UEP! Mallorca entrevista Paula Valdeón Lemus (Badajoz, 1992) amb motiu de Lost in a Glance, l’exposició compartida amb Miquel Ponce que es pot veure a LA BIBI + REUS (espai Country, Establiments, Palma), comissariada per Saskia Vallori. Formada en Belles Arts a Salamanca i amb un màster en Investigació en Art i Creació per la Complutense de Madrid, Valdeón viu i treballa a la capital espanyola, però la seva pràctica l’ha portada enguany a dues illes: Lanzarote i Mallorca. El resultat, afirma, és una mostra construïda des de l’experiència, la passejada i el detall, atenta al que sovint passa desapercebut. “Jo sempre pens què vull fer quan m’informen d’una residència, però després no em faig gens de cas a mi mateixa.”
La matèria ornamental i l’arquitectura quotidiana
La recerca de Valdeón parteix d’una pregunta constant: com decorem allò que considerem nostre, sigui un espai o un cos. A partir d’aquest interès, l’artista s’aproxima a l’ornament com una capa que embolcalla, amaga o exhibeix.
Durant la residència artística a Palma, a l’entorn d’Establiments, va començar a fixar-se en les textures dels murs, els tons de les façanes i els detalls decoratius de les cases: estors, respiradors ceràmics, gelosies. Elements funcionals i estètics que sovint passen inadvertits. “Si mires amb atenció —diu— veus milions de coses que contenen una mà humana al darrere: un obrer que va decidir com fer aquell dibuix, un patró que repeteix la forma d’un animal, una flor, una figura…”
Aquest apropament no és aliè a l’experiència visual i sensorial de l’entorn. L’artista relata com una residència prèvia a Lanzarote la va portar a explorar una gamma de verds foscos, que a Mallorca es va transformar en una combinació de tonalitats ocres, cremes i terres. “Quan vaig arribar, em vaig adonar que a molts pobles del nord de Mallorca es repetien els mateixos esquemes cromàtics que havia vist a Lanzarote: verds per a portes i finestres, però aquí contrastats amb parets de color fang.”
“En principi, no es veu res. Però si t’hi fixes molt i ho mires des de lluny, pots arribar a imaginar alguna cosa. De fet, a mi no m’importa que no es vegi res clarament. El que m’interessa és el gest de mirar, de buscar”
– Paula Valdeón
El píxel i la trama: allò visible i allò intuït
L’estètica de la repetició i el detall apareix també en la seva manera d’observar. Valdeón s’interessa pel píxel com a unitat mínima que construeix la decoració. “Tot allò ornamental pot reduir-se a una trama, a un quadradet”, explica. I és en aquesta abstracció on se situa part de la seva proposta plàstica. Les peces no mostren imatges clares, però si l’espectador s’hi atura i observa amb deteniment, pot arribar a intuir formes amagades sota les capes.
A Lost in a Glance, aquest joc perceptiu esdevé central: la mirada ha de perdre’s per poder veure-hi. “En principi, no es veu res. Però si t’hi fixes molt i ho mires des de lluny, pots arribar a imaginar alguna cosa. De fet, a mi no m’importa que no es vegi res clarament. El que m’interessa és el gest de mirar, de buscar.”
La cigala com a color i com a so
Un altre element clau que forma part del procés creatiu de Valdeón durant l’estada a Mallorca va ser el so de les cigales. Un soroll constant, que a estones s’aturava i reprenia, i que li va provocar una forta impressió sensorial. La seva presència es filtra també a la pintura, tant en la forma com en el color.
“Algunes obres contenen aquesta cigala, com si fos un símbol del que batega en segon pla. Si li hagués de posar un color, seria un verd fosc, un ocre, una cosa terrenal.” La natura, doncs, apareix tant en els motius com en les textures i la paleta.
Una mirada que es construeix caminant
L’artista insisteix que el seu procés és intuïtiu i vinculat al cos, al passeig, a l’observació pacient. “Jo soc molt de caminar. Em fix en les coses petites, en allò que hi ha al costat de la porta, a la cantonada, a la finestra. M’agrada imaginar què hi ha darrere. I molts quadres tenen aquest gest: com si guaitassis per veure què hi ha al darrere.”
Aquest gest, explica, connecta amb l’experiència de mirar cortines, estors i gelosies. “Em sembla molt suggerent el fet de voler veure sense ser vista. Aquesta mena de mirada de cotilla que es cola per les escletxes.”
“No tenc pla B. Només sé fer això. I ara mateix estic en un punt en què no el vull tenir. Si en tingués, dubtaria. I ara mateix ho tenc clar”
– Paula Valdeón
El valor d’exposar a Palma
Per a Valdeón, participar en aquesta exposició a LA BIBI + REUS ha estat un dels moments més importants de l’any. “Des de fora, el projecte que tenen a Palma és molt potent. És una galeria que té molt de recorregut, que participa en fires, que té artistes referents. Alguns són amics, d’altres, referents personals. Això ja em va fer molta il·lusió.”
També destaca el treball conjunt amb Miquel Ponce, amb qui ja havia coincidit anys enrere a la Casa Velázquez de Madrid. “Aleshores teníem espais diferents. Ara, les peces dialoguen. I això ha estat molt bonic. Ens hem retrobat d’una manera inesperada però molt orgànica.”
El joc de viure de l’art
En parlar del dia a dia, Valdeón ho defineix com una “bogeria inestable”. Passa moltes hores al seu estudi de Madrid, acompanyada de la seva gossa. Treballa sola, amb intensitat, i assumeix la incertesa com a part del camí. “No tenc pla B. Només sé fer això. I ara mateix estic en un punt en què no el vull tenir. Si en tingués, dubtaria. I ara mateix ho tenc clar.”
Reconeix que és una vida marcada pel risc, però també per una passió que compensa. “Quan aconsegueixes fer una peça que t’agrada, que et convenç, és un subidón. No hi ha res que et doni això. I dius: val la pena.”
Futur obert i desig de continuïtat
Sobre la relació amb LA BIBI + REUS, no sap si continuarà, però hi ha voluntat per les dues parts. “Jo ja he posat tot. He treballat molt. I el que m’agradaria és seguir col·laborant. Tots estem molt contents. Són mesos de feina compartida i això es nota. Però el futur, ja veurem.”
Mentrestant, somia amb donar continuïtat a aquest projecte: potser una instal·lació sonora amb cigales, potser nous formats. “Em varen sortir moltes idees. Això només és un preàmbul.”
