El director i propietari de la galeria que porta el seu nom, Pep Llabrés, acumula un llarg recorregut dins el món de l’art. El seu vincle amb aquest sector va néixer gairebé per atzar, després d’haver treballat en una botiga de discs on havia arribat també de manera casual. Allà va conèixer un company que li va proposar incorporar-se a la seva galeria, una oferta que Llabrés va acceptar sense dubtar-ho. “Quan vaig entrar-hi, va néixer dins mi com un cuc que em va estirar moltíssim”, recorda l’artista. Després d’un any, el jove Llabrés va decidir marxar, “no feia gran cosa, era una feina molt bàsica, i vaig dir que me n’anava perquè no m’acabava d’omplir. Necessitava alguna cosa més”. Va ser aleshores quan aquell company li va proposar formar-se més i donar un pas endavant. A partir d’aquí va començar una trajectòria que, encara avui, segueix ben viva. La seva carrera, confessa, va començar “pràcticament per casualitat”.
Clares influències
Llabrés ha treballat gairebé dues dècades a Maneu Galeria d’Art, un espai dedicat tant a la promoció de joves talents com a l’exhibició de noms consolidats. La seva trajectòria dins la galeria el va portar a assumir-ne la direcció, i en la darrera etapa va impulsar un canvi en la línia expositiva, amb la voluntat d’anar més enllà d’un espai centrat exclusivament en artistes locals. “L’aprenentatge, per a mi, és mantenir sempre la il·lusió de fer coses i de compartir la feina amb els artistes. Aquesta il·lusió és, de fet, el millor aprenentatge. També he tingut la sort de comptar amb l’Oliver Maneu, que m’ha ensenyat molt sobre com moure’m dins aquest món. Després, és clar, cadascú té els seus punts febles i allò que ha d’anar millorant, però en el meu cas l’aprenentatge principal ha estat tenir al costat una persona que coneix profundament aquest sector”, reconeix Llabrés sobre el seu pas per Maneu.
Un espai propi sota la seva mirada
El mes d’abril de 2015 va inaugurar la seva pròpia galeria, Pep Llabrés Art Contemporani, situada al reconegut carrer de Sant Jaume, a Palma. L’objectiu era donar continuïtat a la línia que ja havia començat a definir en la seva etapa anterior, apostant tant per talents locals com per artistes consolidats del panorama contemporani. Fent cas omís d’aquells que li recomanaven no obrir una galeria en ple 2015, Llabrés va continuar el seu camí amb pas ferm. “Recordo que hi havia qui em deia que posar en marxa un espai i començar de zero era arriscat. Al cap i a la fi, la feina que feia a Maneu era una, amb un
determinat tipus de pintors, i el que jo volia impulsar al meu espai era diferent. Estava molt il·lusionat. Des del primer moment, quan vaig acabar la meva etapa a Maneu, tenia claríssim que volia un espai que establís contacte amb el públic i amb els artistes. Ho tenia molt clar. Tenc totes les ganes i la il·lusió de compartir, de treballar amb persones, amb artistes, anar a fires i anar fent camí”, detalla Llabrés.
L’interès per l’expressió geomètrica no només apassiona Llabrés, sinó que també marca l’essència i la identitat pròpia de la seva galeria. Aquesta línia expositiva és la que el distingeix d’altres espais culturals. “La part de l’abstracció geomètrica és el que em diferencia dels altres. Anualment faig una exposició completament diferent, però la gran majoria són geomètriques i mínimament estables”, assegura Pep.
La galeria, marcada per llenguatges abstractes, abasta tant l’àmbit bidimensional com el volumètric, i ofereix al seu públic una visió particular de l’espai, comprenent des de situacions més orgàniques fins a casos que desenvolupen un imaginari sota estaments constructius de major rigor i norma. “ Tenia suport. Al cap i a la fi, jo treballava en una galeria amb un propietari; era el director, però no era el meu espai. El moment de muntar el meu propi projecte i veure que la gent amb qui havia treballat, com col·legues del sector, periodistes, clients etc pràcticament venia sola, i fins i tot alguns sense haver-los convidat per error, em va omplir moltíssim. Tenir-ho tot a les espatlles i veure que funcionava va ser una experiència molt especial”, detalla Pep Llabrés.
