La tercera sessió del cicle “Sa Nostra Conversa” se centra en un tema que travessa el debat públic, polític i científic: l’ecologia i el seu paper en el món contemporani. La trobada tindrà lloc el dimarts 7 de maig a la Fundació Sa Nostra, Can Tàpera, i plantejarà una anàlisi de la situació ecològica global a partir de dues perspectives complementàries: la filosòfica i la biològica.
Amb el títol Ecologia, estat crític?, la sessió proposa un intercanvi d’idees sobre els límits del planeta, la influència dels interessos econòmics i la capacitat transformadora —o no— del pensament ecològic dins les estructures de poder.
Un debat entre ciència i pensament crític
Els participants d’aquesta edició seran la biòloga Anna Traveset i el filòsof Luciano Espinosa. Traveset, investigadora del CSIC a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), aporta una visió científica fonamentada en dècades d’experiència. La seva recerca sobre les interaccions ecològiques i la vulnerabilitat dels ecosistemes davant el canvi global ha estat reconeguda amb diversos premis i distincions. A més de liderar projectes internacionals, ha publicat prop de 300 articles i participa activament en tasques de divulgació ambiental.
Per part seva, Espinosa, professor de Filosofia a la Universitat de Salamanca, ha desenvolupat línies d’investigació sobre l’ecologia des d’una perspectiva filosòfica i antropològica. Els seus treballs inclouen reflexions sobre la naturalesa humana, el posthumanisme, la crisi ecològica i les relacions entre tecnologia i medi ambient. El seu enfocament se situa dins el paradigma de la complexitat i la filosofia de la naturalesa.
El context: crisi ecològica i percepció pública
L’acte parteix d’una constatació: malgrat l’evidència científica sobre l’impacte humà en el planeta, la preocupació social per les qüestions ambientals ha disminuït en comparació amb dècades anteriors. Factors com el desenvolupament tecnològic i els interessos econòmics han desplaçat l’ecologia de l’agenda pública, fent que aparegui, sovint, com una qüestió marginal.
Aquest fenomen planteja interrogants sobre la capacitat de l’ecologia per influir en la política i sobre quin llenguatge hauria d’emprar per fer-se escoltar dins un context de poder refractari. És possible una eco-política del comú? Quin és el paper de la filosofia i de la ciència davant aquesta situació?
