El director i dramaturg Pere Fullana recupera un muntatge emblemàtic d’Iguana Teatre per obrir les celebracions del 40è aniversari de la companyia. Twist & Txékhov, estrenat el 1995, es podrà veure al Teatre del Mar entre el 10 i el 19 d’octubre, amb una nova mirada però amb el mateix esperit.
Hem parlat amb Fullana sobre aquesta reestrena, el llegat d’Iguana, la vigència de Txékhov i les tensions entre creació, sostenibilitat econòmica i política cultural.
Reobrir finestres
“No és una obra qualsevol. Té molt de sentit recuperar-la ara”, diu Fullana amb veu serena però decidida. Recorda que Twist & Txékhov va néixer després d’un període formatiu a París, a l’escola de Jacques Lecoq, que va obrir, diu, “una sèrie de finestres per entendre el teatre d’una manera més poètica, més humanista”.
L’espectacle és una adaptació lliure de nou contes de Txékhov feta per ell mateix i Carme Planells. “Va ser l’única peça que férem just tornar de París, i la vam fer pensant en el tipus de teatre que volíem: popular, directe, amb humor i emoció.”
Segons Fullana, Txékhov parla de les emocions essencials: “Encara que els contes siguin de finals del segle XIX, parlen de coses que continuen passant entre éssers humans: l’enamorament, el desengany, l’empatia, la indiferència…”
“El nostre històric és també la història social d’aquesta illa. Hem tractat temes que estaven ocults, hem donat veu a persones silenciades, i hem intentat connectar amb el públic des del nostre context”
– Pere Fullana
Una reestrena revisada
Aquest octubre, Twist & Txékhov torna a escena amb dos intèrprets nous —Catalina Florit i Xavier Frau— i un actor que ja hi participava fa trenta anys: Carles Molinet. Fullana assegura que, tot i mantenir l’estructura dramàtica original, “hem necessitat fer una revisió”.
“No pots agafar un muntatge de fa 30 anys i posar-lo damunt l’escenari sense més. Ha canviat el món, ha canviat el llenguatge escènic, ha canviat el públic i hem canviat nosaltres. Revisitar és una necessitat i un plaer.”
Iguana Teatre, 40 anys damunt l’escenari
La reestrena de Twist & Txékhov és només un dels actes previstos per commemorar quatre dècades d’activitat teatral. Iguana Teatre ha estat, en paraules del seu fundador, “molt present” durant aquest període: “40 anys, 45 muntatges. No sé si imprescindibles, però sí constants.”
Fullana repassa algunes de les fites del recorregut d’Iguana, com Sa Varietat en sa Locura, un altre muntatge dels anys noranta que es revisarà pròximament, o la trilogia de l’exclusió sobre la repressió franquista a Mallorca, formada per Mar de fons, Fils de vida i Filles de la Misericòrdia.
“El nostre històric és també la història social d’aquesta illa. Hem tractat temes que estaven ocults, hem donat veu a persones silenciades, i hem intentat connectar amb el públic des del nostre context.”
Resistir, crear, sostenir
Fullana parla sense embuts de la cara menys visible de l’ofici. Dirigir, explica, no és només pensar l’escena. “No només dirigeixes, també mires si arribes a final de mes, si pots pagar nòmines, si tens subvencions… Sempre molt pendents dels números.”
Descriu la gestió com un equilibri constant entre creativitat i supervivència. “La nostra història és una mescla, o és un equilibri entre les possibilitats econòmiques i la creativitat”, afirma. Recorda que moltes decisions depenen del finançament disponible: una obra no es fa només perquè es creu que és bona; cal veure “el finançament que tens en aquell moment”.
Admet que la continuïtat no ha estat fàcil. Parla de moments d’hostilitat política i d’incertesa. “Cada vegada que canvia el govern, tornes a començar”, afirma. I afegeix que sovint la cultura queda sotmesa a lògiques partidistes: “Sempre interessa posar tots els elements públics al teu costat a favor del que representa el teu partit o les teves opcions. I això es nota molt.”
