El pensador Maurizio Lazzarato publica aquest 2026 l’assaig La gran violencia. Por qué la guerra y no la revolución (Tinta Limón). L’obra teòrica analitza l’actual esfondrament dels Estats Units i demostra com, davant del fracàs de la governança neoliberal, les tensions internes del capital financer condueixen a una sortida violenta. La guerra emergeix com una nova eina d’acumulació originària i consolida un estat d’excepció permanent.
El fracàs del neoliberalisme i el xoc imperial
La investigació del nou llibre de Maurizio Lazzarato decreta la mort del neoliberalisme. Segons el text, el capitalisme contemporani ha deixat de funcionar sota les lògiques de mercat per convertir-se en una pura estratègia de poder i una màquina Estat-Capital. Aquest gir cap a la voluntat bèl·lica s’emmarca en una guerra civil global, definida pel xoc estratègic entre els Estats Units en declivi, la Xina i l’aliança dels països BRICS, sumat a l’avanç imparable de la financiarització i el desenvolupament tecnològic.
La necessitat de recuperar el pensament revolucionari
L’assaig posa el focus en la paradoxa d’un escenari sociopolític dominat per la lluita de classes on ha desaparegut tant la consciència de classe com l’horitzó revolucionari. Davant l’atzucac del pensament crític actual, Maurizio Lazzarato sosté que la revolució continua sent una necessitat vital. Per articular aquesta proposta i combatre la impotència política, l’autor recupera referents històrics com Lenin, Rosa Luxemburg, Mao, Clausewitz i Braudel. Aquest retorn als fonaments revolucionaris implica una ruptura directa amb els corrents postestructuralistes, foucaultians i postoperaistes que van marcar els seus inicis.
De l’Autonomia Operaia a la crítica del capital
Nascut a la regió del Vèneto (Itàlia) el 1955, Maurizio Lazzarato es va formar políticament als anys setanta al si de l’Autonomia Operaia, fet que el va portar a exiliar-se a París, on resideix actualment. La seva trajectòria radiografia les condicions polítiques de la nova economia i l’impacte social del deute. Amb La gran violencia, consolida la tesi central de les seves darreres obres: la guerra no és una violència excepcional, sinó el principi constitutiu del capital. Aquest títol s’afegeix a una extensa bibliografia on destaquen obres com La fábrica del hombre endeudado (2013), Guerras y capital. Una contrahistoria (2021) i El imperialismo del dólar (2023).
