L’Editorial Base retorna a les llibreries l’obra L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, de Josep Benet. Aquesta publicació arriba coincidint amb el 50è aniversari de la mort del dictador Franco. La nova edició incorpora una conferència de l’autor pronunciada l’any 1996. El llibre desgrana, a partir de documentació d’arxiu, les polítiques sistemàtiques de la dictadura per erradicar la llengua catalana i la seva cultura de l’esfera pública.
Repressió sostinguda i paral·lelismes actuals
El text documenta l’intent de genocidi cultural que va començar després del cop militar del juliol de 1936 i s’estén fins a principis de la dècada de 1940. Durant aquest període, l’estat va aconseguir suprimir el català de la vida pública, tant en l’àmbit civil com en el religiós.
L’anàlisi de Josep Benet sobrepassa la postguerra. L’estudi assenyala que l’oposició a la normalització lingüística continua present a través de certs col·lectius, mitjans i figures centralistes. L’autor vincula aquestes actituds amb una tradició hostil originada, com a mínim, amb el Decret de Nova Planta de 1716. L’obra adverteix que determinats discursos actuals repliquen els arguments emprats durant el règim dictatorial.
La trajectòria de Josep Benet i Morell
Josep Benet i Morell (1920 – 2008) va ser un eix vertebrador del catalanisme democràtic del segle XX. Va articular la seva acció mitjançant la política, el dret i la investigació històrica. Després de la Guerra Civil, va impulsar xarxes de resistència clandestines i associacionisme per salvaguardar la identitat catalana. Va concebre la cultura com una eina de cohesió per a un país dividit. Va utilitzar la seva professió d’advocat per defensar represaliats polítics i denunciar el franquisme des dels tribunals.
La seva producció historiogràfica va tenir com a objectiu fixar la memòria col·lectiva i documentar el genocidi cultural exercit contra el territori. En l’esfera política, va prioritzar la unitat per sobre de les sigles i va treballar des de plataformes unitàries contra la dictadura. L’any 1977 va ser elegit senador amb un ampli suport i, posteriorment, diputat, mantenint sempre un perfil independent i crític. Fins al final de la seva vida va impulsar institucions per a l’estudi del passat recent.
