El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, una jove de vint anys embarassada de quatre mesos, va ser forçada a abandonar la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Acompanyada pels altres habitants autòctons, va ser reubicada a l’illa Maurici. Aquest tràgic esdeveniment, motiu d’una injustícia històrica, és ara l’eix central d’un llibre profund i impactant, L’última colònia, escrit per Philippe Sands i publicat per Llibres Anagrama.

El context d’aquesta forçada reubicació es remunta als anys seixanta, durant la Guerra Freda, quan els americans van establir una base militar a l’illa Diego Garcia, propietat colonial britànica. Amb l’objectiu de deshaver-se de la població autòctona de les illes veïnes, els habitants de Peros Banhos van ser desplaçats. Aquesta acció va ser justificada amb la seva necessitat per mantenir la seguretat i l’ordre en aquesta regió estratègica.

El llibre, escrit per Sands, advocat i professor de Dret Internacional a l’University College de Londres, ofereix una profunda reflexió sobre aquest esdeveniment i les seves conseqüències. Sands, conegut per la seva implicació en importants casos internacionals, va ser advocat de la part demandant en el cas que va portar la qüestió de la reubicació forçada de Chagos davant del Tribunal Internacional de la Haia el 2018. El testimoni d’Elysé va ser clau en aquest procés, exposant la tragèdia personal i col·lectiva d’aquesta comunitat arrencada de les seves terres.

L’última colònia no és només una crònica del passat colonial britànic i les seves herències, sinó també una exploració de les històries personals que sovint queden ocultes darrera de les pàgines de la Història oficial. A través dels seus relats, Sands posa de manifest les injustícies viscudes per aquests habitants i planteja la necessitat de reparació i justícia per a les seves tragedies personals.

Aquest llibre, amb la seva rigorosa anàlisi i el seu to neutre i objectiu, ofereix una visió profundament humana dels efectes del colonialisme i serveix com a recordatori contundent de la responsabilitat que tenim com a societat global d’afrontar el passat i treballar cap a un futur més just per a tothom.