El 28 de gener del 2026, l’escriptor Pol Guasch publicarà Relíquia, la seva tercera novel·la a Anagrama. Deu anys després de la mort del seu pare, l’autor decideix escriure aquest relat íntim i fragmentari, en què interroga els límits del dol, l’impacte del suïcidi i la capacitat de l’escriptura per construir una forma de comiat que no va tenir lloc.
Relíquia parteix d’una absència: la d’un pare que es va suïcidar el 13 de gener de 2013. El llibre comença quan el fill, ara escriptor, intenta trobar les paraules que no es van dir. A través d’una narració en primera persona, el text es pregunta si és possible reconstruir una història familiar quan el silenci, la culpa i la vergonya travessen la memòria.
Un relat sobre la pèrdua i l’escriptura
L’obra s’articula a partir de fragments personals i reflexions literàries. Davant la impossibilitat de fer narrable el propi dol, el narrador recorre a les darreres paraules d’altres escriptors que es van suïcidar, com Anne Sexton. Aquesta recerca no cerca tant l’explicació del gest com la possibilitat d’un diàleg pòstum, d’unes paraules que facin lloc a l’absència.
El text inclou anotacions de l’agenda del pare, escrites dies abans del suïcidi, i les contraposa a la mirada del fill, que intenta comprendre la distància emocional que els separava. Guasch escriu des d’una veu marcada per la manca de tancament, però també per una memòria persistent que busca sentit en les restes.
Una narració coral per tornar al passat
El relat no s’estructura de forma lineal. Guasch opta per una construcció polifònica que alterna passat i present, records d’infantesa i escenes quotidianes, lectures literàries i reflexions sobre l’ofici d’escriure. Aquesta multiplicitat de veus permet que la narració s’allunyi de la confessió íntima per obrir-se a una experiència més compartida del dol.
En aquest gest, Relíquia esdevé també una crònica familiar, una pregunta sobre els vincles i les seves fractures. La narració s’atura en la figura del pare, però també en els efectes de la seva absència sobre la resta de la família. El llibre proposa una aproximació al silenci com a espai narratiu i al mateix temps com a condemna emocional.
El cos, la memòria i la transmissió
El llibre aborda la relació entre el cos i la memòria. El narrador recupera fotografies antigues, observa el rostre del pare a la seva edat, i hi reconeix una similitud física que es converteix en interrogació identitària. El record del pare mort es barreja amb el desig i amb una adolescència marcada per la fugida.
També s’hi planteja com el passat es transmet a través dels objectes, dels gestos, de les omissions. Les capes de la memòria es construeixen a partir de retalls, de frases inacabades, de documents efímers. I és en aquesta reconstrucció parcial que Relíquia troba la seva força: no en el relat complet, sinó en la impossibilitat mateixa de tancar la història.
Tercera novel·la d’un autor consolidat
Amb Relíquia, Pol Guasch continua una trajectòria literària iniciada amb Napalm al cor (2021), obra guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la, i Ofert a les mans, el paradís crema. També ha publicat els poemaris Tanta gana i La part del foc. La seva obra ha estat traduïda a una dotzena de llengües.
Aquesta nova publicació es presenta com un llibre sobre la mort i l’absència, però també sobre la creació i la necessitat de posar paraules al que no es pot explicar. Amb un estil contingut i fragmentari, Guasch escriu des del buit deixat pel pare i construeix un espai on la literatura esdevé acte de record i de resistència.
