s’aborda des d’un lloc menys habitual, i obre preguntes sobre les pressions socials i els rols assignats per gènere.
Retorn als escenaris balears
Per a Paula Malia, tornar a actuar a Mallorca és una oportunitat benvinguda. Recorda que fa uns anys ja hi va actuar amb La mala dicció, amb Jordi Oriol i Carles Pedragosa com a companys de repartiment. “Va ser meravellós, és un lloc preciós”, assegura. Valora l’ocasió de tornar a Palma, encara que sigui només per un dia. “Sempre és una excusa perfecta per venir. Ens encanta”, diu.
