Pere Joan Martorell publica Ara que ja és fosc, una antologia que reuneix una selecció de cent poemes escrits al llarg de gairebé trenta anys de trajectòria literària. El volum, editat per Nova Editorial Moll, incorpora també vuit textos inèdits i es presenta com un repàs íntim i profund a una obra que ha evolucionat amb el pas del temps. La presentació tindrà lloc el dimecres 9 d’abril a Palma i el 16 d’abril a Lloseta.

L’entrevista amb UEP! Mallorca es converteix en un viatge pel recorregut vital i literari d’un autor que, lluny de considerar esgotada la seva creativitat, afirma que ara els poemes li arriben, sense cercar-los, com una veu que el crida des de dins.

El pas del temps, motor de l’escriptura

“La poesia que faig parteix d’una vivència real, d’allò que he viscut o escoltat”, explica Martorell. I dins aquesta experiència, el pas del temps n’ha estat sempre un fil conductor. “El que era fa trenta anys ha desaparegut o ha canviat”, reflexiona. L’antologia és, en aquest sentit, una resposta al moment vital i creatiu actual. “Ara tocava”, diu. Ara, que ja és fosc.

Aquest component de reflexió temporal travessa tota la seva obra. Des dels primers llibres fins als poemes més recents, la consciència de la finitud, la memòria i la transformació personal i col·lectiva marquen el to de molts dels seus textos. Aquesta mirada sobre el temps no és, però, nostàlgica ni melancòlica, sinó un recurs per observar els canvis i entendre’s.

“De tant en tant, un vers em ve a trobar. I si passa, només queda asseure’s i escriure”.

– Pere Joan Martorell

Tres grans temes que travessen la seva obra

Tot i que l’antologia no s’organitza en cap estructura temàtica explícita, l’obra poètica de Pere Joan Martorell s’ha construït al llarg dels anys al voltant de tres grans eixos: el pas del temps i la mort, l’amor i el desamor, i un tercer àmbit més ampli dedicat a qüestions culturals, identitàries i artístiques.

“Jo sempre torn a aquests temes”, diu. “El primer bloc podria ser el pas del temps; el segon, el binomi amor-desamor; i el tercer, un calaix de sastre que inclou cultura, llengua, art, el fet d’escriure…”. Aquest darrer, reconeix, és el més personal: poemes que neixen d’un viatge, d’una exposició o d’una vivència íntima.

Poesia viscuda i transformada

“Abans anava a cercar els poemes, ara me venen”, explica. Amb els anys, la manera com entén i practica la poesia ha canviat. Si abans partia d’una voluntat més deliberada d’escriure, ara els versos apareixen d’imprevist. “Pot ser una paraula, una imatge, una sensació. Qualque cosa que t’atrapa, que t’agafa en un moment concret. I després l’has de treballar, revisar, deixar reposar”.

Però més enllà del procés, hi ha una idea que defineix la seva obra: la poesia ha de ser viscuda. Pere Joan Martorell distingeix entre dues maneres d’escriure: la que parteix de l’experiència pròpia i la que s’alimenta de la ficció. “Jo som dels primers”, diu. “No m’és natural inventar mons imaginaris ni personatges. Tant a la poesia com a la narrativa, sempre partesc de fets reals, de coses viscudes, escoltades, sentides”.

Aquesta concepció arrelada en l’experiència fa que molts dels seus textos sorgeixin de situacions quotidianes. Una mort propera, un concert, una exposició, un viatge. “La vida mateixa és matèria poètica”, afirma. I cita Joan Vinyoli: “Jo he de viure poèticament”. Una frase que resumeix la seva actitud vital i creativa.

Martorell assumeix que aquesta manera d’escriure també comporta una exposició. “És una poesia molt propera, molt meva”, reconeix. No cerca l’evasió ni l’artifici. “Quan escric, no pens en si el poema agradarà o no, sinó en si és honest amb el que he viscut”. Aquesta fidelitat a allò viscut defineix una obra coherent, densa i personal.