Acompanyat de cinc visions
La fira Estampa, celebrada el passat octubre a Madrid i dedicada a crear, fomentar i difondre el mercat de l’art a Espanya, va acollir cinc obres de la galeria de Llabrés. “Anar a una fira és, sobretot, donar-se a conèixer. A Estampa hi participo des del 2018, ja fa molts anys i estar a Madrid, una ciutat on l’art té tanta presència i que és, després de Barcelona, la segona ciutat més important d’Espanya en aquest àmbit, resulta pràcticament imprescindible”, reconeix el mallorquí. La selecció dels artistes va ser senzilla. Llabrés va presentar les obres d’Aina Albo Puigserver, David Magán, Alejandro Botubol i Robert Ferrer i Martorell, figures amb les quals treballa habitualment. A més, aquesta vegada va incorporar també Albert Pinya, amb qui havia participat en una exposició col·lectiva. “Vam començar al juny a fer una col·laboració i vam pensar que a Estampa trencaríem una mica la línia geomètrica dels altres artistes incorporant-lo,” explica Llabrés.
Palma deixa empremta internacional
Una de les fires d’art més importants del món, l’Art Cologne, ha comptat enguany amb presència balear gràcies a un estand propi impulsat per l’Associació de Galeristes de les Illes. Tots els seus membres hi han pogut mostrar part de les seves propostes en aquesta edició. La iniciativa compta amb el suport de les 14 galeries que integren Art Palma, entre les quals es troba Pep Llabrés Art Contemporani. A més, Palma acollirà la seva pròpia edició de la fira els anys 2026/2027, consolidant així el seu pes en el panorama artístic internacional. “A mi m’ha semblat molt interessant participar-hi, i també crec que és una gran notícia per a Palma que s’hi celebri aquesta fira. Estan situant la ciutat com un espai amb un nivell destacat de galeries i artistes, i amb aquesta iniciativa la projecten encara més en l’àmbit internacional, que ja li feia falta. Em sembla un pas molt rellevant”, subratlla Pep.
Mantenint la seva línia i el compromís amb els artistes amb qui col·labora habitualment, Llabrés assegura que procurarà presentar aquells creadors més vinculats al seu projecte. “Probablement només en duré dos, perquè no hi ha gaire espai. Intentaré que puguin establir contacte amb altres galeries o amb clients que, potser, no solen visitar una galeria però sí que assisteixen a una fira”, detalla.
L’art a l’era digital
Les xarxes socials i les noves tecnologies han obert una etapa relativament recent en el món de l’art. Molts museus i galeries permeten ja visitar les seves obres a través d’una pantalla, sense necessitat de sortir de casa. “Les xarxes socials han transformat la manera de veure la pintura. T’adones que et donen la possibilitat d’arribar a qualsevol lloc del món en qüestió de segons però, al mateix temps, també hi ha un cert moviment a Instagram i a les xarxes que no és, diguem-ne, propi del nivell d’una galeria. És una llàstima que s’hagi perdut una mica la visita física a les galeries. Entre la pandèmia, que ho va frenar molt, i el fet que avui basta penjar una exposició a la web o unes quantes fotografies a Instagram perquè la gent consideri que ja l’ha vista, les visites han disminuït. Aquesta és la part més negativa de les xarxes”, exposa l’artista.
Els més joves són, avui dia, els que semblen estar més preparats en tots els àmbits. Les xarxes socials els ofereixen l’oportunitat de projectar-se i arribar a públics i mercats que a d’altres els hauria costat anys consolidar.“Els veig molt més preparats que fa anys, perquè estan més a fora, fan residències i moltes altres activitats que abans es feien menys. Però també observo que, a vegades, qualsevol que comença ja pensa que ha d’estar a un nivell molt alt”, assenyala Llabrés.
