El Teatre Sans acull aquest cap de setmana la representació de El Gran Teatre d’Oklahoma, una producció d’Estudi Zero Teatre basada en textos de Franz Kafka. La dramatúrgia, signada per José Sanchis Sinisterra, ofereix una posada en escena on el públic juga un paper essencial. L’obra, que es va estrenar el desembre passat, torna amb una versió ajustada després d’un treball de millora i experimentació. Parlam amb Pere Mestre, director d’Estudi Zero Teatre i del Teatre Sans, sobre aquest muntatge i la realitat del teatre a Mallorca.
Un joc teatral amb el públic
Segons Mestre, El Gran Teatre d’Oklahoma és una obra que parteix del darrer capítol de Amèrica de Kafka, però que també incorpora altres fragments de l’autor. “No és una antologia, sinó un joc teatral que rescata la part més humorística i sarcàstica de Kafka”, explica. L’element diferencial del muntatge és la interacció amb el públic. “El Gran Teatre d’Oklahoma contracta personal, i els espectadors es converteixen en demandants de feina”, comenta Mestre. Aquesta dinàmica participativa ha requerit proves amb diferents grups per trobar el millor equilibri.
El format de l’espectacle juga amb la immersió total del públic, fent que els assistents no siguin merament espectadors, sinó que passin a formar part activa de la representació. Els actors interaccionen directament amb els espectadors, guiant-los en una experiència que es mou entre la realitat i la ficció. “El teatre es converteix en un espai de contractació on qualsevol pot formar part d’aquesta companyia misteriosa, una estructura burocràtica i absurda que recorda moltes de les situacions kafkianes”, afegeix Mestre.
Aquesta proposta permet que cada funció sigui diferent, depenent de la resposta del públic. “En cada representació hem experimentat diferents reaccions. Alguns públics s’entreguen completament al joc i participen activament, mentre que d’altres mantenen una distància i simplement observen. Però fins i tot aquells que no responen verbalment estan immersos en aquest univers surrealista”, explica el director. Així, l’obra s’adapta i evoluciona segons les respostes i el nivell de compromís de cada grup.
“El teatre en viu és una experiència irrepetible, però costa que el públic torni amb regularitat.”
– Pere Mestre
El Teatre Sans, un espai idoni per a la proximitat
L’obra es presenta en un escenari que facilita aquesta interacció: “El Teatre Sans té una proximitat que permet jugar amb el públic d’una manera molt especial”. L’espai ha estat dissenyat per potenciar aquesta experiència, amb entrades i sortides constants dels actors i moments que transcendeixen la quarta paret. “Hi ha una part de la representació que succeeix directament entre el públic, enmig de les butaques”, destaca.
Kafka i la seva vigència en el món actual
L’obra de Franz Kafka segueix ressonant en el present. “Els grans autors clàssics es mantenen vigents perquè allò que escrigueren continua essent actual”, afirma Mestre. En aquest cas, el Gran Teatre d’Oklahoma explora la recerca de la llibertat a través de l’art, enfrontant-se a les angoixes i condicionants de la societat. “Ens trobam amb una utopia que es presenta com un refugi on tothom pot fer qualsevol feina artística, però que també mostra el perill d’aquestes promeses d’alliberament”.
Quaranta anys d’Estudi Zero Teatre i el repte de la precarietat
Aquest any, Estudi Zero Teatre celebra el seu 40è aniversari. La companyia va néixer el 1985 i ha estat vinculada al Teatre Sans des dels seus inicis. “L’any passat vam celebrar 40 anys del Teatre Sans, i enguany celebram 40 anys d’Estudi Zero Teatre”, explica Mestre. Malgrat la longevitat del projecte, la precarietat segueix essent una realitat. “El teatre es manté actiu, amb programació i produccions, però ens agradaria poder treballar amb una mica més de comoditat i suport econòmic”, lamenta.
La realitat del públic i les representacions teatrals
Una de les dificultats del sector és la inestabilitat del públic. “Fa anys, una obra podia estar en cartellera mesos, però ara és molt complicat. Si una obra funciona molt bé, aconsegueix dues setmanes de representacions”, diu Mestre. La competència de les plataformes digitals i els nous hàbits de consum cultural han afectat l’assistència al teatre. “El teatre en viu és una experiència irrepetible, però costa que el públic torni amb regularitat”, afegeix.
“Fa anys, una obra podia estar en cartellera mesos, però ara és molt complicat.”
– Pere Mestre
Mirant cap al 2025
De cara a l’any vinent, Estudi Zero Teatre continuarà amb una programació intensa. A banda de El Gran Teatre d’Oklahoma, la companyia té altres projectes en marxa, inclòs El Gran Manicomi, una producció estrenada el 2023 que ha tingut recorregut fora de l’illa. “També treballam en nous espectacles, i esperam poder mantenir la vitalitat de la companyia”, diu Mestre.
Antonina Canyelles i la literatura mallorquina en escena
Mestre també reivindica la importància de la literatura mallorquina en el teatre. “Vàrem adaptar El Gran Manicomi a partir dels poemes d’Antonina Canyelles, i és un plaer poder portar a escena autors de casa nostra”, assenyala. No obstant això, lamenta la manca de suport a aquestes propostes: “A vegades aquestes produccions passen desapercebudes i no tenen la projecció que es mereixerien”.
Amb una programació que aposta per la dramatúrgia de qualitat i la interacció amb el públic, Estudi Zero Teatre i el Teatre Sans continuen sent un referent en l’escena teatral mallorquina.
