La plataforma contra la nova Ordenança per al foment de la convivència cívica a Palma ha elaborat un model d’al·legació perquè la ciutadania expressi el seu desacord. Els detractors consideren que el text limita drets fonamentals i que les mesures proposades afecten especialment els col·lectius més vulnerables. MODEL D’AL·LEGACIONS.

Restricció de drets i llibertats

Segons les al·legacions presentades, la normativa suposa un atac directe a la llibertat d’expressió i al dret de reunió. La prohibició de col·locar pancartes o cartells i les restriccions a les concentracions públiques han estat senyalades com a mesures repressives. Diversos col·lectius han advertit que aquestes disposicions podrien ser inconstitucionals i suposen un perill per al lliure exercici dels drets democràtics.

Aquesta ordenança podria afectar especialment les entitats culturals, sindicals i veïnals que utilitzen l’espai públic com a lloc de trobada i de reivindicació social. La regulació limita també la distribució de fullets informatius, la qual cosa redueix la possibilitat de difondre campanyes de sensibilització i informació ciutadana.

Impacte en els col·lectius vulnerables

Un altre punt de crítica és la incidència de l’ordenança en persones en situació de vulnerabilitat. La prohibició de dormir als espais públics i les sancions econòmiques per a aquells que no tenen una alternativa habitacional són mesures que, segons els opositors, agreugen la situació de les persones sense llar.

Les multes previstes per a la mendicitat podrien dificultar encara més la vida de les persones que es troben en situació de pobresa extrema. En comptes d’oferir solucions socials o assistència, la normativa aposta per una estratègia sancionadora que criminalitza la pobresa.

També es critica que la regulació afecti persones que viuen en caravanes o vehicles per la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne. Les sancions previstes podrien forçar moltes famílies a abandonar els seus espais de residència precaris sense oferir alternatives habitacionals reals.

Una ciutat mercantilitzada?

Diversos sectors han denunciat que la regulació respon a una visió mercantilista de la ciutat. Es considera que les mesures prioritzen el turisme i l’activitat econòmica per sobre dels drets dels residents.

Les restriccions a l’oci alternatiu i a l’ús de l’espai públic per part de la població local han estat interpretades com un intent d’afavorir una ciutat pensada per als visitants en detriment dels seus habitants. La normativa reforça la privatització de l’espai públic i limita les activitats de caràcter comunitari o col·lectiu.

Alternatives a l’ordenança

La plataforma contrària a la normativa proposa un enfocament diferent per fomentar la convivència cívica. Entre les mesures suggerides hi ha:

• Participació ciutadana: Crear espais de diàleg amb les entitats socials i veïnals per consensuar mesures realment efectives i respectuoses amb els drets humans.
• Mediació social: Apostar per equips de mediació que ajudin a resoldre conflictes veïnals sense necessitat de sancions.
• Polítiques socials inclusives: Desenvolupar programes d’ajuda a les persones sense llar, impulsar habitatge assequible i fomentar iniciatives de convivència basades en la cohesió social.
• Respecte a la diversitat: Garantir que les normatives respectin les diferents formes de viure l’espai urbà sense imposar models homogenis o restrictius.

Declaracions polèmiques

La polèmica s’ha intensificat arran de les declaracions del batle de Palma, Jaime Martínez, durant la seva visita a Berlín. En un discurs, va assegurar que “aquest estiu marcarà un abans i un després” en la lluita contra l’incivisme a la Platja de Palma. A més, va anunciar la incorporació d’unitats de drons per reforçar la vigilància i agilitzar les intervencions policials.

Aquestes afirmacions han estat interpretades per alguns sectors com una “criminalització del turisme de baix cost” i una estratègia que posa el focus en la repressió policial en lloc de cercar solucions a llarg termini.

Un debat obert

L’Ordenança Cívica continua generant debat a la ciutat. Mentre l’Ajuntament defensa la seva aplicació com una eina per garantir la convivència, els col·lectius contraris alerten de les seves implicacions socials i jurídico-legals.

El termini per a la presentació d’al·legacions segueix obert, i es preveu que el debat es mantingui actiu en les properes setmanes.