El debat sobre la preservació del monument a sa Feixina ha estat l’escenari d’un nou episodi de polèmica a l’Ajuntament de Palma. El regidor d’Urbanisme, Óscar Fidalgo (PP), ha negat públicament que el creuer Baleares participàs en els bombardejos contra la població civil durant la Desbandá, el febrer de 1937. Segons Fidalgo, «el Baleares no va fer ni un sol tret perquè en aquell moment estava en proves».
Aquestes afirmacions s’han produït en el marc d’una sessió plenària on es debatien qüestions relacionades amb la memòria històrica. El consistori acaba d’atorgar al monument franquista de sa Feixina el màxim grau de protecció, amb els vots favorables del Partit Popular i de Vox.
Acusacions de desinformació i fonts d’historiadors
Fidalgo ha interpel·lat el regidor socialista Francesc Dalmau i l’ha acusat de basar les seves intervencions en fonts no contrastades, com la Viquipèdia. «És poc seriós llegir i dir coses contràries a la veritat en aquest ple», ha expressat. «No hi ha cap font històrica que dictamini que el Baleares participà en la Desbandá», ha afegit. També ha al·ludit a la necessitat de llegir fonts documentades i contrastades per evitar «fer el ridícul amb la gent de Màlaga».
L’oposició no ha tardat a respondre. El regidor del PSOE, Pepe Martínez, ha aprofitat el seu torn de paraula per rebatre les paraules de Fidalgo llegint fragments de El Crucero Baleares 1936-1938, una obra dels historiadors Jeroni Fullana i Eduardo Connolly. El llibre, que recull documentació sobre les accions militars del vaixell, inclou referències específiques a la seva implicació en els fets de la costa andalusa.
Martínez ha lliurat l’exemplar a Fidalgo, a més de dues obres més procedents de la seva biblioteca personal.
La Desbandá: un èxode civil sota el foc
La Desbandá és el nom amb què es coneix l’èxode massiu de població civil que es produí el 7 de febrer de 1937 entre Màlaga i Almeria. Després de l’ocupació franquista de Màlaga, entre 200.000 i 300.000 persones fugiren per la carretera costanera N-340, perseguides per les tropes sublevades. Les fonts coincideixen a assenyalar que la població civil va ser objectiu directe d’atacs per part de la força aèria i de la marina franquista, incloent els creuers Canarias, Baleares i Almirante Cervera.
La documentació històrica disponible, inclosos quaderns de bitàcola i testimonis de l’època, descriu bombardejos aeris i navals sobre la caravana de refugiats, amb nombroses víctimes mortals i ferits. El capità de carabiners Francisco Angulo va deixar constància de les condicions extremes de la fugida: «Homes morts per la carretera de fred, fam i cansament. Dones amb nins en braços, amb els peus desfigurats i plens de llagues, cares famèliques…».
Diversos estudis contemporanis assenyalen aquest episodi com un precedent en l’ús sistemàtic de la població civil com a objectiu militar, anticipant pràctiques que es repetirien durant la Segona Guerra Mundial.
