La incorporació de nous socis a l’estructura directiva del Mallorca Live Occident marca l’inici d’una etapa estratègica per al festival de Calvià. Al costat d’Álvaro Martínez i Toni Codina, l’empresari i promotor musical Rafa Coto s’integra com a nou accionista del certamen balear. Longeu en el sector de l’entreteniment i al capdavant de grans macroprojectes a l’Estat, Coto despulla en aquesta conversa la seva trajectòria professional, l’entramat d’empreses que lidera i els motius profunds que l’han portat a apostar pel festival. Una declaració d’intencions d’un treballador compulsiu que reconeix que la seva aliança amb l’illa respon, per damunt de les xifres, a una pulsió estrictament emocional.
Del gran format de Madrid a la pulsió emocional de Calvià
Rafa Coto explica que la seva arribada al projecte del Mallorca Live Occident no és fruit de l’atzar, sinó el resultat d’una trajectòria empresarial plenament consolidada en la indústria de la cultura i l’espectacle a escala estatal. Vinculat des de fa anys a projectes de gran envergadura a través de companyies com AMR Produce o Mad Cool Events, el promotor detalla l’origen de la seva activitat en el sector:
«Ens dediquem fa molt de temps a la música, al teatre i a l’entreteniment en general. Una de les nostres companyies fa molts d’anys que treballa en aquest sector i ja hem desenvolupat altres festivals grans de gran format en l’àmbit nacional. Recentment, hem desenvolupat el recinte més gran del món on es faran els deu concerts de Shakira aquest any. És el primer format que es farà de residència, i el tirem endavant nosaltres conjuntament amb un soci com Live Nation a l’Iberdrola Music.»
Malgrat la magnitud d’aquestes iniciatives a la capital de l’Estat, la decisió de desembarcar a Mallorca respon a una naturalesa completament diferent, allunyada de la fredor dels balanços comptables. Coto insisteix en el component sentimental d’aquesta aliança amb Álvaro Martínez, una relació professional i de respecte mutu gestada al llarg del temps:
«He entrat per un tema romàntic, molt romàntic. Soc un amant de les Balears; tot i que residesc a la Costa Brava, m’encanten les illes. Conec l’Álvaro de fa molts d’anys perquè en aquest sector de la promoció ens coneixem tots. Sabia que estava fent una gran tasca i el Mallorca Live era un dels festivals que més ens cridaven l’atenció d’entre els que se’ns oferien.»
L’arribada d’aquesta nova estructura directiva pretén aportar un impuls qualitatiu gràcies al pes específic que el grup empresarial ja té en l’àmbit estatal. Coto recorda que Martínez es va acostar a ell fa uns sis o set anys per temptejar el seu interès a entrar al projecte. Finalment, l’operació s’ha concretat amb la voluntat de sumar valor:
«Nosaltres tenim molta arribada a artistes i a patrocinadors pel que fem a Madrid amb el gran format. L’Álvaro es va acostar en el seu dia per veure si estava interessat a entrar a Mallorca i ara, a banda de l’aspecte econòmic, la intenció és aportar tot aquest expertise i background. Per números, Mallorca no entrava dins dels meus plans, de manera que la motivació és totalment romàntica. És un festival més boutique del que nosaltres solem fer, ja que estem habituats a formats més grans, però el festival en si i les Balears em continuen cridant l’atenció. Tenim un treball important per davant.»
«Ja m’hi he ficat de cap i la intenció és estar-hi molts d’anys. L’objectiu és fer-lo rendible, per descomptat, perquè si no, arriba un moment en què és inviable gestionar un festival així»
– Rafa Coto
L’equilibri financer i l’impuls de les grans marques
Davant d’aquesta declaració de principis, sorgeix de manera inevitable la qüestió de si aquesta passió és sostenible a llarg termini o si el romanticisme acabarà topant amb les exigències del mercat. Coto es mostra molt pragmàtic i assumeix que qualsevol iniciativa cultural ha de trobar la seva viabilitat econòmica per sobreviure:
«Jo esper que el festival sigui rendible. Els empresaris, per molt que ens agradi un projecte, sempre ens hem de deixar portar per la rendibilitat, perquè el romanticisme té uns límits. Jo vull pensar que ho serà; de fet, des que hem entrat ja hem ajudat que una marca com Occident posi el nom al festival. Estem buscant punts que ajudin a fer que econòmicament sigui viable.»
