Aquest migdia, divendres 11 de juliol, l’actor Pepón Nieto ha estat entrevistat per Pep Noguera al programa Hoy por Hoy Mallorca de la Cadena SER, dins l’espai setmanal “Ni tú ni nadie, Pep”. En directe i en to relaxat, Nieto ha compartit records i vivències sobre el seu vincle amb Diabéticas Aceleradas, ha expressat la seva il·lusió per participar en Orgullosament Inca aquest dissabte 12 de juliol, i ha avançat detalls sobre SupereStar, la nova sèrie que s’estrena a Netflix el 18 de juliol.
Quatre dècades de complicitat
«Vaig amb molta il·lusió i amb moltes ganes», assegura Nieto quan arrenca la conversa. Explica que no és la primera vegada que les Diabéticas el conviden, però que per qüestions de feina no ha pogut assistir fins ara. Aquest any, amb motiu del 40è aniversari del col·lectiu, finalment podrà ser-hi. «Van arribar a Madrid el 88 i jo hi vaig arribar el 89. És molt especial compartir aquest moment amb elles».
També rememora aquells anys a la capital, quan es crearen vincles entre gent vinguda de diversos punts de l’Estat: «Màlaga i Mallorca es van trobar a Madrid. Es va ajuntar tot. El més gran. I muntàrem bons tinglados».
Orgullosament Inca, una cita amb significat
Nieto parla amb entusiasme del que viurà a Inca. «Dels orgullos als quals he anat, em qued amb el d’Inca. És molt increïble el que s’hi forma, molt màgic», afirma. Valora especialment l’equilibri entre reivindicació i festa: «Hi vaig amb ganes de gaudir-ho, de reivindicar, per descomptat, però també de la festa. Fer reivindicació des d’un lloc lúdic, com fan elles, és fantàstic».
Pep Noguera recorda l’actuació de Yurena a Inca i l’estima que rep del públic: «És molt emocionant veure-la. Està tan agraïda per les coses bones que li passen… Se li nota molt. Ha de ser que ho ha passat molt malament, que ha estat molt putejada». «La recorden molt. Va estar extraordinària».
Tony Genil, SupereStar i la televisió dels noranta
Un altre dels temes centrals és la imminent estrena de SupereStar, la sèrie produïda per Los Javis i dirigida per Nacho Vigalondo i Claudia Costafreda, on Nieto interpreta Tony Genil. La sèrie s’estrena a Netflix el 18 de juliol. «És un personatge tan excessiu que jo estic molt exagerat a la sèrie, però crec que em qued curt», comenta entre riures. Explica que va tenir ocasió de reunir-se amb Genil per entendre’n l’essència: «Vaig parlar amb ell dues o tres vegades. Em contà coses de la seva infantesa, d’on venia… I el veus parlar i gesticular i penses: no puc arribar-hi!»
Destaca la feina del director: «Nacho Vigalondo et convida a entrar en el seu món, i això és un luxe. Té molt clar el que vol contar». I subratlla que la sèrie no és un biopic clàssic: «Hi ha moments que reprodueixen exactament escenes reals —hi ha vídeos a YouTube que hem calcat—, però després hi ha una altra capa: el que potser va ser i no va ser, el que Tamara podia imaginar, o com la veia la seva mare».
Una mirada crítica a la televisió del “frikisme”
Nieto reflexiona sobre aquella època televisiva marcada per programes com Crónicas Marcianas. Segons ell, va ser un moment clau en la cultura audiovisual espanyola: «Va triomfar el friki, el raro. I es va obrir la llicència per riure’s públicament del tonto del poble». Recorda com aquestes figures es convertiren en caricatures: «Ens assegéiem davant la tele i era el tema de conversa de l’endemà. Si s’havien estrellat, si s’havien operat més…».
Tot i la crítica, reconeix que aquells personatges donaven vida a les pantalles: «Volien posar-hi color, fer culebrons. Ens entretenien. Però també se’ls putejava molt». Sobre Yurena, destaca que és «una artista, la miris per on la miris. Molt educada, molt afectuosa. Té un cor molt gran».
Diabéticas Aceleradas: 40 anys a l’escenari
La conversa també repassa el recorregut de les Diabéticas, col·lectiu amb qui Nieto comparteix amistat des de fa dècades. «Ens coneixem des de sempre. A Pep, a Joan, a tothom. Ens hem vist a tot arreu», diu. Entre records i anècdotes, apareixen noms com Pepe Patatín, el Parque del Oeste, Antonio Alvarado, i espais nocturns com el Molino. «Tot allò que ens agrada, estava junt. Prostitutes, travestis, pijerío, underground…».
Nieto no sap dir quin va ser el primer espectacle que els va veure a Madrid: «Han passat tants anys… Però elles eren a tot arreu. Fins i tot feien doblets».
“El que vulgueu de mi, m’hi entregaré a tope”
La conversa s’acomiada amb una declaració clara: «Demà ens veim a la carrossa. El que vulgueu de mi, m’hi entregaré a tope». Amb un to distès, però sincer, Pepón Nieto deixa clar que Orgullosament Inca forma part d’una història compartida, plena de vincles, escenaris i amistats que travessen dècades.
