L’editorial Anagrama publica Psicopomp, la darrera obra de l’escriptora Amélie Nothomb, un text que recupera el vessant més íntim i autobiogràfic de l’autora belga. En aquesta ocasió, Nothomb utilitza la figura mitològica que dona títol al llibre —l’encarregat de guiar les ànimes cap a l’altre món— per traçar un paral·lelisme amb l’acte d’escriure i la seva pròpia experiència vital, marcada per un episodi de violència viscut durant l’adolescència a Bangladesh.
La figura del psicopomp i el procés creatiu
El concepte del psicopomp serveix a l’autora per definir una funció de trànsit entre realitats. Tot i que la tradició clàssica situa figures com Orfeu en aquest llindar per la seva capacitat de descendir a l’Hades, Nothomb trasllada aquesta acció al seu mètode de treball diari. L’obra descriu com l’escriptora se sotmet a una disciplina estricte, escrivint cada matinada de quatre a vuit, en un exercici que l’autora compara amb el vol dels ocells i la necessitat d’aterrar en un terreny ferm a través de la paraula.
Aquesta metàfora del vol no és només estètica, sinó que respon a una mimesi personal amb les aus que vertebra bona part del relat. Psicopomp se centra en la capacitat de transcendir la realitat física a través de la literatura, una eina que Nothomb presenta com el seu mecanisme per gestionar la memòria i el trauma.
El retorn al trauma de Bangladesh
El nucli narratiu de la novel·la recupera un dels fets més dolorosos de la biografia de l’autora: l’abús sexual que va patir als dotze anys a la platja de Cox’s Bazar, a Bangladesh, per part d’un grup de quatre homes. Aquest succés, que ja havia estat tractat prèviament a la seva obra Biografia de la fam, torna a situar-se al centre de la seva producció literària actual.
A diferència d’altres aproximacions anteriors, a Psicopomp aquest episodi s’integra en una visió de conjunt de tota la seva bibliografia. L’autora explora com aquest esdeveniment ha condicionat la seva relació amb el cos i la seva necessitat de “volar” o fugir de la gravetat de la realitat a través de la ficció. El text es presenta així com una peça clau per entendre l’evolució intel·lectual de Nothomb i el sentit darrere de la seva prolífica producció.
Trajectòria d’una autora singular
Amélie Nothomb (Kobe, 1967) manté amb aquesta traducció al català de Ferran Ràfols Gesa el seu vincle amb el públic local. Nascuda al Japó en el si d’una família diplomàtica de Brussel·les, la seva vida ha transcorregut entre la Xina, el Japó i París, un cosmopolitisme que ha marcat una carrera iniciada amb Higiene de l’assassí.
Amb més d’una desena de títols publicats a la col·lecció «Llibres Anagrama» —com Barbablava, Primera sang (Premi Renaudot) o El llibre de les germanes—, l’autora s’ha consolidat com una de les veus més constants de la literatura francòfona contemporània. Psicopomp s’afegeix a aquest catàleg no com una ficció més, sinó com un exercici de síntesi d’una trajectòria que combina l’absurd, el misteri i una exploració constant de la identitat pròpia.