També per això, reconeix que el ritme poètic s’adapta millor a les circumstàncies de la vida adulta. “Ara mateix no tenc temps per seure i escriure una novel·la”, explica. “La poesia, en canvi, té unes altres dinàmiques. Pots estar caminant i que un poema se t’aparegui”. Així, entre la rutina i l’atzar, la seva veu poètica continua viva.

També hi ha hagut una transformació formal. Els sonets i les rimes han quedat enrere. “El concepte de poesia ha canviat molt”, diu Martorell. “Ara s’hi cerca una harmonia interna, un ritme difuminat entre els versos”. I destaca com les noves generacions han fet seus els formats més curts, més condensats.

“Quan escric, no pens en si el poema agradarà o no, sinó en si és honest amb el que he viscut”.

– Pere Joan Martorell

Una cultura viscuda amb passió

La poesia és una de les expressions d’un compromís cultural que ha marcat tota la seva trajectòria. Pere Joan Martorell ha escrit novel·les, assaigs d’art, ha col·laborat com a crític literari i ha exercit càrrecs públics vinculats a la cultura. “Tot es pot vincular a una passió per la cultura amb majúscules”, afirma. “Sempre he viscut envoltat de música, pintura, teatre, literatura i cinema”.

També ha col·laborat amb artistes de diverses disciplines. Recorda especialment el treball sobre el pintor Lluís Maraver, un assaig biogràfic que parteix de l’obra i la vida del creador. Aquesta intersecció entre llenguatges artístics forma part del seu univers creatiu.

Festa poètica a Palma i Lloseta

Després de la presentació del llibre a Palma el dimecres 9 d’abril, Ara que ja és fosc es donarà a conèixer a Lloseta, el poble natal de Martorell, el dimarts 16. Aquesta segona cita pren una dimensió més celebrativa i comunitària. “Allò serà una festa”, diu. No serà només un acte literari, sinó una trobada amb veïns, amics i familiars per compartir tres dècades de vida poètica.

Martorell ha volgut convertir la presentació de Lloseta en un espai obert i creatiu, amb la implicació d’artistes i gent del poble. Hi haurà música en directe amb poemes musicats, una instal·lació artística a càrrec de Tomeu Coll —autor també de les il·lustracions del llibre—, projeccions audiovisuals i una cata de vins a càrrec de Bodega Can Ribas, de Consell. “És una manera de tancar aquest cercle amb la gent que ha format part del camí”, explica.

No es tracta, diu, de fer un recital tradicional, sinó de construir un acte viu, que combini disciplines i permeti llegir, escoltar i celebrar la poesia des de diferents formats. Diversos amics i amigues llegiran poemes, i es preveu un ambient de complicitat entre els participants. “Jo volia que fos una festa grossa”, insisteix.

Amb aquest plantejament, Pere Joan Martorell vincula la seva obra amb el territori, amb la memòria compartida i amb la gent que ha estat present al llarg dels anys. Lloseta no és només un escenari, sinó un fil narratiu que travessa molts dels seus textos. “És un lloc on torn sempre”, diu. I és també on ha volgut compartir aquest moment de mirada enrere, sense nostàlgia però amb consciència plena del que ha significat escriure durant trenta anys.

Un 2025 ple d’etapes i projectes

Després de les presentacions d’abril, Martorell té previst continuar recorrent l’illa i més enllà. Manacor, el Festival de Memòria i una setmana d’activitats literàries a Catalunya formen part de l’agenda. “Això és com una banda de música, però en solitari”, comenta amb humor.

Tot i les dificultats per mantenir la narrativa –“necessita més temps, més colzes”–, la poesia segueix present. “La narrativa pot quedar interrompuda; la poesia, no”, explica. “Té altres dinàmiques. Una passejada pot activar un poema. No l’escriuré aquell mateix dia, però ja s’ha posat en marxa”.

La creativitat, assegura, continua activa. “De tant en tant, un vers em ve a trobar. I si passa, només queda asseure’s i escriure”.