La temporada literària de 2026 arrenca amb una forta aposta per l’assaig de caràcter existencial i la recuperació de clàssics que vinculen l’individu amb el territori. Entre les propostes que arriben a les prestatgeries mallorquines aquest febrer, destaquen veus que exploren la fragilitat de la vida des de la filosofia, la geografia anarquista o la ficció més transgressora. Aquestes recomanacions literàries de la setmana conviden a una lectura pausada per entendre la complexitat del món contemporani i les arrels de la identitat humana a través del llenguatge i el paisatge.
L’assaig com a mètode d’exploració vital
Juan Malpartida, qui fou director de Cuadernos Hispanoamericanos, presenta El mundo como ensayo, una obra que fuig de les conclusions tancades per oferir el que ell defineix com un “diccionari existencial”. El text s’allunya de la rigidesa acadèmica per endinsar-se en una poètica de rizomes, on l’autor intenta atrapar l’infinit de la realitat mitjançant la concreció de la paraula. Malpartida, amb una trajectòria consolidada en la crítica i la poesia, planteja aquest llibre com un relat subjectiu on la biografia de qui escriu es converteix en una eina per analitzar l’entorn. Les recomanacions literàries de la setmana situen aquesta obra com un exercici de pensament lliure que reivindica el gènere de l’assaig com una temptativa constant.
La muntanya com a refugi polític i personal
El 9 de febrer arriba a les llibreries una edició il·lustrada d’Historia de una montaña, d’Élisée Reclus. Aquest geògraf i pensador anarquista, figura clau de la Comuna de París, va escriure aquest text després d’una sèrie de tragèdies personals i el fracàs del moviment insurgent de 1871. Més enllà de la nature writing convencional, Reclus analitza la muntanya des d’una perspectiva integral: des de la geologia i la climatologia fins a la mitologia i la sociologia dels seus habitants. Per a Reclus, la cartografia no era una tasca administrativa, sinó un programa d’emancipació humana que buscava un món sense fronteres, entenent la natura com un espai de regeneració i llibertat.
Estètica de la mort i thrillers de la memòria
En l’àmbit de la narrativa, la recuperació de l’obra de Gabrielle Wittkop continua amb Muertes ejemplares. L’autora francesa, coneguda per la seva exploració amoral de temes tabú, presenta una galeria de cinc relats fúnebres situats en geografies tan dispars com la selva malaia o el París del segle XVIII. Wittkop, que es definia com “la filla del Marquès de Sade”, utilitza una prosa suntuosa per transformar el final de la vida en un acte estètic, qüestionant el sentit de l’existència des d’una òptica misantropa i radical.
D’altra banda, Marga Montes Aguilera debuta amb Ahora que ya no estás, un thriller emocional que s’allunya del gènere policíac clàssic per centrar-se en les seqüeles del dol. L’aparició d’un cadàver en una platja serveix d’excusa per disseccionar els silencis i les omissions en una relació de parella. Montes, química de formació i amb una llarga trajectòria en la gestió cultural, construeix una trama sobre la fragilitat dels vincles i la impossibilitat de reparació quan la veritat aflora massa tard.
Finalment, la poesia de María Negroni clou les novetats amb Elegía Joseph Cornell, un exercici de film-collage literari que neix del seu descobriment del cinema de Cornell. L’obra, a camí entre el diari íntim i el llibre-art, manté el lirisme documental característic de l’autora argentina, explorant la capacitat de l’art per catalogar allò insòlit.
