L’edició de 2026 de l’Academic Ranking of World Universities (ARWU), conegut popularment com el rànquing de Shanghai, no ha inclòs la Universitat de les Illes Balears (UIB) entre les mil institucions classificades. Aquest resultat, que s’emmarca en una tendència general de retrocés de les universitats espanyoles en la llista, s’explica per la metodologia d’aquest rànquing, el qual prioritza valors absoluts que perjudiquen les universitats de dimensions mitjanes, tot i mantenir aquestes una activitat científica sòlida.
Les limitacions d’un rànquing enfocat en valors absoluts
L’ARWU és un sistema que avalua principalment l’excel·lència investigadora basant-se en indicadors com els premis Nobel, les medalles Fields, el nombre d’investigadors altament citats (Highly Cited Researchers) i la publicació d’articles a revistes com Nature o Science. La gran particularitat metodològica rau en el fet que la majoria d’aquests paràmetres es calculen en valors absoluts.
D’aquesta manera, no es pondera el volum d’investigadors o la mida de la institució, un fet que penalitza universitats de dimensions mitjanes com la UIB. Fins i tot en el cas dels premis Nobel, la classificació té biaixos: només computen els de Física, Química, Medicina, Economia i les medalles Fields. Així, distincions com el Premi Nobel de Literatura que va rebre l’exprofessor Camilo José Cela el 1989 queden excloses dels càlculs, evidenciant que l’ARWU ignora àmplies trajectòries acadèmiques i altres missions fonamentals com la docència o el compromís social.
L’impacte del sistema universitari xinès
El panorama internacional ha canviat dràsticament a causa de la forta inversió xinesa en recerca. A l’edició d’enguany, 234 universitats xineses ja ocupen un lloc entre les mil millors, un fet que augmenta la competència i desplacen institucions d’altres països. A Espanya, el descens és notable: s’ha passat de 38 universitats al rànquing el 2024 a 30 en la present edició de 2026.
Aquest desplaçament no implica una pèrdua real de qualitat investigadora per part de la UIB. De fet, la institució continua avalada per projectes competitius nacionals i internacionals, així com per la captació de talent i la transferència de coneixement. La Universitat ha confirmat que seguirà les línies del seu Pla estratègic per reforçar la internacionalització, recordant que l’excel·lència acadèmica es reflecteix també en altres sistemes d’avaluació que mesuren dimensions complementàries a les de Shanghai.
Foto: A. Costa / UIB
