L’editorial Cabaret Voltaire inaugura la seva línia dedicada a la literatura actual en espanyol amb la publicació, prevista per al pròxim 18 de febrer, de Pueblo blanco azul. L’escriptora i periodista Azahara Palomeque (El Sur, 1986) signa aquesta obra que indaga en les ferides del passat, la dictadura i els traumes de classe a través de la figura d’una dona que retorna al món rural andalús. El llançament suposa una aposta per una narrativa que barreja la memòria democràtica amb les reivindicacions ecològiques en un context de sequera i herències familiars.
El retorn i les ferides obertes
La trama de Pueblo blanco azul se centra en l’Elaia, una protagonista que torna al poble dels seus orígens després d’una temporada a l’estranger amb la intenció d’escriure una novel·la. Segons la sinopsi facilitada, l’Elaia vol narrar la història de la seva família, un entramat marcat per la guerra i les dificultats de la vida al camp. A mesura que es trenquen els silencis heretats, emergeix una memòria viva que dialoga directament amb el present. Un dels motors de la narració és la necessitat de sanar un dol no tancat: la mort de l’àvia de la protagonista, de qui no es va poder acomiadar.
Context biogràfic i social
Azahara Palomeque, doctora per la Universitat de Princeton amb una tesi sobre l’exili, reconeix en l’entrevista promocional que l’obra neix de la seva experiència personal com a migrant. L’autora explica que no va poder assistir a l’enterrament dels seus avis mentre vivia als Estats Units, un fet que ha pesat sobre ella i que connecta amb l’experiència col·lectiva de moltes persones durant la pandèmia, quan els rituals de comiat es van veure interromputs.
A més del component íntim, la novel·la incorpora una dimensió política i ecològica. Durant el procés d’escriptura, la comarca de Los Pedroches (Còrdova) va patir un tall de subministrament d’aigua que va afectar 80.000 veïns durant un any. Aquest esdeveniment real va influir en la creació de la faula, introduint el tema de la manca de recursos naturals com un element que interromp la vida quotidiana. L’autora assenyala que aquest enfocament podria emmarcar-se dins del concepte de “Liternatura”.
Reivindicació de l’oralitat
Un aspecte tècnic rellevant de Pueblo blanco azul és l’ús del llenguatge. Palomeque, que actualment resideix a Còrdova després de tornar a Espanya el 2022, ha treballat l’oralitat andalusa com a patrimoni col·lectiu. L’objectiu declarat és allunyar-se dels estereotips i presentar una ruralitat rica en referents culturals, on els personatges prenen decisions i actuen com a subjectes polítics.
L’obra ha rebut valoracions prèvies d’autors com Marta Sanz, qui destaca com la narració somatitza els dolors històrics i les violències de gènere. Per la seva banda, Isaac Rosa descriu el llibre com un exercici on la mirada al passat és empesa immediatament cap al futur per un llenguatge poètic.
