Pilar Rubí és una veu consolidada en el panorama cultural de Mallorca. Periodista, gestora cultural, historiadora de l’art i comissària d’exposicions, ha desenvolupat una trajectòria polifacètica que la situa com a referent en l’àmbit de l’art contemporani. A més, exerceix com a coordinadora de Programas Públicos a Es Baluard, un espai on treballa per generar reflexió i coneixement entorn a les arts visuals. En aquesta entrevista, ens parla del seu recorregut, la seva visió sobre l’escena artística i la necessitat de nous espais per a la creació independent.
Definint Pilar Rubí: art i comunicació
Quan li demanam com es defineix, Pilar Rubí respon amb un equilibri entre dues grans passions: l’art contemporani i la comunicació. “Si hagués de triar, l’art contemporani potser pesaria una mica més, però la comunicació també és fonamental per a mi”, explica. Aquesta combinació l’ha portada a treballar en diverses iniciatives culturals, tant en mitjans de comunicació com en institucions museístiques.
Es Baluard: programes públics i nous discursos
Actualment, Rubí és cap de programes públics a Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma. La seva feina consisteix a dissenyar activitats que es connectin amb les línies programàtiques del museu, com la perspectiva de gènere, la sostenibilitat i la inclusió social. “Organitzam seminaris, cinefòrums, presentacions de llibres i altres formats per generar diàleg i reflexió entorn de les exposicions i els discursos artístics”, detalla.
“Si hagués de triar, l’art contemporani potser pesaria una mica més, però la comunicació també és fonamental per a mi.”
– Pilar Rubí

Música i experimentació amb Agustín Fernández Mallo
A banda del seu treball en institucions artístiques, Pilar Rubí també ha experimentat en el camp musical. Ha col·laborat amb l’escriptor i poeta Agustín Fernández Mallo en projectes musicals que fusionen literatura i so. “Hem gravat dos discos i ara estam treballant en un tercer. És un projecte domèstic, fet des de casa, utilitzant GarageBand i altres eines digitals”, explica. La seva feina en aquest camp es mou entre l’experimentació sonora i l’exploració de la veu i la paraula escrita com a elements musicals. “No és una proposta per al gran públic, sinó una forma d’experimentació personal que, si qualcú la vol escoltar, allà estarà”, afegeix.
També ha mostrat interès pel rap com a forma d’expressió cultural. “El rap és una eina de narració i reivindicació social potent. Molts artistes locals estan construint discursos molt potents des d’aquesta forma d’art”, destaca.
Documentalisme: una finestra a l’art i la societat
La seva relació amb la cultura també inclou el documentalisme. Juntament amb Pablo Bujosa, ha treballat en peces com Aigüestortes i Allí donde no había nadie, on explora el diàleg entre artistes i les seves obres. “Fer documentals em permet entrar dins les estructures de l’art contemporani i donar a conèixer històries que sovint queden fora dels circuits tradicionals”, explica. A més, ha realitzat un reportatge sobre la reconversió d’espais industrials per a usos culturals, una temàtica que considera clau per entendre el futur de la gestió cultural.
Arquitectura modernista i la seva petjada a Palma
Un altre dels seus camps d’interès és l’arquitectura. Ha escrit sobre arquitectura modernista a Palma, documentant com aquest estil va deixar empremta a la ciutat. “Aquest llibre sorgeix de la meva tasca docent i de la voluntat de donar a conèixer aquest patrimoni des d’una perspectiva històrica i estètica”, comenta.
Col·laboració amb Rafa Cervera i el món de la Velvet Underground
Pilar Rubí també ha col·laborat amb el periodista Rafa Cervera en el seu llibre sobre la Velvet Underground. “Ell volia contextualitzar l’escena artística de Nova York després de la Segona Guerra Mundial i em va demanar assessorament sobre com es van formar els primers espais de creació i galeries d’avantguarda”, explica. La seva aportació va ajudar a entendre com el moviment artístic i musical de l’època es va interconnectar amb figures com Andy Warhol i Lou Reed. “La Velvet Underground no només era una banda, sinó que formava part d’un teixit creatiu molt més ampli, i crec que aquest llibre ajuda a entendre aquest context”, afegeix.

“L’art contemporani és una eina de pensament, i hem de seguir treballant per donar-li visibilitat i recursos.”
– Pilar Rubí
Una escena artística amb potencial, però amb mancances
Parlant sobre la situació de l’art a Mallorca, Pilar Rubí reconeix que hi ha una forta promoció de les arts visuals per part de les institucions, però també una descompensació. “Hi ha un món alternatiu que no té tanta visibilitat”, explica, referint-se a espais independents que han desaparegut per manca de recursos. “Aquest tipus d’iniciatives són fonamentals perquè d’aquí surten els artistes que configuraran l’escena futura”.
Afegint un matís més crític, Rubí considera que, abans d’obrir nous espais, caldria dotar millor els centres que ja existeixen. “Si s’han d’obrir nous espais, més que crear noves sales d’exposició, hauríem de pensar en centres de recursos per a la creació, espais que ajudin a la producció artística, amb estudis per a artistes”, defensa.
A nivell creatiu, destaca que Mallorca sempre ha estat “terra d’artistes”, però assenyala la necessitat de projecció exterior. “Els artistes han de tenir feedback amb altres escenes per seguir creixent”, diu.
Museus sostenibles i una visió global
Recentment, va assistir a un comitè internacional a Los Angeles sobre museus i sostenibilitat, on es debatia com reduir l’impacte ambiental en les exposicions i gestió museogràfica. “No podem quedar-nos només en el local, hem d’observar què fan altres professionals arreu del món”, afirma, destacant la importància de connexions globals.
Un futur ple de reptes i oportunitats
Mirant endavant, Pilar Rubí té clar que el futur de l’art passa per trobar nous espais, recolzar la creació independent i potenciar una perspectiva global. “L’art contemporani és una eina de pensament, i hem de seguir treballant per donar-li visibilitat i recursos”, conclou.