El CCA Andratx apropa el procés creatiu de l’art contemporani internacional al públic el pròxim dissabte 29 d’agost. L’espai mallorquí organitza un Open Studio on es podrà recórrer l’obra i l’entorn de treball de quatre creadors actualment residents a la institució: Toulu Hassani, Irina Orojovan, Claudia Peña Salinas i Christof John. La trobada estableix un contacte directe amb pràctiques que s’estenen des de la pintura i l’escultura fins a la instal·lació audiovisual, articulant relats sobre la memòria, l’espai i l’arquitectura.
Toulu Hassani i l’ordenació del cosmos
L’obra de Toulu Hassani pren la pintura com a punt de partida per explorar referències astrofísiques. La creadora, que viu i treballa a Colònia, indaga en la cerca humana de l’ordre universal i la causalitat espaciotemporal. Les seves teles es plantegen com a al·legories d’aquests sistemes d’ordenació entre el microcosmos i el macrocosmos, on planificació i atzar, racionalitat i emoció, coexisteixen. Formada a la Braunschweig University of Art al costat de Walter Dahn, la seva trajectòria està avalada pel Sprengel Prize for Fine Arts i obra present en col·leccions com la del Kunstmuseum Bonn.
Irina Orojovan i l’arquitectura de la memòria biogràfica
Radicada a Düsseldorf, Irina Orojovan concep la pintura i l’escultura a partir del diàleg entre materialitat i formalitat externa. El seu projecte Inherited Profiles s’apropia de les eines de disseny d’estuc del seu pare, arquitecte, per transformar aquesta herència familiar en elements fundacionals d’un nou llenguatge visual abstracte. Les formes geomètriques interactuen de manera directa amb l’espai expositiu, qüestionant els límits del fet visible i el buit. L’artista, antiga alumna de Gregor Hildebrandt, ha exposat al Brücke Museum Berlin i al NRW-Forum.
Claudia Peña Salinas encreua el Modernisme i el pensament indígena
A través del viatge i l’acumulació de documentació, Claudia Peña Salinas articula peces escultòriques i instal·lacions que proposen una reflexió material i temporal profunda. Operant entre Brooklyn i Ciutat de Mèxic, l’artista situa el seu cos de treball en una cruïlla entre els llegats del Modernisme i les cosmovisions indígenes. Amb un llenguatge estètic rigorosament contemporani, reivindica la memòria cultural de les Amèriques. La seva producció ha format part de mostres al Centre Pompidou, el Whitney Museum of American Art i, recentment, a Es Baluard Museu d’Art Modern de Palma.
Christof John i la matèria com a agent actiu
La pintura de Christof John rebutja la concepció tradicional del llenç com a fons passiu. Per a l’autor de Hannover, els suports de fusta o MDF operen com a materials en igualtat de condicions, esdevenint agents formatius estructurals. Amb l’ús d’eines com la serra de calar, el procés assoleix una dimensió pròxima al dibuix escultòric. La seva pràctica es basa en la interacció amb l’espai i en un intercanvi on l’espectador tanca el cercle de l’obra a través de la contemplació.
