El pintor i escultor Rafa Forteza (Palma) inaugurarà aquest dijous, 22 de gener de 2026, la seva nova proposta expositiva titulada Cámara de ecos a la seu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB). La mostra, que obrirà les portes a les 19.00 hores a la sala de la Demarcació Mallorca, situada al carrer Portella, s’articula com una revisió del treball de l’artista des de la dècada dels noranta fins a l’actualitat. Aquesta exposició, emmarcada en el reconeixement de Forteza com a artista consagrat del COAIB 2026, sorgeix d’una idea primigènia anotada pel mateix creador a la paret del seu estudi i pretén funcionar com una caixa de ressonància on dialoguen el temps, la matèria i la memòria.
Una inscripció al carbonet com a gènesi
L’origen conceptual d’aquest projecte es remunta a un gest espontani i íntim. Segons explica el text curatorial, tot neix quan Rafa Forteza va escriure amb carbonet a la paret del seu espai de treball l’expressió “Cambra de Ressons”. Aquesta acció, aparentment senzilla, ha servit de detonant per estructurar una selecció d’obres que no busca la linealitat cronològica, sinó la confrontació dialèctica. L’exposició ha estat plantejada per Esmeralda Gómez Galera, comissària i investigadora independent, qui ha estat l’encarregada de donar forma teòrica a aquest conjunt de peces.
El muntatge a la sala del carrer Portella es presenta, doncs, com un dispositiu acústic metafòric. La intenció declarada de la mostra és transformar l’espai arquitectònic en una caixa acústica del temps, on les obres pretèrits i les creacions recents s’entrellacen. No es tracta d’una retrospectiva a l’ús, sinó d’un exercici de revisió on les formes del passat emeten ecos que ressonen en la producció actual de l’artista, establint un continu temporal que desafia la lectura lineal d’una trajectòria artística.
L’acció d’embolicar
El fil conductor que travessa Cámara de ecos és l’acció d’embolicar. Aquest gest, present de manera recurrent en l’obra de Rafa Forteza, serveix per posar en relació escultures i pintures produïdes en moments vitals diferents. La insistència en aquest procés suggereix una voluntat de preservar, d’ocultar o potser de contenir l’energia de la matèria. A través d’aquesta pràctica, la mostra posa de manifest com certes obsessions formals i conceptuals han perviscut en el treball de Forteza al llarg de més de tres dècades, tot i les evolucions tècniques o estètiques pròpies del pas dels anys.
La proposta de Gómez Galera subratlla aquest diàleg entre obres, on la “ressonància” no és només auditiva, sinó visual i matèrica. L’espectador es trobarà davant d’un discurs que intenta evidenciar com la memòria queda atrapada en els plecs de les obres, i com aquestes actuen com a contenidors de pensament. La selecció inclou peces que abasten des dels anys noranta, moment en què l’artista ja gaudia d’una posició rellevant en el panorama artístic, fins a produccions més recents que confirmen la vigència dels seus plantejaments.
Trajectòria i context institucional
La inauguració d’aquesta exposició respon a la designació de Rafa Forteza com a artista consagrat del COAIB per a l’any 2026. Aquest reconeixement institucional posa el focus en una carrera que es va iniciar formalment als anys vuitanta i que ha convertit Forteza en una de les figures centrals de l’art contemporani a les Illes Balears. La seva obra, caracteritzada per un diàleg constant entre matèria, pensament i paraula, ha assolit projecció tant nacional com internacional, formant part de col·leccions de museus i institucions diverses.
A més de la seva producció escultòrica i pictòrica, l’exposició permet recordar una altra faceta fonamental de l’artista: la creació de llibres d’artista. Aquesta línia de treball, desenvolupada sovint en col·laboració amb poetes i altres creadors, reforça la idea de l’art com a espai de trobada i intercanvi intel·lectual. Cámara de ecos romandrà oberta al públic fins al 19 de març de 2026, oferint una finestra de gairebé dos mesos per analitzar si aquesta “caixa acústica” aconsegueix efectivament fer ressonar el passat en el present o si, per contra, el temps ha silenciat algunes d’aquelles primeres intuïcions.
