Quim Español publica Quan es fa fosc, un nou volum de poesia editat per 1984 en la seva col·lecció Novetats, dins la sèrie 1984 Poesia. El llibre es presenta com una exploració lírica d’episodis dispersos d’una vida. Des de la remor d’infàncies llunyanes fins al vertigen de la decadència, la veu que transita els poemes parteix d’una mirada crepuscular que combina evocació, lucidesa i desconcert.
L’obra s’inscriu en un corpus que, al llarg dels anys, ha anat configurant l’autor en paral·lel a la seva activitat professional com a arquitecte i docent universitari.
Retorn a la poesia després de novel·les i assaig
Tot i haver cultivat diversos gèneres literaris, Quim Español manté una trajectòria sostinguda com a poeta. Quan es fa fosc se suma a un conjunt previ que inclou títols com Ultralleugers (guardonat amb el Premi Carles Riba el 1994), L’arbre de la innocència (Primer Premi dels Jocs Florals del 1998), 70 poemes, Nadir i altres nits —amb un text que va arribar a escena teatral— i Elegies.
Entre les seves aportacions fora de la poesia, també destaca Entre tècnica i enigma. Mirades transversals sobre les arts, un assaig que proposa una lectura alternativa de les pràctiques artístiques des del diàleg entre disciplines. En narrativa, ha publicat Francesca, El rai dels innocents i Un lloc en el temps, amb què va obtenir el Premi Setè Cel l’any 2023.
Una mirada que travessa el temps
Els poemes de Quan es fa fosc s’organitzen en una estructura que no respon a una narració lineal sinó que se sosté sobre la idea de fragment. Cada cant funciona com una estació autònoma d’un recorregut íntim, on el subjecte poètic revisita imatges i records que, en lloc de construir una memòria cohesionada, expressen una mena de discontinuïtat vital.
L’autor fa emergir paisatges perduts, escenes d’infantesa, ciutats modificades pel record, així com ombres que corresponen a la por, el desconcert o el pas del temps. L’experiència de la vellesa apareix no com una etapa tancada, sinó com un espai des d’on es qüestiona tot allò viscut i allò que queda per viure.
Presència de la literatura dins el poema
En diversos passatges del llibre, Quim Español introdueix referències literàries que actuen com una forma de diàleg amb veus del passat. Aquesta operació no es presenta com una voluntat erudita, sinó com un mecanisme per vincular l’experiència personal amb una tradició cultural que també està sotmesa a l’oblit.
Les al·lusions a altres autors no es destaquen com a citacions explícites, sinó que s’integren en la respiració dels versos, com si els cants que componen el llibre fossin ecos d’una biblioteca invisible. En aquest sentit, la literatura es configura com una forma d’acompanyament, com un consol incert però present.
L’elegia com a forma central
Els onze cants que componen Quan es fa fosc tenen un to elegíac constant. L’elegia, com a forma poètica, implica una confrontació amb la pèrdua i el dol, però també una manera d’ordenar el desconsol des del llenguatge. En aquest cas, el declivi es percep més com una atmosfera que com un fet puntual: no hi ha cap esdeveniment únic que desencadeni el lament, sinó una consciència sostinguda de l’efímer.
Aquest tractament de l’elegia no es veu interromput per cap afirmació concloent ni per cap reconciliació final. Més aviat, la poesia es converteix en una forma d’assistència davant el buit, un intent de donar forma al que no té resposta clara.
Una trajectòria entre l’arquitectura i l’escriptura
Paral·lelament a la seva obra literària, Quim Español ha desenvolupat una activitat constant com a arquitecte i professor. Ha estat vinculat a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i a l’Accademia di Architettura di Mendrisio (Suïssa), i ha impartit docència en diverses universitats.
Aquesta doble vinculació entre el pensament arquitectònic i l’escriptura es reflecteix en la seva manera de construir els poemes, on sovint la forma, l’espai i el silenci tenen un pes equivalent al contingut temàtic. Sense ser explícita, la sensibilitat de l’arquitecte pot percebre’s en la manera com cada poema es disposa, es delimita i es desplega.
Un llibre de frontera
Amb Quan es fa fosc, Español presenta un llibre que no busca oferir respostes sinó formular preguntes des d’un lloc de pas. La frontera entre la vida i la memòria, entre el temps viscut i el temps que s’acaba, entre el llenguatge i el silenci, és l’espai des del qual es projecten aquests cants.
Publicat per una editorial independent amb una llarga trajectòria en poesia catalana, aquest títol se situa dins una línia que aposta per veus personals, formats curts i propostes que s’allunyen del discurs dominant. No és un llibre de respostes, sinó d’evocacions.
