Antònia Vicens, l’autora d’aquesta obra, va escriure aquesta novel·la mentre treballava com a secretària a l’Ariel, un dels hotels de la costa de Cala d’Or. El director de l’hotel li va prohibir tenir els llums encesos a l’oficina mentre escrivia perquè gastava massa energia. Per això, l’autora es va refugiar en la intimitat sòrdida del lavabo d’un bungalou per a treballadores per escriure “39º a l’ombra”. Aquesta novel·la va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la l’any 1967 i s’ha considerat com la seva òpera prima després dels contes de “Banc de fusta”.
Lleonard Muntaner, Editor proposa la recuperació d’aquesta obra com una relectura essencial per als amants de la literatura catalana dels últims cinquanta anys. Aquesta novel·la planteja diversos temes d’actualitat com el turisme i el gènere, però també qüestiona les relacions de poder i les injustícies que han afectat la societat al llarg del temps. Amb un estil lubrificat i una lucidesa admirable, aquesta obra analitza fenòmens que encara es mantenen presents en la nostra realitat.
Antònia Vicens, nascuda a Santanyí el 1941, es va donar a conèixer amb el recull de narracions “Banc de fusta” el 1966, i un any després, va guanyar el Premi Sant Jordi amb “39º a l’ombra”. Al llarg de la seva carrera, ha escrit diverses novel·les i poemes, guanyant diversos premis i rebent reconeixement per la seva trajectòria.
Així doncs, “39º a l’ombra” es converteix en una recomanació literària imprescindible per aquest estiu, una obra que encara ressona amb qüestions socials d’actualitat.
