L’artista Pep Llambías ha pronunciat aquest dilluns horabaixa el pregó de la Festa de l’Estendard 2025, on ha repassat les darreres dècades de la ciutat a través dels seus records personals, espais desapareguts i una trajectòria artística marcada per la memòria i la creació.
El saló de plens de l’Ajuntament de Palma ha acollit l’acte inaugural de la Festa de l’Estendard, amb la lectura del pregó a càrrec de l’artista Pep Llambías. L’acte, presidit pel batle Jaime Martínez Llabrés i amb la presència de regidors i autoritats municipals, ha donat inici oficial a la programació d’enguany.
Sota el títol Baixar a Palma, Llambías ha optat per un relat fragmentari i íntim, escrit entre dubtes i anotacions disperses, on ha recorregut una ciutat que ja no existeix del tot: “Els dies passaven i jo encara no tenia el pregó. Tenia una llibreta retxada, fulles brutes i un puzle que s’havia de construir”.
Art, vida i ciutat: un pregó desordenat i sincer
Llambías ha començat explicant que ha acceptat el pregó a contracor, entre dubtes i neguits. Ha rebutjat parlar de la història de l’Estendard i també fer-ho amb humor: “Baixar a Palma és ja, de per si, una batalla diària, quasi com la del Rei en Jaume”, ha apuntat amb ironia.
Finalment, ha triat un camí personal: la seva pròpia relació amb Palma, l’art i els espais de memòria. “Vaig pensar: per què no xerrar de la meva vida, dels llocs que han marcat la meva trajectòria com a artista?”, ha dit.
El pregó ha transitat pels carrers i bars de la ciutat antiga, com el Kenya, la Impremta Soler, el bar Modern o la galeria 4 Gats. Hi han aparegut noms com Joan Ramon Bonet, Xam, Xavier Fiol, Carme Riera o Toni Planas. L’artista ha evocat botigues desaparegudes com Casa Bonet, Ràdio Borne o Pomar Flores, i ha denunciat la pèrdua de carisma i identitat de la ciutat: “Palma s’ha convertit en una ciutat sense personalitat. Però això ja són figues d’un altre paner”.
Creació artística com a manera de viure
Llambías ha repassat algunes de les seves obres més rellevants, sempre en relació amb l’espai urbà. Ha recordat la instal·lació Dirección única (1997) a la Fundació Miró, on feia servir senyals de trànsit amb la paraula “PAISATGE”. També ha esmentat l’escultura Palma (1999), convertida avui en “el photocall de tots els turistes que passen per allà”.
També ha citat la retrospectiva a la Llonja (2006), la instal·lació Septem a Es Baluard (2010), El peso de la luz al Solleric (2013) o Domar la sombra, al Col·legi d’Arquitectes (2025). “L’art no és un luxe, sinó una necessitat vital”, ha afirmat. I ha afegit: “Quan tot pesa, crear un quadre, un poema visual, una escultura m’obre una escletxa de llum”.
Una crida a protegir la cultura
En el tram final del pregó, Llambías ha fet una defensa clara de la cultura com a eix de futur i identitat: “Sense cultura som un vaixell sense rumb, sense passat que ens guiï i sense futur per construir”.
Ha adreçat aquesta crida directament a les institucions públiques, a les quals ha demanat compromís amb la creació artística i la memòria col·lectiva: “La cultura no és una despesa, sinó una inversió. No la deixeu morir. És la identitat d’un poble”.
Memòria personal i relat col·lectiu
El batle Jaime Martínez ha clos l’acte amb paraules d’agraïment al pregoner, de qui ha destacat “un exercici de memòria viva, un relat honest i profund”. També ha reafirmat el compromís municipal amb la cultura i el projecte de Palma 2031 com a Capital Europea de la Cultura.
El pregó de Pep Llambías, escrit entre la nostàlgia i l’angoixa creativa, ha construït un retrat de la ciutat a través d’espais, veus i imatges. Un exercici de memòria que no ha pretès enaltir el passat, sinó alertar de les pèrdues i apel·lar a la responsabilitat de preservar la cultura com a espai comú.
