Miseria de la izquierda, el darrer llibre publicat per Ramon Cotarelo a Editorial Base, s’endinsa en el recorregut històric i ideològic de l’esquerra contemporània. A través d’un assaig ambiciosament crític, l’autor qüestiona el rumb adoptat per les forces progressistes després de la caiguda de la Unió Soviètica, posant el focus en el distanciament respecte del seu projecte fundacional: la lluita de classes.

El fracàs d’una promesa històrica

Cotarelo parteix d’una observació que articula bona part de l’obra: l’esquerra va aconseguir, durant el segle XX, tres dels seus grans objectius —la democratització de les societats occidentals, la fi del colonialisme i l’emancipació femenina. No obstant això, segons planteja, l’intent de construir una societat sense classes va quedar en suspens amb el col·lapse del bloc soviètic.

Amb la desaparició del comunisme com a referència política global, la classe obrera dels països industrialitzats va deixar de funcionar com a agent polític unificat. En aquest nou escenari, l’autor sosté que l’esquerra no va adaptar la seva teoria a les noves condicions socials, sinó que es va afermar en una doctrina que ell qualifica de dogmàtica i contradictòria.

Identitat versus classe

El llibre apunta a un gir estratègic dins l’esquerra que, segons Cotarelo, ha substituït el seu focus en les desigualtats econòmiques per una aposta per les identitats culturals. Aquest canvi hauria transformat el multiculturalisme en el nou eix de l’acció política, representat per allò que Frantz Fanon va descriure com «els condemnats de la terra».

L’autor remarca que aquesta mutació ideològica no ha estat exempta de tensions internes. Segons l’assaig, en alguns casos, les lluites identitàries haurien obviat que determinats col·lectius també podrien defensar valors polítics i religiosos allunyats —o fins i tot contraris— als drets que l’esquerra històricament ha defensat.

L’esquerra i l’independentisme català

La trajectòria de Cotarelo també es reflecteix al llarg del llibre. Catedràtic emèrit de Ciència Política a la UNED, ha publicat extensament sobre ideologies, partits i mitjans de comunicació. En els darrers anys, ha orientat el seu interès cap a la qüestió catalana, fins al punt de traslladar-se a viure a Catalunya per involucrar-se en el moviment independentista.

A Miseria de la izquierda, aquest compromís es fa explícit. L’autor dedica un espai significatiu a analitzar la relació entre l’esquerra espanyola i el procés independentista, destacant les ambigüitats i contradiccions d’una part del progressisme a l’hora d’afrontar les demandes nacionals catalanes.

Ramon Cotarelo, entre l’anàlisi i la implicació

Amb un estil directe i una perspectiva que combina el rigor acadèmic amb la participació política, Cotarelo ofereix una reflexió crítica sobre el present i el futur de l’esquerra. L’assaig no pretén ser neutral, però sí fonamentat, i aporta elements per al debat al voltant de les estratègies actuals del pensament progressista, especialment en el context europeu i espanyol.

Miseria de la izquierda es pot llegir com una crònica del desencant, però també com un intent de reinterpretar els fonaments del pensament crític. Una proposta que convida a repensar les categories heretades i a posar en qüestió els discursos predominants dins l’esquerra del segle XXI.