Malgrat les dificultats, Fullana destaca la importància del públic com a palanca de resistència. “Hem aguantat perquè teníem un públic. Sempre hi havia gent que venia a veure-la i, en els finals, aguantàvem com podíem.” La frase torna sobre la idea que la relació amb l’audiència ha estat decisiva per a la supervivència de la companyia.
Fullana reconeix la tensió permanent entre necessitat i vocació. “Suportar 40 anys d’una empresa ja és complicat”, afirma. I descriu la companyia com un projecte que ha hagut d’adaptar-se: fer un muntatge a l’any, demanar ajuts, discutir propostes creatives i negociar recursos. Tot això forma part, segons ell, de la vida quotidiana d’una companyia teatral.
La seva veu combina fatigada franquesa i aposta pel diàleg. No cerca l’eufemisme. Quan parla de finançament i de política, utilitza exemples concrets del seu discurs: la necessitat de cobrar nòmines, la pressió de les convocatòries, la dependència de subvencions. I, malgrat la crònica de dificultats, torna a la idea central: la persistència de la companyia ha estat possible gràcies a l’interès del públic i a la capacitat del grup per organitzar-se i adaptar-se.
Un teatre d’equip
En aquests quaranta anys, les relacions dins la companyia també han anat evolucionant. “És com un matrimoni. Hi ha problemes, però si tothom té la voluntat de mantenir el respecte i l’espai de l’altre, la cosa funciona.”
Fullana explica que a Iguana cadascú té un rol definit: “En Jordi fa les escenografies, en Carles la part de gestió i administració… Jo no m’hi fic. És clau que cadascú pugui desenvolupar la seva personalitat dins el col·lectiu.”
“Una obra no és un títol que apuntes a un catàleg. No és un capítol més a Netflix. És una vivència. I quan només tens dues funcions, es perd la capacitat de generar aquesta vivència”
– Pere Fullana
Teatre com a esdeveniment
Per a Pere Fullana, el teatre no pot perdre el seu caràcter viu, compartit i irrepetible. “Una obra no és com una pel·lícula. El teatre és un esdeveniment. Quan no es tracta així, es converteix en una mercaderia.” Reivindica el valor d’allò efímer, de la presència simultània de públic i intèrprets en un mateix espai i temps, com una experiència col·lectiva que no es pot reproduir mecànicament.
Critica amb fermesa el model institucional que programa espectacles amb només dues funcions: “S’han acostumat a posar moltes coses per omplir programes. Però això va contra el sentit mateix del teatre. Necessites temps per madurar una obra, per fer-la créixer en cartell, perquè arribi al públic.”
Segons Fullana, aquesta lògica de programació afavoreix la dispersió i impedeix consolidar una relació profunda amb el públic. “Hi ha moltes obres que estan produïdes amb doblers públics i només fan dues funcions. Això no té sentit. No és sostenible ni culturalment ni econòmicament.”
També qüestiona la idea que el teatre pugui ser consumit com qualsevol altre producte cultural. “Una obra no és un títol que apuntes a un catàleg. No és un capítol més a Netflix. És una vivència. I quan només tens dues funcions, es perd la capacitat de generar aquesta vivència.”
Per això defensa que els espectacles haurien de tenir una vida més llarga, especialment aquells que connecten amb el públic: “Les obres que funcionen haurien de mantenir-se en cartell més temps. El públic ho mereix. I els equips artístics també.”
Fullana considera que aquesta manera de fer teatre amb presses i sense continuïtat afebleix el sector i dificulta la consolidació d’un circuit sòlid: “La gent ha de poder trobar les obres. Ha de saber que, si no hi pot anar aquest cap de setmana, potser la setmana que ve sí.”
Amb Twist & Txékhov, la companyia ha volgut reivindicar precisament això: que el teatre necessita temps per respirar, créixer i compartir-se. “Si tot és ràpid i immediat, es perd el sentit profund del que vol dir pujar a escena.”
Txékhov avui
Quan li demanam per què cal tornar a Txékhov, ho té clar: “Perquè parla de persones. I això no ha canviat. Són contes d’humor, d’humanitat, de contradiccions.”
I conclou: “Encara que l’entorn social hagi canviat, les emocions essencials continuen sent les mateixes. El que ens commou, el que ens fa riure, el que ens enfonsa. Per això aquestes històries segueixen vives.”
