La primera edició de la Nit de les Lletres Catalanes, celebrada a la sala oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), ha confirmat el pes de la literatura balear en el panorama actual. Els autors mallorquins Carles Rebassa i Josep R. Cerdà han estat dos dels protagonistes de la vetllada en rebre el Premi Sant Jordi de novel·la i el Premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica, respectivament. L’esdeveniment ha servit per repartir un total de dotze guardons, amb una dotació global de 155.000 euros destinada a vuit obres inèdites i tres de publicades, consolidant una estructura de premis que busca prestigiar la creació en llengua catalana.
Una Palma de conflicte i identitat
Carles Rebassa (Palma, 1977) ha obtingut el Premi Sant Jordi de novel·la per l’obra Prometeu de mil maneres. Aquest guardó, el més dotat de la nit amb 75.000 euros, reconeix una proposta de caràcter coral que se situa en una Palma contemporània. La narració s’allunya de la imatge de postal per endinsar-se en una ciutat que es destrueix per intentar regenerar-se, reflectint les tensions de la lluita de classes, la marginalitat i la necessitat d’afecte dels seus habitants.
L’eix conductor de la novel·la és Prometeu Dolors, un cambrer d’una cafeteria del centre de la ciutat que veu trontollar la seva estabilitat en conèixer el jove Carles. A partir d’aquest encontre, el text explora la resistència de la identitat pròpia davant les pressions de l’entorn laboral, les relacions personals i la mateixa degradació urbana. Rebassa, que fins ara havia centrat bona part de la seva carrera en la poesia —amb títols com Pluja de foc o el recull de gener de 2026 Mite i pols de Blai Bonet—, reafirma amb aquesta segona incursió en la narrativa la seva voluntat d’utilitzar la literatura com una eina per cercar l’equilibri en un món que considera descompensat.
En el seu discurs de recollida, l’autor ha vinculat la supervivència de la creació literària a la salut política de la llengua. Rebassa ha defensat el català com una eina imprescindible per a l’existència col·lectiva i ha recordat que la producció de llibres o projectes culturals perd el seu sentit sense la plena vigència de l’idioma en tots els àmbits de la vida pública, des de les institucions fins a l’escola o els centres de salut.
La precarietat del sistema turístic a escena
D’altra banda, Josep R. Cerdà s’ha convertit en el primer guanyador del Premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica amb l’obra La segona línia. Aquest nou guardó, dotat amb 15.000 euros, neix amb la intenció de donar visibilitat a l’escriptura teatral. La peça de Cerdà s’ubica en la perifèria del turisme de masses, concretament a la costa de Calvià, on el paisatge esdevé un personatge més d’un drama que posa el focus en les conseqüències de la precarietat laboral i el col·lapse del sistema econòmic balear.
L’acció transcorre a l’interior d’un hotel abandonat, el Grand Hotel Vista Mar, on quatre personatges queden confinats per una tempesta. A través de les figures d’un inversor de criptomonedes arruïnat, un cambrer que lluita per mantenir la dignitat, una jove de caràcter enigmàtic i un vigilant de seguretat, l’obra analitza les ferides del passat i el present d’uns subjectes que l’autor defineix com els “perdedors del sistema turístic”.
Cerdà compta amb una trajectòria vinculada a la gestió cultural —havent estat director del Teatre Principal de Palma— i a la dramatúrgia de petit format, com demostra el seu èxit recent amb El mal germà. Amb La segona línia, l’autor trasllada a l’escena una reflexió sobre els marges de Mallorca, aquells espais que queden fora del focus institucional però que defineixen la realitat social de l’illa.
