Inca ha acollit avui un acte de reconeixement a Pablo Ferrer Madariaga, comandant del Batalló de Caçadors de Ceuta, afusellat el 3 de desembre de 1936 a Melilla. En presència de familiars i representants institucionals, s’ha instal·lat una Pedra de la Memòria al Quarter General Luque per recordar la seva figura i reivindicar la justícia històrica.
«Inca té Memòria»: una iniciativa per recuperar la història
Aquest homenatge s’emmarca en el cicle «Inca té Memòria», impulsat per l’Ajuntament d’Inca per difondre la història de la ciutat i retre tribut a les víctimes de la repressió. L’acte ha comptat amb la participació de familiars de Ferrer, entitats memorialistes i ciutadans implicats en la recuperació de la memòria democràtica.
Durant la cerimònia, la regidora de Cultura i Memòria Democràtica d’Inca, Alice Weber, ha destacat el compromís de la ciutat amb la recuperació històrica: «Avui som aquí per reconèixer la figura de Pablo Ferrer i donar suport a la seva família, que durant massa dècades ha patit un oblit injust». El batle d’Inca, Virgilio Moreno, ha reafirmat el compromís de l’Ajuntament amb la reparació històrica i la preservació de la memòria democràtica.
La trajectòria de Pablo Ferrer Madariaga
Nascut el 1896, Pablo Ferrer era fill de Pedro Ferrer Alzina, tinent coronel d’infanteria i antic batle d’Inca, i de Severa Madariaga Basterrechea, mestra i defensora de l’ensenyament. Als 16 anys va ingressar a l’Acadèmia de Salamanca per formar-se com a militar. El 1936, ja com a comandant del Batalló de Caçadors de Ceuta núm. 7, es va negar a donar suport al cop d’estat militar contra la Segona República.
Aquesta lleialtat a la legalitat democràtica li va costar la vida. Va ser detingut, sotmès a un consell de guerra i condemnat a mort el 19 de novembre de 1936. Va ser executat el 3 de desembre del mateix any, juntament amb el capitan Josep Rotger Canals.
Propostes de reconeixement i reparació
L’Ajuntament d’Inca preveu presentar al proper plenari municipal una proposta per donar suport a la sol·licitud de declaració de reparació i reconeixement personal prevista a l’article 6 de la Llei de Memòria Democràtica. Aquesta petició serà presentada per Severa Pons Ferrer, neboda de Pablo Ferrer, davant el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.
A més, el consistori valora incloure Ferrer Madariaga al Memorial de l’Oblit de 2026, entre altres accions de reconeixement i difusió de la seva història. L’acte d’avui suposa el primer pas per mantenir viva la memòria i garantir la justícia històrica per a les víctimes de la repressió.
