L’arribada del mes de setembre porta amb si novetats destacades en el panorama musical. Aquest mateix dijous es produeix l’estrena oficial del tercer senzill de The T-Makers, titulat «Sorry, but I think it’s true». Aquesta cançó marca la recta final cap al llançament del seu pròxim llarga durada, Inner Planet, editat de la mà d’Espora Records i Runnaway Records. La formació es consolida amb Pazzis Veiret assumint la veu, el baix i els teclats; Xesc Carbonell a les guitarres i veu; Moncho Martín a les guitarres, teclats i veu; i Mats Lindholm encarregat de la bateria i la percussió. En aquest context d’imminent estrena discogràfica, que succeeix als llançaments previs de «Scottish Boyfriend» i «Love of Love», la vocalista Pazzis Veiret pren la paraula per desgranar l’estat actual del grup, les dinàmiques internes de la formació i l’essència sonora que defineix aquest nou projecte.
La il·lusió de coordinar amics i la fugida del confort
El paper de la dona dins la indústria musical i, concretament, al capdavant de formacions de tall elèctric, continua sent un punt d’anàlisi freqüent. En plantejar la complexitat d’aquest rol, Veiret respon amb rotunditat, desmitificant la pressió de la posició i posant en valor el pes de les relacions humanes dins de l’estructura de The T-Makers.
«És complicat ser dona, sí. Però està xupat liderar una banda de rock! En realitat no lidero una banda de rock, lidero o més aviat coordino una banda d’amics que em solen perdonar la meva impulsivitat. Moltes vegades tinc el cap als núvols i m’ajuden a baixar a la terra. Ens portem molt bé, tenim les típiques coses de la convivència, però ens estimem i tenim un projecte en comú molt xulo!», afirma la vocalista i baixista.
«Musicalment jo crec que sí que hi ha hagut una bona evolució, explorem i ens atrevim amb coses més complexes. També ens coneixem més i hi ha més complicitat.»
– Pazzis Veiret
Aquest projecte en comú ve d’un procés de maduració. Des de l’any 2023, la banda ha experimentat moviments en la seva alineació i en la seva manera d’abordar la composició. La integració de noves peces ha anat acompanyada d’una voluntat manifesta de no estancar-se creativament.
«Des que vam començar hem canviat de bateria, en Mats no toca en el primer EP. Diria que és l’única cosa que ha canviat a la banda, però tot queda entre amics…», relata Veiret sobre la formació rítmica actual. L’enfocament musical, però, ha anat un pas més enllà: «Musicalment jo crec que sí que hi ha hagut una bona evolució, explorem i ens atrevim amb coses més complexes. També ens coneixem més i hi ha més complicitat. És veritat que cada dos per tres els trec (a la banda i a mi mateixa) de la nostra zona de confort i proposo reptes i coses noves. Això ens manté actius i ens fa millorar a tots, crec. L’engranatge cada vegada funciona millor i això ens permet millorar com a banda».
Arrels palmesanes, vida a Algaida i passaport musical britànic
La identitat de Pazzis Veiret transita per diferents coordenades geogràfiques i culturals que conflueixen en la seva expressió artística. Malgrat tenir arrels familiars internacionals i haver girat fora de les fronteres illenques —amb una recent minigira que va incloure una parada a la ciutat anglesa de Luton—, el seu sentiment de pertinença al territori mallorquí és inequívoc, allunyant-se completament d’etiquetes externes.
«Guiri?? Mai m’he sentit guiri! Haha! És cert que la meva mare és estrangera, però jo soc mallorquina», declara. Aquest arrelament ha experimentat una transformació gràcies al seu entorn vital actual: «Sempre m’he considerat ciutadana del món, però he de reconèixer que cada vegada em sento més arrelada i unida a Mallorca, serà l’edat… Soc palmesana i viure en un poble com Algaida m’ha donat una nova visió de la cultura i tradicions mallorquines i em sento en total conjunció!».
Aquesta declaració d’identitat local conviu, paradoxalment i harmònica, amb l’ús exclusiu de la llengua anglesa en les seves composicions. Aquesta elecció idiomàtica, que els ha facilitat la projecció internacional, neix purament de la influència estètica i l’experiència vital, lluny de càlculs de mercat.
«Escric les cançons en anglès perquè m’agrada, no hi ha cap estratègia darrere d’això. He crescut escoltant música en anglès i els meus grups preferits canten en anglès. He tingut la sort de viure a Londres uns anys, amb la qual cosa he adquirit certa facilitat a l’hora d’escriure, amb limitacions, és clar… Evidentment, això ens ha ajudat a tocar a fora, la qual cosa agraïm perquè hem vivint experiències meravelloses!», explica la vocalista sobre el vessant internacional del grup.
«A l’Inner Planet hem arriscat més que en treballs anteriors, hi ha cançons que parlen de coses quotidianes però també hi ha cançons més intenses i emocionals. «
– Pazzis Veiret
L’univers d’«Inner Planet»: serra musical i humor com a declaració d’intencions
La publicació d’aquest tercer avançament, «Sorry, but I think it’s true», obre definitivament la porta a l’univers sencer d’Inner Planet. L’àlbum es concep com una obra polièdrica on s’han multiplicat els esforços de producció i s’ha obert el ventall sonor mitjançant instrumentacions poc convencionals i col·laboracions específiques.
Sobre el conjunt de l’obra discogràfica, Veiret detalla el salt qualitatiu i emocional que han buscat imprimir en les noves pistes: «A l’Inner Planet hem arriscat més que en treballs anteriors, hi ha cançons que parlen de coses quotidianes però també hi ha cançons més intenses i emocionals. És un disc més ric i elaborat pel que fa al so i hem comptat amb la col·laboració de Chris J. Hillman que ens ha posat un pedal steel exquisit en dos temes i Gaizka Taro que ha col·laborat amb la seva serra musical. (Serra musical!!) és molt guai…».
El format visual també ha esdevingut una eina d’expressió directa per a la formació, reflectint el seu caràcter desenfadat: «També hem fet uns quants vídeos casolans per donar suport a algunes cançons, són divertits i ens ho hem passat pipa fent-los. Crec que representen molt bé la banda, volem fer les coses bé i aportar alguna cosa, però sempre amb sentit de l’humor. La vida sense sentit de l’humor és molt avorrida…».
La posada en llarg: Es Gremi i la Fira del Disc
Tota aquesta feina d’estudi i gravació cristal·litzarà ben aviat sobre els escenaris. La presentació íntegra d’Inner Planet en directe ja té llocs i dates confirmades dins del calendari cultural de l’illa, suposant el punt de partida per a la defensa d’aquest nou repertori davant del públic.
«La presentació del disc serà el 25 de setembre a Es Gremi. Ens acompanyaran els nostres estimats amics Goodfellows i estem emocionats i treballant de valent per fer una bona presentació», confirma Veiret respecte a la cita oficial. L’activitat de la banda, però, no s’aturarà aquí durant la tardor, ja que se sumaran a altres esdeveniments per consolidar el llançament: «El 24 d’octubre estarem també a la Fira del disc per continuar promocionant el disc».
