La Casa Blai Bonet. Centre de Poesia acull aquest dijous, 5 de març, a les 19 h, la presentació del volum Espigues en flor. El retorn, una reedició de l’editorial Barcino que recupera l’obra de Maria Antònia Salvà. L’acte comptarà amb la participació de l’especialista Lluïsa Julià, doctora en Filologia Catalana i curadora de l’edició, i de la poeta Antònia Vicens. Aquesta publicació agrupa dos llibres fonamentals de l’autora llucmajorera i s’emmarca en la tasca de la Fundació Mallorca Literària per reivindicar una figura que, tot i ser la primera dona reconeguda com a poeta en llengua catalana al segle XX, ha hagut de transcendir els biaixos històrics de gènere en la literatura.
Recuperació d’un clàssic del segle XX
El volum editat per Barcino recull dues peces clau en la trajectòria de Salvà: Espigues en flor (1926) i El retorn (1934). Aquesta darrera és considerada per la crítica com la seva obra més rellevant. La nova edició incorpora un epíleg de la poeta Maria Callís Cabrera, aportant una mirada contemporània a uns textos que van néixer sota la influència de l’Escola Mallorquina i el mestratge de Miquel Costa i Llobera.
L’obra de Maria Antònia Salvà (Palma, 1869 – Llucmajor, 1958) s’ha interpretat sovint a través del filtre de la ruralia i el paisatge quotidià. Nascuda en una família de terratinents i vinculada estretament a la possessió de sa Llapassa, a Llucmajor, la seva poesia utilitza el vocabulari de la natura de l’interior de l’illa com a eix vertebrador. No obstant això, la seva producció no es limita a l’àmbit local; la seva activitat com a traductora de figures com Giovanni Pascoli, Francis Jammes o l’obra Mireia de Frederic Mistral, la situen com una baula connectora amb el corrent del felibritge occità i la tradició clàssica europea.
Trajectòria i context intel·lectual
La carrera de Salvà va estar marcada per les xarxes d’intercanvi intel·lectual de la seva època. Malgrat residir gran part del temps fora dels nuclis urbans, va mantenir un epistolari extens amb els principals escriptors del seu temps. Josep Carner, un dels seus grans valedors i mentors, va ser qui va projectar la seva obra cap al Principat, definint el seu estil com una expressió d’ordre i harmonia dins els cànons noucentistes.
Més enllà de la poesia, Salvà va explorar gèneres poc habituals per a les dones de la seva generació. El 1907 va realitzar un viatge a Orient amb Costa i Llobera, una experiència que va quedar plasmada al quadern Viatge a Orient. Tot i ser un text pioner en la literatura de viatges escrita per dones, no va veure la llum fins a l’any 1998, posant de manifest el decalatge entre la creació i la publicació que sovint patien les autores de l’època.
La llengua sota la censura
El recorregut editorial de Salvà també permet analitzar les dificultats de la producció cultural en català durant la postguerra. Tot i que històricament se la situa en una posició de simpatia amb el bàndol franquista durant la Guerra Civil, la seva activitat posterior va estar vinculada a la resistència cultural per mantenir la llengua.
La publicació de Llepolies i joguines el 1946 va ser un dels pocs llibres inèdits en català que van aconseguir superar la censura a Mallorca en aquell període. Fins a la seva mort el 1958, Salvà va continuar treballant en la seva obra completa, incloent el volum de proses biogràfiques Entre el record i l’enyorança (1955). La presentació d’aquesta setmana a Santanyí referma la vigència d’una autora que ha passat de ser vista sota l’etiqueta de literatura femenina de segon nivell a ser reconeguda com un clàssic modern essencial per entendre la literatura catalana del segle passat.
