El Teatre Municipal Maruja Alfaro acull dues sessions de cinema breu que radiografien les tensions socials contemporànies i la memòria històrica.
El format del curtmetratge sovint permet una llibertat narrativa i una immediatesa que el llargmetratge, encotillat per les exigències de la gran indústria, no sempre pot oferir. Aquesta capacitat de síntesi per abordar conflictes humans complexos és l’eix vertebrador de la I Mostra de Curtmetrages Premis Fugaz, que tindrà lloc els dies 3 i 10 de febrer al Teatre Municipal Maruja Alfaro Mar i Terra, al barri de Santa Catalina. La proposta, d’accés lliure, planteja un recorregut per dotze obres que oscil·len entre el drama social, la revisió històrica i el documentalisme polític.
Mirada local i memòria històrica
La programació no es limita a portar èxits externs, sinó que integra la producció feta a les Illes dins el circuit estatal. En la sessió del 3 de febrer, destaca la projecció de Blava terra, dirigida per Marine Auclair March. La cinta situa l’espectador a la Mallorca de 1940, en un exercici de memòria que explora l’aïllament d’una finca remota i com l’arribada del cinema suposa una ruptura en la vida adulta de la protagonista, n’Elionor. És una peça que connecta el paisatge local amb la transformació cultural de la postguerra.
D’altra banda, la sessió del 10 de febrer comptarà amb Background, del realitzador mallorquí Toni Bestard. L’obra proposa un joc meta-cinematogràfic on un personatge “anodí i gris” intenta destacar dins un univers peculiar, una temàtica recurrent en la filmografia del director que sol explorar els límits entre la realitat i la ficció des d’una òptica sovint irònica.
Les noves estructures familiars i el dol
Més enllà de la quota local, la I Mostra de Curtmetrages Premis Fugaz serveix com a termòmetre de les preocupacions socials actuals. El dimarts 3 de febrer es presenten treballs com Pipiolos, de Daniel Sánchez Arévalo, que posa el focus en la diversitat familiar. La trama segueix dues mares, na Pilar i na Isabel, i els seus fills adolescents en un intent de consolidar una nova unitat familiar durant unes vacances, normalitzant realitats que fa uns anys eren invisibles a la pantalla.
La pèrdua i el dol són també eixos centrals de la primera jornada. Ángulo muerto, de Cristian Beteta, aborda una realitat crua i sovint silenciada: el suïcidi infantil derivat de l’assetjament escolar, i com aquest fet impacta en una parella ja separada. En una línia similar, però enfocada al niu buit, Adiós de José Prats explora la soledat masculina davant la marxa d’un fill a l’estranger. Completen aquesta primera sessió Cuando llega el frío de Maria Salgado Gispert i Insalvable de Javier Marco, que planteja dilemes ètics sobre la salvació i les classes socials.
Surrealisme, tradició i geopolítica
La segona jornada, prevista per al 10 de febrer, amplia el focus temàtic cap a qüestions més abstractes o polítiques. Una cabeza en la pared, de Manuel Manrique, presenta una distopia cultural interessant: un món on s’han abolit els bous, deixant un torero (interpretat per Nacho Sánchez) sense l’objecte de la seva professió i obligat a repensar la seva identitat en una societat que ja no li reserva espai.
El conflicte internacional té presència amb el documental Behind The Wall, de Martin D. Guevara, que narra l’alliberament de Tareq Samhan després de 13 anys de presó, oferint una perspectiva sobre les conseqüències personals del conflicte a l’Orient Mitjà. La programació es tanca amb propostes que voregen el surrealisme i l’humor negre com De Madrid al cielo de Pablo Pérez Martín, on s’imagina una segona vinguda de Jesucrist a la capital espanyola; Pálpito, un thriller sobre la premonició i el destí; i La mort, de Jesús Martínez “Nota”, que tracta la defunció com una forma de vida més.
La mostra esdevé, doncs, una oportunitat per accedir a narratives breus que, lluny del soroll comercial, proposen reflexions sobre qui som i com ens relacionem amb el nostre entorn immediat i global.