El nou accionista afirma haver-se implicat al màxim en la gestió del certamen amb una perspectiva de continuïtat a llarg termini, conscient que la sostenibilitat és l’única garantia de futur per a una estructura d’aquestes característiques:
«Ja m’hi he ficat de cap i la intenció és estar-hi molts d’anys. L’objectiu és fer-lo rendible, per descomptat, perquè si no, arriba un moment en què és inviable gestionar un festival així. Si no hi ha una mica de rendibilitat, o perds molt poc i ho mantens perquè serveix de sinergia per a altres coses dins del teu ecosistema, o finalment has de tancar. Però Mallorca té una veta molt bona que m’agrada especialment, perquè l’Álvaro i el seu equip han fet una gran tasca per consolidar-lo com una referència a les Balears. Ha aconseguit asseure les institucions, les marques que ja hi participen i els mateixos artistes. Quan comences un projecte de zero sempre és més complicat, però aquest ja està assegut. Vull pensar que ho farem viable i creiem que aquest mateix any ja podrem tenir alguna alegria.»
L’ecosistema global de Live Nation al servei de l’illa
El salt d’escala que suposa la incorporació de Coto i la seva xarxa d’empreses obre la porta a una col·laboració directa amb les grans estructures de contractació internacional, un factor que ja ha començat a deixar empremta en la confecció del cartell de Calvià:
«Hi ha una sinergia evident. De fet, hi ha artistes que aquest any no haurien estat a l’edició de Mallorca si no haguéssim entrat nosaltres. El fet de tenir Madrid, de gestionar l’Iberdrola Music i de treballar estretament amb Live Nation, dels quals som socis, facilita molt les coses. Dins d’aquests acords globals, és molt més fàcil que un artista com David Guetta vingui a l’illa si estàs integrat en el nostre ecosistema. Després s’ha d’afrontar el catxet, evidentment, però la fiabilitat artística i econòmica, i el fet que Live Nation compri gires completes on nosaltres tenim prioritat com a socis, ho fa tot més senzill.»
Més enllà de l’edició actual del Mallorca Live Occident, el promotor comparteix una ambició a llarg termini que pretén transformar el pes de l’illa en el circuit de grans estadis i recintes a l’aire lliure:
«La nostra intenció aquest any és centrar-nos molt a Mallorca. Ja hem aportat noms com Guetta i nous patrocinis, però a mi m’encantaria assentar-me una mica més i portar grans artistes a l’estadi o a recintes de l’illa. És una reunió que vull tenir pròximament amb l’administració per veure si ho podem fer de veritat. M’encantaria portar de gira artistes de Live Nation com Rosalía o la Shakira. No dic que hagi de passar de manera immediata, però sí que m’agradaria treballar fermament perquè passés i tornar a col·locar Mallorca en el mapa internacional de les grans gires.»
«No soc cap ‘puto amo’, al contrari. Soc un currant nat. Dorm cinc hores al dia, soc un enamorat dels meus projectes i visc per a la meva feina«
– Rafa Coto
La ment inquieta d’un treballador compulsiu
L’activitat empresarial de Rafa Coto s’estén de manera polièdrica a través de sectors molt diversos. En l’àmbit musical i de recintes, l’Iberdrola Music a Madrid destaca com un espai de 220.000 metres quadrats cent per cent sostenible, on s’han invertit sis milions d’euros per introduir línies d’energia verda reals i eliminar els generadors de l’espai. Al mateix temps, el seu grup lidera la revitalització del Cosquín Rock, col·labora amb promotors andalusos per impulsar la Feria de Abril a Madrid sota la marca Iberdrola, i gestiona esdeveniments com Es Jardí, La Plaza electronic o iniciatives a través de La Isla & Co.
Fora de la indústria de l’espectacle, Coto és soci de Stairmedia —una patent publicitària aplicada a les escales de recintes esportius que ja opera a la NBA i a la Premier League juntament amb el seu soci mexicà Pepe Bastón, expresident de Televisa—, a més de participar en el desenvolupament del programari de gestió informàtica sanitària ISalus per a la sanitat espanyola i en negocis del sector immobiliari. Davant d’aquest volum d’activitat, rebutja qualsevol posició de superioritat:
«No soc cap ‘puto amo’, al contrari. Soc un currant nat. Dorm cinc hores al dia, soc un enamorat dels meus projectes i visc per a la meva feina. M’encanta el que faig, no ho veig com una obligació. Quan arriba un cap de setmana o un dia festiu i pas tres hores sense fer res, ja estic buscant quin projecte puc engegar. El meu gran problema és que soc un tio massa inquiet.»
