El proper dijous 27 de novembre, el cicle DONA’m Jazz! DONA’li Jazz!, dins l’Alternatilla Jazz Festival 2025, acollirà a l’Estudi General Lul·lià de Palma una jornada de reflexió col·lectiva centrada en el lideratge femení dins la música. Entre les participants, hi haurà Paula Ráez, jurista i consultora especialitzada en sostenibilitat i cultura, que forma part activa de la xarxa MIM (Mujeres de la Industria de la Música).
En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, Ráez avança els principals eixos del debat i comparteix el seu treball amb l’objectiu de construir una indústria musical més justa, equitativa i segura. Des de la recollida de dades fins a la creació de protocols contra les violències masclistes, la seva tasca abasta totes les dimensions del sector cultural.
“La indústria musical té un deute pendent amb la igualtat”
“Encara que existeixi una certa perspectiva de gènere en alguns festivals, no està sent suficient”. Amb aquesta afirmació, Paula Ráez sintetitza la realitat que viu el sector. Reconeix que hi ha hagut avenços, però denuncia que “la representació femenina continua molt per davall del 30% en moltes programacions”.
Ráez centra el seu treball en fer visibles aquestes dades i generar eines que facilitin canvis reals. Treballa com a consultora, formadora i assessora per a institucions, i col·labora en iniciatives públiques per promoure la integració dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) dins de la programació cultural.
“Hi ha subvencions que valoren positivament la incorporació de la perspectiva de gènere, però això no basta”
– Paula Ráez
“Les dones segueixen essent una anècdota en molts àmbits de la indústria”
Una part important de la seva feina consisteix a analitzar la situació de les dones en llocs que habitualment queden fora del focus: producció tècnica, programació, direcció de segells o gestió de festivals. “Darrere els escenaris, el paper de les dones continua invisibilitzat”, explica. “I això multiplica les desigualtats”.
Per això, des de MIM posen el focus tant en el que passa a l’escenari com en els equips de treball. “Defensam la igualtat davant del públic, a l’escenari i també entre les treballadores de la indústria”, resumeix.
“Treballam perquè la igualtat sigui una condició, no una opció”
Tot i que la llei d’igualtat de 2007 obliga les administracions a promoure la igualtat en totes les polítiques públiques, Ráez assegura que aquesta obligació no es trasllada de manera efectiva a la cultura. “Hi ha subvencions que valoren positivament la incorporació de la perspectiva de gènere, però això no basta”.
Reivindica que es fixin requisits específics en totes les línies de finançament públic per garantir la igualtat real. I apunta especialment a festivals i esdeveniments que reben subvencions, patrocinis o contractació directa per part d’institucions: “S’han d’exigir compromisos clars, no només amb les artistes sinó amb totes les treballadores del sector”.
Protocols contra les violències sexuals al sector cultural
Una altra línia clau de la seva trajectòria és el combat contra les violències masclistes dins del sector musical. Ráez forma part de l’Observatori d’Igualtat del Ministeri de Cultura i ha contribuït a posar en marxa la Unitat contra les Violències Masclistes en l’àmbit cultural i audiovisual.
Aquesta unitat, accessible a través de la web unidadculturasinviolencia.es, ofereix suport i acompanyament a víctimes de violències sexuals dins el sector cultural. “És una eina imprescindible per garantir que qualsevol professional del sector sàpiga on acudir si pateix una situació d’abús o violència”.
També han treballat en l’elaboració d’un pacte específic contra les violències sexuals en festivals de música, amb protocols que afecten tant a la contractació com a la seguretat i l’atenció als públics.
“S’ha de revisar com es programa, com es comunica i com es gestionen els equips. No es tracta de fer quotes simbòliques, sinó d’aplicar la perspectiva de gènere en totes les fases del procés”
– Paula Ráez
Cartografia de la igualtat: dades per canviar el sistema
Durant el 2025, MIM ha iniciat el projecte Cartografía, una recerca que pretén oferir una radiografia precisa sobre la situació de les dones dins la indústria musical. “Ja vam fer informes el 2021 i el 2022, però ara volem que sigui una eina anual”, explica.
A través de qüestionaris i grups de treball, esperen tenir resultats concrets el juny de 2026. “Sense dades contrastades, només tenim percepcions. I encara que aquestes percepcions siguin certes, necessitam xifres que les recolzin”, assenyala.
L’objectiu és saber si hi ha una evolució progressiva, o si, en alguns àmbits, s’ha produït una regressió en la presència femenina. “Només així podrem saber on hem de posar el focus”, afegeix.
“No basta posar dones al cartell: cal revisar la manera de programar”
Ráez insisteix que la igualtat no es resol simplement afegint noms femenins a un cartell. “S’ha de revisar com es programa, com es comunica i com es gestionen els equips. No es tracta de fer quotes simbòliques, sinó d’aplicar la perspectiva de gènere en totes les fases del procés”.
També remarca que l’àmbit educatiu té un paper clau. “Les escoles de música, els conservatoris, els mitjans de comunicació i els festivals tenen una responsabilitat compartida. I dies com el de dijous són una oportunitat per compartir eines i transformar les pràctiques”.
La jornada DONA’m Jazz! DONA’li Jazz! se celebra aquest 27 de novembre a les 12 h a l’Estudi General Lul·lià de Palma, dins el marc de l’Alternatilla Jazz Festival 2025. Hi participaran Marina Fernández García-Agulló (Plataforma Jazz España), Magdalena Brotons (UIB), Maria José Pérez Mateo (Gabeiras), Ferran Pereyra (crític musical independent) i Paula Ráez (MIM). La jornada girarà entorn del lideratge femení, la visibilitat i la responsabilitat compartida a l’hora de programar, comunicar i construir espais culturals amb mirada feminista.
