Dimarts dia 22 a les 19h a Embat llibres
Presentació del llibre
La desfeta jueva de 1391, de Jordi Maíz
La presència de jueus a les Balears està documentada des de l’antiguitat. A l’edat mitjana, la minoria religiosa va créixer —especialment a Mallorca— fins a esdevenir un grup molt important i fonamental per consolidar l’efervescència demogràfica, econòmica i cultural del regne de Mallorca. Amb el temps, però, augmentà la desconfiança i tengueren lloc diversos atacs violents que no només amagaven motius religiosos. L’assalt i posterior destrucció, a les acaballes del segle xiv, dels barris jueus d’Inca i Palma representa un dels episodis més virulents i inexplorats de la història de Mallorca. La desfeta jueva de 1391 és una monografia que analitza les diferents causes i les múltiples conseqüències d’uns fets que van capgirar les relacions socials, econòmiques i polítiques entre les diferents comunitats religioses. La tragèdia, a més de causar nombroses víctimes mortals, va accelerar el procés de conversió, l’exili i la desaparició de la minoria jueva illenca.
Hi intervendran. L’autor i l’escriptor Joan Carles Palos.
Dimecres dia 23 a les 19h a Embat llibres
Intervención psicológica en emergencias. De Mª Dolores Pujadas.
En este libro se plantean cuestiones como ¿el profesional de emergencias nace o se hace?, ¿con qué recursos cuenta la población para afrontar situaciones que ponen en riesgo su integridad psíquica y física?, ¿tenemos la capacidad y las habilidades (psíquicas y emocionales) necesarias para sobrellevar una desgracia sobrevenida? La primera cuestión implica el aprendizaje previo y la psicopedagogía en situaciones de emergencia.
Hi intervendran: l’autora i Javier Torres, degà del COPIB i coordinador de la Red Iberoamericana de Pisoclogía de Emergencias
Divendres dia 25 a les 19h a Quars
Presentació del llibre
Viaje de una bailarina, cartas a mis padres, de Laura Girotto.
El viaje de una bailarina no es un esfuerzo. Sería un esfuerzo dedicarse a otra cosa. Es un camino trazado, hay que tener la fe para seguirlo. Las dificultades forman parte del viaje.
Dimecres dia 30 a les 19h a Embat llibres
Presentació del llibre
Els cognoms de les Illes Balears, de Gabriel Bibiloni
Els cognoms de les Illes Balears és una obra que recull els cognoms tradicionals de les Illes, entenent per tals els que hi han existit entre les conquestes catalanes del segle xiii i l’arribada de la immigració massiva en el segle xx. L’obra aporta informacions molt diverses de caràcter lingüístic (grafia normalitzada dels cognoms i grafies tradicionals, transcripció fonètica, etimologia i extensió geogràfica) i de caràcter històric (antiguitat dels cognoms, informacions sobre usos familiars, especialment entre la noblesa) i alhora mostra l’íntima relació entre antroponímia i toponímia, indicant els topònims balears que s’han creat a partir de cognoms.
Hi intervendran: l’autor i el periodista Antoni Janer
Dijous dia 31 a les 19h a Embat llibres
Presentació del llibre
L’Hospital, la dona i el Capellà. Sant Andreu de Mallorca (1230-1445), de Carmel Ferragut
Hi ha la tendència a interpretar la història com una successió de fets dels quals n’hem d’extreure una lliçó. La història moralitza (o els historiadors), però en ocasions, si es presenten els fets objectivament i sense ideologies que trastoquin la realitat, ens retrobam amb unes accions ignorades i amb una interpretació veraç, que ens regracia amb la humanitat. El llibre de Carmel Ferragud L’hospital, la dona i el capellà (Afers & Lleonard Muntaner, 2022) és d’aquests fars que il·luminen la història d’una institució tan important com antiga. L’hospital de Sant Andreu de Mallorca (1230-1445) l’existència del qual es perllongà durant segles fou una de les fundacions més antigues del regne. El títol ens ofereix un triunvirat de poders i d’equilibris. L’hospital com a centre receptor de la misèria col·lectiva, la dona com a administradora i gestora de les complicades situacions que hi tenien lloc, i el capellà com a representant de l’Església, primera institució de la caritat i distribuïdora de l’assistència als necessitats. Aquests tres puntals exerciren la funció de minorar el terrible estat de la sanitat pública. Un hospital medieval era bastant més que un hospital modern. Les diferències entre ambdós rauen no tant en el nombre d’assitits, sinó per la qualtitat de funcions que desenvolupava l’hospital medieval: assistència als malalts de tota condició i gènere, aixopluc de pobres que rebien menjar i les prestacions necessàries per viure, infants abandonats i orfes que no tenien on anar, velles i vells sense recursos. L’hospital era residència, assitència i beneficència, sense deixar de banda la funció sanitària.
Hi intervendran: l’autor, Gabriel Ensenyat , professor de la Uib i l’editora Maria Muntaner.