Aquesta activitat constant l’obliga a gestionar entorns d’altíssima pressió entre bastidors, on s’han de conjugar les demandes de producció i les personalitats dels grans artistes amb l’assistència de milers de persones a les pistes:
«Això només es gestiona amb bons equips. La clau és el factor humà i tenim un equipàs tant a Mallorca com a Madrid i a la resta d’empreses que toquem. Ens costa molt mantenir aquest nivell pel nostre propi ritme i pel grau d’exigència que ens imposem, ja que rebre aquests artistes implica complir amb requisits de tota mena. I de vegades són més complexes les exigències externes, com les expectatives que creem en els mitjans, que les dels mateixos músics. Els equips, tant els que viatgen amb els artistes com els nostres propis de gestió, són els que realment tiren els projectes endavant. Nosaltres hi som per marcar el camí quan hi ha dubtes gràcies als anys d’experiència, però els equips en són el motor.»
L’ADN emocional i el repte de la immediatesa digital
Tot i la diversificació de les seves inversions en tecnologia, salut o esports, Coto reconeix que la seva veritable vocació es troba en la música en directe i els festivals, un llegat que concep amb un fort component familiar:
«Estic molt il·lusionat amb tots els projectes, però el meu ADN es troba en els grans concerts, l’Iberdrola Music, el Mallorca Live o Es Jardí. Si em preguntessis què és el darrer que em trauria del damunt de cara als pròxims deu anys, sens dubte seria la música i la nostra infraestructura a Madrid i Mallorca. Això és purament emocional. La setmana que ve ja ens instal·lem a l’illa per passar-hi tot l’estiu i viure el festival des de dins. Tinc dos fills bessons de dotze anys que ja comencen a conèixer aquest món i m’encantaria que ells donessin continuïtat a tot això. Les altres empreses es poden vendre o poden cotitzar, però aquesta part és intocable.»
El promotor també aborda el debat sectorial que sovint enfronta els macrofestivals amb les sales de concerts de petit format, rebutjant la idea que siguin models excloents o nocius l’un per l’algun:
«No estic d’acord que els festivals treguin públic a les sales; hi ha cabuda per a tot. Nosaltres programem des de sales petites fins a recintes de vuitanta mil persones. Com a fan de la música, a mi m’encantaria veure sempre el meu artista preferit en una sala de dues-centes persones, però la realitat ve marcada per les exigències legítimes dels mateixos artistes. Els músics busquen una rendibilitat mínima i viatgen amb unes produccions enormes que requereixen grans espais. Malgrat això, als mateixos artistes els encanta combinar formats i ells mateixos decideixen si un any fan una gira íntima per teatres i auditoris o si prefereixen centrar-se en festivals. Els festivals ofereixen a més un ecosistema propi on la gent pot venir a passar el dia en família, gaudir de diverses activitats i veure diferents artistes en una mateixa jornada.»
Finalment, l’empresari reflexiona sobre la transformació radical que ha patit el consum de música a causa de les plataformes digitals, un fenomen que observa en les noves generacions i que, al seu parer, dilueix l’hàbit d’aprofundir en les obres completes dels artistes:
«El consum ha canviat radicalment i ho veig amb els meus propis fills. Spotify ha influït molt en el fet que la joventut estigui acostumada a consumir la música cançó per cançó, triant només els temes que els agraden de cada artista de manera immediata. Abans ens compràvem els àlbums sencers i els col·leccionàvem. Ara no hi ha temps a digerir el producte. Record que quan comprava un disc d’El Último de la Fila, de vegades m’acabaven agradant més aquells temes que no eren els més comercials i que al principi no m’havien cridat l’atenció. Això passava perquè teníem la paciència d’escoltar un mateix àlbum de manera repetida perquè era el que teníem. La joventut actual no té aquesta paciència; si un tema no els entra a la primera, canvien de cançó a l’instant. Els estem donant les eines i les plataformes perquè el consum sigui així, i d’alguna manera els festivals reflecteixen aquesta varietat, però clarament es perd la capacitat d’assaborir els treballs sencers.»
