La història cultural i literària ha tendit a recordar determinades autores principalment com a esposes, muses o figures secundàries en lloc de reconèixer la seva pròpia producció textual. Amb l’objectiu d’analitzar els mecanismes que varen recloure aquestes creadores a l’oblit o a l’etiqueta de la inestabilitat, l’editorial La uÑa RoTa ha publicat aquest 24 de juny de 2026 l’obra Heroínas, de l’escriptora i crítica nord-americana Kate Zambreno. El llibre, traduït per primera vegada al castellà per Flor Braier, es presenta com un text híbrid que combina el diari, la memòria, la crítica literària i el manifest per qüestionar el tractament que el modernisme literari va donar a les dones que escrivien.
Trajectòria i origen del projecte literari
L’origen d’aquest volum es remunta al darrer dia de desembre de 2009. En aquella data, Kate Zambreno, qui aleshores era una autora inèdita, va obrir un blog personal titulat Frances Farmer Is My Sister. La iniciativa va sorgir arran de la seva fixació pel modernisme literari i de la seva mudances a Akron, Ohio, un desplaçament motivat pel treball de la seva parella a la universitat. En aquest espai digital, l’autora va començar a abocar les seves lectures sobre les esposes dels grans autors de l’època, compartint reflexions al voltant de la creació, el matrimoni i les dificultats de les dones per trobar un lloc propi en la cultura. Aquells textos inicials varen evolucionar fins a convertir-se en el llibre Heroínas, publicat originalment l’any 2012 per la cabalosa capçalera nord-americana Semiotext(e).
Un qüestionament de les estructures de la història de la literatura
L’obra de Kate Zambreno no cerca reconvertir les seves protagonistes en figures perfectes o immaculades, sinó aprofundir en les dinàmiques de dependència i de control que varen viure. El text alterna l’experiència personal de l’autora amb les biografies de creadores com Zelda Fitzgerald, Vivienne Eliot, Jane Bowles, Jean Rhys o Sylvia Plath, els noms de les quals han aparegut històricament lligats i subordinats als de Scott Fitzgerald, T. S. Eliot o Paul Bowles. A través d’una prosa fragmentària, Heroínas examina conceptes com l’ansietat o la ràbia creativa, i reivindica la necessitat d’incorporar la vivència i el jo en la crítica literària com una eina legítima de pensament enfront de les exigències d’una suposada objectivitat.
